Massa pensaments per enquadernar hi tenia allà, estava immersa amb les seves
obligacions i una cua de raons a les portes d’aquell abisme que no la deixava respirar.
Notava aquella falta d’alè que li pujava pel cap, creant-li una lleu migranya i unes
juganeres papallones agafaven lloc a la seva panxa. L’arena li tapava lleugerament els
dits dels peus, sentia la mirada embruixada amb aquell mar al seu davant. Li produïa
calma, sentia equilibri per l’aleteig continu de la seva ànima. Cercava el seu origen i
potser el tenia al seu davant.
