Pere i Guida Al·lès / Ferreries. Antigament a Ferreries hi havia 11 creus de terme, de viacrucis o funeràries. D’aquelles, actualment només n’hi quedaven tres (la del Pas d’en Revull, Son Gornés i Santa Àgueda, que es guarda al Museu de Menorca), però podem anunciar que ja són quatre, perquè en Bep Cardona Pomar n’ha restaurada una a l’entrada del seu hort, al camí de Sa Rovellada, antiga carretera d’Es Migjorn.
A tots els termes de Menorca hi podem trobar creus. Unes eren funeràries (senyalaven que allà hi havia mort algú), altres de viacrucis i altres, creus de terme (no només delimitaven municipis, camins o propietats, sinó que tenien la funció de beneir aquell territori). La majoria eren de ferro, però també n’hi havia de pedra, particularment al terme de Ciutadella. La que s’ha restaurat és funerària.
Les creus que hi havia a Ferreries, segons el dr. Francesc Camps i Mercadal, eren les següents, ordenades d’antigues a modernes. Transcrivim en cursiva les seves paraules:
Creu des Pas d’En Revull (Barranc d’Algendar). 1820. Alçada en memòria d’un difunt. Un ferrerienc es proposà treure un niu de miloques o falcons reials que hi havia a sa penya fosca. Altres conten que anava de collir herba de judiu o barba de judiu. L’homo llenegà penyes avall i l’aplegaren mort. Uns diuen que era Capó de llinatge.
Creu de Son Olivar. 1850. De ferro. En memòria d’una difunta. Damunt sa paret de sa mitgera de Son Olivar amb Son Carabassa hi havia una creueta de ferro damunt una penya, clavada dins un regatell ple de terra, on hi campen rams de flors de rossinyols. En arribar es maig sa creueta es veu com un altar entre els dos rams. Devers 1850 allà hi morí na Margalida Florida, esposa d’en Joan Barber, bosser, d’Es Migjorn. Es bosser feia carabó a Son Olivar, i sa muller a mitjan setmana li portà provisions, i quan se’n tornava morí repentinament. Allà on morí hi posaren sa creueta de ferro.
Creu de Son Gornés, 1865. De ferro. En memòria d’un difunt. De ferro. Situada passades ses cases de Biniatrum i Son Gornesset, damunt sa paret del camí d’Algendar. El 1865, un matí que amenaçava tempestat, l’amo Antoni Al·lès envià els missatges a arreplegar es bestiar, però quan eren damunt s’esquena de na sisdinera (sa tanca, també dita na sardinera) esclatà sa tempestad i se posaren a redossa dins un pont de bens. Un llamp tocà es pont i es missatge Joan Moll morí a l’acte, en Coves quedà esmorteït fins que el portaren a ses cases de Biniatrum on reviscolà. En Joan Gomila va estar malalt molt de temps, però campà. Per això al pont li diuen es pont des llamp.
Creu vella de Biniatrum. Creu de terme. Va ser primer de pedra i més tard de ferro. Situada dalt sa costa que s’anomena de sa creu vella. Va desaparèixer quan es va fer la carretera general (1880).
La creu de la costa de sa Mola, de fusta, al Camí Vell entre Es Migjorn i Ferreries. Desaparegué en fer-se la carretera des Migjorn, l’any 1882.
Creu de Sa Rovellada. 1887. De ferro. En memòria d’un difunt. Aquesta és la creu recentment restaurada per en Bep Cardona. Estava dalt una columneta, dins es camí vell des Migjorn, a-su-devora des torrent de sa Rovellada. Li deien també sa creu d’en Florit. La posaren en memòria d’haver-hi mort repentinament un Florit, de sa família dels Florits ferrers, a un hortet i caseta que allà hi tenia.
Sa Creu de Son Telm, 1904. De llenya. Alçada en memòria d’una missió. Era una creu grossa feta de dos taulons embatumats de negre, amb un lema de lletres blanques que deia: Santa Misión. La van posar arrel d’una missió que uns frares caputxins van predicar per Sant-Miquel-a-Nadal. Estava damunt una roca a prop de ses cases. Era visible des del poble.
Creu del carrer de Sant Joan. 1915. De marès. Creu de viacrucis.
Creu de Binimoti. De ferro. Quasi davant ses cases.
Creu de la Sala Vella, de fusta, dins una capelleta, representava la dècima estació del viacrucis. No es coneix la data.
