Llorenç Allès Camps / Ferreries. Enguany farà 20 anys que na Sílvia Pons Martí va sortir per primera vegada com a fabiolera a Ferreries. En dues dècades, li ha tocat encapçalar en set ocasions la comitiva, i enguany serà la vuitena i darrera. Tot va començar mig en broma mig seriosament, com solen iniciar-se moltes de les coses que després resulten importants i esdevenen tradició. A la universitat, amb alguns amics, ho van plantejar, tenint en compte que na Sílvia ha estudiat música. A més, ella recorda un quadre que tenen a casa, on apareix el seu besavi, que dies abans de les festes sortia al portal (el mateix portal des d’on sortirà ella a les festes) i es posava a sonar el fabiol. El seu besavi mai no va ser fabioler oficial; ella sí.
“És un privilegi poder donar so a la festa”, diu aquesta al·lota nirviosa i emotiva. De fet, tot i que pogués semblar a l’inrevés, confessa que de cada any està més nirviosa. “Ja saps on vas, ja saps la responsabilitat que assumeixes i totes les emocions que pots arribar a sentir”, explica. I més enguany, que es produeixen dues circumstàncies. La primera, que fa sis anys que no surt, degut a la pandèmia i a la rotació del càrrec. I la segona, com ja hem dit, que serà el seu comiat com a fabiolera. “M’acomiado convençuda, sí, crec que és polit donar pas a altres persones, perquè aquest càrrec és un privilegi tant gran que ho ha de poder viure més gent. Estic molt contenta de tots els anys que he pogut viure amb aquest paper, de tot allò que he pogut compartir”.
I és que açò de ser fabiolera no és una cosa que es viu sola. S’hi implica la família, amistats, i també els altres fabiolers de la festa. Entre ells s’ha creat un vincle especial, una pinya impossible de dissoldre, que s’ajuda sempre que és necessari i que genera el caliu necessari abans i durant la festa.
Aquests dies na Sílvia ja entrena a les totes. Ser fabiolera, diu, “és com anar en velo, no m’he d’aprendre les tonades perquè ja les tenc ben conegudes, però sí que t’has de preparar, perquè el primer dia que vaig tornar a anar dalt ase em feien mal tots els ossos! Has de fer pulmó, agafar forma, practicar dalt l’ase… I tot açò no evita que en algun moment pugui sortir algun ‘pitu’, perquè llavors intervenen molts elements, com les emocions, la calor, veure algú especial… Estic relativament tranquil·la, però el tremolor del dia 23 a migdia no me’l lleva ningú!”. En relació a aquest acte tant especial, el que enceta la festa i que té a tota la plaça pendent del so del fabiol, confessa que “hi ha algun un moment, amb tanta emoció, tanta gent i tants nirvis, que penses “què punyetes faig aquí”, però quan sona la primera nota, tot agafa sentit”.
Sortida
Na Sílvia sortirà de la casa situada a la Costa des Convent, nombre 1.
El menjar que no pot faltar
Canelons a l’estil de l’àvia i tortada, i xocolati i coca bamba, que pastam noltros i que toven millor si els faig una sonadeta de fabiol
