Jo ja no me’n sé avenir. Fa setmanes que per tot sent a xerrar d’una cosa que li diuen intel·ligència artificial. No me demaneu ben bé què és, perquè hores d’ara encara no ho sé, però per lo que he pogut deduir de per una banda i altra, es veu que és com si a les màquines tinguessin la capacitat de fer coses per elles mateixes i poguessin interactuar amb noltros com si quasi fossin persones. No me direu que no sona a pel·lícula de por, açò!
Jo som homo d’avarques, de cadira a la porta i seure a la fresca, de mirar la tele des del carrer si fa molta calor i de jugar a brisca. Totes aquestes històries me sonen a ciència-ficció, però es veu que la cosa va en sèrio. I jo me deman, i ja me perdonareu que sigui tant directe: Per què no ens dedicam a millorar la intel·ligència natural, abans de posar-nos a crear-ne d’artificial? Que jo no sé voltros, però moltes vegades pens que allà on falta intel·ligència no és a les màquines, sinó a segons quins energúmens que es passegen pel nostre món. I no, no me faceu dir noms, que la llista seria molt llarga i a segons quines bandes no m’hi deixarien entrar mai més! Però ara que no ens sent ningú, us podria dir que de babaus el món n’està ple.
Però així i tot, he volgut provar una d’aquestes coses de la intel·ligència artificial, una de les que més he sentit a xerrar. És una espècie de xat que te contesta tot allò que li demanes, com si xerressis amb qualsevol altre fent una cervesa a la barra d’un bar. Li diuen Xat GPT, i l’he volgut posar a prova, i us confessaré que m’he enduit una decepció, o un bany de realitat. I és que la maquineta aquesta tampoc no ens té massa en compte. Mirau, jo li he demanat: “Qué és un panxa rotja?”, i la seva resposta ha estat la següent:
“Un “panxa rotja” és una expressió en català que fa referència a una persona nascuda o originària de la regió de la Plana de Lleida, a Catalunya. Aquesta expressió té un origen històric i fa referència a l’uniforme militar que portaven els soldats lleidatans durant la Guerra del Francès, que incloïa una casaca de color vermell que cobria la zona abdominal, donant l’aparença d’una “panxa” o barriga vermellosa. Aquest uniforme va donar lloc al terme “panxa rotja” com a forma de referir-se als habitants d’aquesta regió”.
Bon refoina! Que en GPT aquest no sap que noltros també som panxa rotges! Centralista! Ofès, li he demanat si sabia on era Ferreries, i bé, aquí sí que m’ha sabut contestar, però us confessaré que m’ha dit una cosa que, si la llegeix algun mercadelenc, tal vegada s’ofén: “Ferreries és coneguda per ser el centre geogràfic de Menorca i per la seva riquesa natural i paisatges, a més de ser un punt de partida per explorar altres llocs interessants de l’illa”. A veure, ben enmig ben enmig no hi som, però bé, tampoc no ens posarem tiquismiquis, ara.
A veure, us diré que aquest GPT tampoc no m’ha semblat un Einstein, la veritat. Almanco sobre Ferreries sap cosetes, però tampoc no és que sigui una enciclopèdia. Passejant pel carrer Sant Bartomeu un fosquet d’aquests, i xerrant amb els qui seuen a la fresca, en treus més coses en net que intentant xerrar amb sa maquineta aquesta. No sé, què voleu que us digui, me sembla que no anam bé per aquest camí. Ja esteim prou ofuscats amb els ditxosos mòbils i les pantelletes, que ara també hem inventat una cosa que ens doni conversa. Acabarem vivint aïllats, cadascú dins una bombolla, sense xerrar entre noltros. Vamos, que convertirem el món en un banc d’aquells on se seu un grup d’adolescents que no xerren entre ells, sinó que es passen el temps foronant sa pantalleta!
Si a açò li diuen intel·ligència artificial, ja us dic jo que artificial sí que ho és, però intel·ligent ben poc. Perquè si allò que pretenem fer és renunciar a allò que ens fa especials i diferents, com és xerrar entre noltros, demanar coses a pares, avis, mestres, experts… Llavors anam cap a pitjor. Per jo no hi ha res més intel·ligent que una canya a una barra d’un bar, xerrant d’allò i d’allò altre amb qui sigui, mentre veus passar el temps. La intel·ligència, estimats compatriotes, és viure bé, amb tranquil·litat i cercant la felicitat. I ja us dic jo que la felicitat no es troba dins una pantalla de mòbil!
