La depressió és un trastorn mental comú que afecta la forma en què una persona pensa, sent i es comporta. És una malaltia que implica una alteració estructural i química al cervell encara que no mostri símptomes físics.
Per tant, la persona amb depressió no està així perquè vol, perquè no s’esforça prou o perquè no té una actitud prou positiva sinó que hem d’entendre que el seu cervell no està funcionant com un cervell sa.
La depressió es caracteritza per tres tipus de símptomes: la tristesa profunda (sensació de pena, de melancolia, de passat perdut), la manca d’interès (especialment es perd la motivació d’iniciar, de començar a fer, la motivació d’arrancada), i l’anhedonia o incapacitat d’experimentar sentiments de plaer per a gaudir de la vida. Cada persona té la seva pròpia idiosincràsia i aquests grans tipus de símptomes poden venir acompanyats de trastorns del son, de l’alimentació, falta d’energia, dificultats de concentració, sentiments de culpa o inutilitat, i pensaments recurrents de mort o suïcidi.
La depressió no és simplement una reacció normal de tristesa o descoratjament davant situacions difícils de la vida, per tant, és important diferenciar quan ens trobem davant d’una persona amb una emoció de tristesa o davant una persona amb depressió. Davant la tristesa que apareix per un motiu concret, com per exemple una pèrdua, la reacció sana és estar malament. En aquest cas, la tristesa és funcional i els amics o familiars han de donar el temps necessari perquè es visqui aquesta emoció, deixar-la fluir, escoltar, acompanyar i sobretot, no pressionar ni donar consells no sol·licitats quan encara no s’està preparat. Ans al contrari, la depressió és disfuncional, la vida es paralitza i s’estima que aproximadament el 10% de la població ha patit depressió en algun moment de la seva vida, i el 20% de les persones que acudeixen a les consultes de psicologia hi presenten símptomes relacionats. El trastorn ansiós depressiu és un dels majors motius de baixes laborals.
Què podem fer :
1.- Normalitzar , tenir una actitut oberta i lliure de estigmes, fomentar la ajuda profesional per tractar aquesta malaltia mental que es comú . “estic preocupat per tu, crec que t’aniria be parlar amb algún professional”. També pot ser útil que la persona que vol ajudar, consulti a un terapeuta.
2. Validar les emocions, sense jutjar: “encara que no pugui entendre el que sents, entenc que això és dolorós per tu”, “em sap greu que et sentis així”.
3. Propiciar el gaudir dels petits plaers quotidians al llarg del dia. No és tant preparar una gran alegria pel cap de setmana ( que pot provocar estrés ) com anar oferint petits plaers o acompanyar en activitats senzilles.
4. Tenir un mínim compromís amb petits detalls en l’àmbit domèstic i reconèixer les petites fites serveix d’estímul per continuar superant-se
5. Fomentar el sentit de l’humor i la ira. L’humor és un sentiment molt bo per sortir de la depressió, i també enfadar-se, encara que és una emoció que no cerquem perquè la considerem com a negativa.
6. La persona que ajuda ha de permetre’s una escapada, una evasió per agafar forces.
Què no ajuda:
1. Comportar-nos com si nosaltres mateixos tinguéssim depressió quan vols ajudar a algú. És fàcil caure en una rutina feixuga, i no mostrar alegria per posar-se en sintonia.
2. Incomprensió: “no passa res”, “anima’t” “això no és res”. La persona deprimida no sent validades les seves emocions i s’aïlla encara més.
3. Lluitar argumentalment . És molt difícil convèncer a una persona amb depressió que no estigui trista. És el primer que intentem tots però és important compendre que moltes vegades no podrem dir-li res que l’ajudi a millorar, però sí que podem oferir presència i acompanyament.