Creu de dalt Santa Àgueda.
Ens hem trobat amb en Bep Cardona Pomar per demanar-li sobre el procés de restauració:
Has pogut afinar per què es va posar aquesta creu?
Aquest terreny el va comprar el 1898 el Sr. Llorenç Barber i Gomila, besavi de la meva dona, na Sagrario Vidal, a la Sra. Margarita Anglada i Bonet (1850-1925) vídua de Joan Florit i Febrer (1838-1887) que morí sobtadament als 49 anys. Contrastant el que diu el doctor Camps amb les dades de Toni Guasch, podem dir que la creu es va alçar en memòria d’en Joan Florit, que era l’avi de la mestra Margarita Florit, que dóna nom a l’escola de Ciutadella, i besavi dels dentistes Pere i Rita Florit. Ell va viure sempre a Ferreries però els seus descendents estan arrelats a Ciutadella.També era germà de Toni Florit, ferrer d’ofici i avi de la família coneguda com “de dalt es terrat”.
Com et vas decidir?
Allò de que la veus cada dia i penses, “hi falta sa creu”. Fa 35 anys que tenc l’hort. Es conservava la columna de marès però la creu ja no hi era. M’hi faltava la xispa, com un encenedor que saps que es pot encendre. I la xispa va ser en Pere Al.lès, que som vesins d’hort, quan me va dir: – Es una llàstima Bep, tan polida que és aquesta columneta…. que no l’acabis amb sa creu. – Ben vera, un dia l’hauríem de posar. I dit i fet.
La creu té una forma molt polida, amb un cercle al centre. Com la vas fer?
Me va venir al cap aquella silueta no sé com. Llavors vaig pensar de fer-la de marès, vaig xerrar amb en John Coll i me va dir que la faria ell però li faltava el diàmetre del peu. Es conservava la columna de marès però la part superior estava rompuda. Vam pensar de fer un peu per guanyar alçada. Un bon dia me vaig decidir. Vaig pensar, la puc fer jo. Li vaig comentar a en John. Vaig anar a dur un quart de marès de ca’n Nito Coll. Primer la vaig dissenyar en cartolina. En tenir el patró fet, la vaig moldejar aprofitant el gruix del quart.
Quant de temps de feina te va dur?
Just-i-raó va dur tres dies de feina.
Com la vas fer?
Primer vaig haver de tallar el peu per a què quedés pla. Vaig fer una peça que va damunt el peu, de 9 o 10 centímetres, amb la idea de guanyar alçada. Va foradada amb la forma de la creu i dins hi ha una varilla de cern inoxidable. També duu dos masclets perquè s’aguanti més fort.
Quina va ser la part més difícil?
Hi vaig haver de posar una varilla dins perquè no es rompés. La part més difícil va ser foradar el marès amb una broca que quasi media tant com la creu. Perquè quan forades, si no vas dret, te pot sortir allà on no vols. La creu fa 34 cm d’ample i 50 cm d’alçada.
Com ho has fet per igualar el color?
Amb cendra mesclada amb un suc aposta pel marès. Així va sortir el color de marès vell. Com a fuster, tema líquids ja els empràvem molt.
Com ho vas aprendre?
El mestre de Ciutadella era un bon mestre. A vegades venia al taller i jo feia hores observant com feia feina. Quan no hi havia feina de fuster tenyíem soles de sabates amb tiny d’aigua o d’esperit. Com que eren amics amb el poticari Bagur, aquest li va donar un material que fixava el color. Ben emprat serveix per fer tornar la llenya de color de vella.
Que deu significar la inscripció XII?
No ho sé. Aquesta inscripció estava a la part de dalt de sa columna, tota esmorrellada. Segurament li deuen faltar dades. Podria fer referència al dia que va morir en Joan Florit.
Cap associació s’ha posat en contacte amb tu?
En Biel que era de s’Ajuntament va xerrar amb jo.
Segons explica el Dr. Camps, hi havia el costum de recitar aquesta oració quan algú trobava una creu anant de camí: “Jo us ador i beneesc, Senyor, puis per la vostra Santa Creu haveu redimit el món”.
Les creus de Menorca estan declarades oficialment Béns d’Interés Cultural (BIC), motiu que els atorga la màxima categoria de protecció, i obliga als propietaris a mantenir-les en bon estat de conservació. La responsabilitat de conservar-les és dels ajuntaments, exceptuant les creus que es troben dins finques privades o en una carretera del Consell.
