Llorenç Allès Camps / Ferreries. Amb 61 anys, aquesta serà la primera vegada que en Nofre Janer Coll sortirà els dos dies per Sant Bartomeu. Des del primer any que va sortir, el 1987, i fins ara en anys interromputs, havia participat a la festa només a una tanda, quasi sempre la del Dia. Enguany, però, viurà l’experiència de la festa dalt cavall els dos dies perquè ostenta el càrrec de Caixer Casat.
Aquesta responsabilitat ha fet que enguany comencés a entrenar una mica més prest amb el cavall, i que ho fes amb més intensitat. “Hi ha nirvis lògics, és ver, i és que aquest any no és com qualsevol altre any. Vull que tot surti bé, ja que som el segon responsable de la qualcada després del batle, i açò fa que ho visqui de manera diferent”, explica. La primera diferència, com diu, és el fet de sortir els dos dies, les dues tandes, sense descans. Açò ha requerit una logística familiar diferent, més quan esteim xerrant d’un caixer que viu al carrer Sant Bartomeu, a pocs metres del Pla de l’Església, l’epicentre de la festa.
“Tres càrrecs de la Junta de Caixers enguany esteim molt a prop: Capellana, Batle i jo mateix, i açò segurament farà que hi hagi més gent, ja que serà fàcil que es pugui seguir com van a cercar a cada un de noltros, perquè entre un i altre la qualcada ha de passar pel Pla de l’Església, i mentre els cavalls fan el recorregut, la gent es pot desplaçar d’una banda a l’altra sense quasi fer corregudes”, comenta. Açò vol dir que a can Nofre tindran més feina, perquè volen que tot surti bé i que, si hi ha visites, quedin contentes.
Per açò a mitjan juliol ja van tenir una reunió familiar, per decidir què havien de fer i què li tocava fer a cadascú. La dona den Nofre, els seus dos fills (filla i fill) i les seves parelles s’han involucrat al màxim per a què tots els detalls estiguin coberts, per a què tot allò que s’ha de fer efectivament estigui a punt, i per a què hi hagi prou de tot. “Tothom s’involucra i s’implica, i així les coses segur que sortiran bé”, resumeix.
I és que hi ha molt a fer. En Nofre recorda com el primer any que va sortir, el 1987, a les tres del capvespre els caixers ja repartien l’aiguarròs per cases i carrers. Ara, a aquesta hora no s’han ni acabat d’entregar les canyes. La festa ha entrat en una altra dimensió, sense dubte. I és que ha plogut molt des d’aquell any, el 1987, l’únic en que en Nofre va sortir com a fadrí a la qualcada, ja que el 1990 ja es va casar. “Aquell 1987 no podia ni somniar que algun dia acabaria sortint com a Caixer Casat”, sentencia.
Sortida
En Nofre sortirà de la casa ubicada al Carrer Sant Bartomeu, nombres 44
El menjar que no pot faltar
Ensaïmada feta a casa i xocolati, i un tros de pa també fet a casa amb pultrú.
