Llorenç Allès Camps / Ferreries. Us ho confesso: quan vaig haver de pensar algú per a crear una portada per a la revista de Sant Bartomeu, no ho vaig dubtar ni un segon. Tenia clar qui reunia el perfil i qui, a més, és un quasi-germà per a mi. En Joan Mir Arguimbau ho té tot: fabioler, gran santbartomeuer i, a més, gran il·lustrador. Es pot demanar més? El resultat d’aquesta tria, que ell va acceptar de molt bona gana, és la imatge que obre aquesta revista, i que hem convertit també en pòster per a repartir per tot el municipi. Què pretén en Joan amb aquesta creació? Bàsicament, representar totes les festes que conformen La festa.
“Em vaig demanar, abans de començar a pintar, què és Sant Bartomeu? I vaig deduir que no trobaria una imatge única que representés aquest motiu, perquè per mi, Sant Bartomeu és una festa formada per moltes festes. Una suma de vivències, tantes com persones viuen la festa. En definitiva, hi ha molts Sant Bartomeus, ja que La festa es forma a partir de les vivències individuals i compartides d’aquestes dates”, explica ell. I d’aquí en surt una portada diversa, calidoscòpica i molt completa.
“Sant Bartomeu és molt més que cavalls, i açò és el que he volgut representar. Els cavalls, sí, són el motiu que fan que la festa es produeixi, el catalitzador, però he volgut llevar el focus només dels cavalls i ampliar-lo, ja que la festa és molt més. I d’aquí ha sortit aquesta proposta, on s’hi poden trobar una suma d’escenes, protagonitzades per persones que són també suma de diferents persones reals. Hi veiem els preparatius, la menjua dins la casa… Record com, per exemple, per a la meva àvia la il·lusió màxima era preparar el menjar i rebre la gent a casa i que els néts l’anéssim a veure encara que anéssim ben bruts i banyats. S’hi pot veure també el moment íntim en què una caixera surt de ca seva, i aquella persona a qui li agraden els cavalls però d’enfora, i que tal vegada passa pena per si a la caixera li anirà bé o no. També hi ha els pares que acompanyes les primeres festes dels fills, els fillets i adolescents que acompanyen l’ase al replec…”. En definitiva, una gran diversitat d’escenes per un Sant Bartomeu divers.
I en primer terme, els infants jugant amb cavalls de canya. Com els jaleos que fèiem al carrer Lepant quan érem més petits. Un joc ben nostre, ben tradicional, que tal vegada ja no és tant present, diu en Joan, però que mostra com la festa s’aprèn des de ben petit, com s’impregna al cor i hi queda guardada tota la vida, visqui un on visqui.
En Joan Mir Arguimbau és doctor en Biologia Marina, il·lustrador científic i moltes altres coses, com per exemple bona persona i excel·lent quasi-germà. En aquest cas, però, allò que ens interessa és dir que és un excel·lent condensador de la festa, ja que ha aconseguit sintetitzar-la en una il·lustració amb la que, des de la revista DFerreries, us volem desitjar a tots i totes un bon Sant Bartomeu!
