Llorenç Allès Camps / Ferreries. Dues persones de Ferreries exerceixen actualment com a màximes autoritats del seu poble. Per una banda, i com és de tots conegut, el ferrerienc Pedro Pons Huguet és el nou alcalde de Ferreries, després de les eleccions del mes de maig. I després, una ferrerienca que ja fa anys que va canviar de poble ha estat escollida i designada alcaldessa de Santa Pau, a la comarca de La Garrotxa. Cris Capó Piris (Ferreries, 1981) va ser la cap de llista de la candidatura d’Units per Santa Pau, que va obtenir sis dels nou regidors de l’Ajuntament. Amb poc més de 1.500 habitants, aquest municipi ubicat al cor de la zona volcànica de La Garrotxa és un espectacle a nivell natural i de patrimoni, i ha captivat a aquesta ferrerienca que ha creat allà el seu projecte de vida. Ara, com a alcaldessa, Capó, que ja apuntava maneres quan va ser la primera presidenta del Consell Escolar de l’Institut Biel Martí de Ferreries, assumeix el repte de liderar el municipi, tot aportant també, conscient o inconscientment, el segell ferrerienc a una terra volcànica.
Com entra vostè en política?
A les eleccions de 2019, qui era batle de Santa Pau, Pep Companys, em va proposar si volia ser regidora d’Educació, Joventut i Lleure. Després de pensar-m’ho molt, vaig decidir acceptar, i durant aquests quatre anys hem engegat un projecte molt polit, que es diu Cultura entre Volcans, i he tingut l’oportunitat de fer feina pel poble com a regidora i de viure-ho amb molta il·lusió.
Quatre anys després d’entrar com a regidora, ja li ofereixen ser batlessa…
En Pep Companys havia estat alcalde dotze anys, i ja havia avisat que hauria d’haver-hi un relleu. Com que jo volia seguir de regidora quatre anys més, vaig començar a cercar una persona que pogués encapçalar la llista, i així com anava xerrant amb la gent, tothom em convidava a que em presentés jo. La meva resposta era que jo no som de Santa Pau, cosa que tothom relativitzava. Fins que una persona que conec i respecto molt em va escriure i em va dir que fa molts anys que visc a Santa Pau, i que açò no suposava cap problema, i que si per algú ho veia així, ja era hora que canviés. A base d’insistència i de pensar-m’ho molt, al final em vaig decidir.
I no li ha anat gens malament…
No gens. Sabíem que era impossible repetir els resultats de 2019, quan vam aconseguir vuit dels nou regidors. Jo sempre he fet broma amb en Pep Companys, que va començar guanyant les seves primeres eleccions amb cinc regidors, després en va obtenir set, a continuació vuit, i li faltaven els sis, que hem aconseguit ara. I n’estem molt contents.
Per als que no coneixem el municipi, com és Santa Pau?
És un municipi que està al cor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un poble medieval que té un patrimoni històric i natural d’un valor incalculable. El poble està coronat per un castell medieval del segle XIII, que és un dels motius, com ja explicaré, que m’han fet acabar de decidir per encapçalar la llista. És un poble molt tranquil, molt disseminat, amb molts nuclis urbans, i un lloc on jo m’he sentit molt acollida. Tant, que vaig decidir crear aquí la meva família.
El fet de ser un poble petit i disseminat condiciona la manera de fer política?
Als pobles més grans el batle o batlessa no és tant accessible. Aquí tothom té el teu telèfon, si té qualsevol problema sap on trobar-te… És més intens segurament fer política en un municipi com Santa Pau, i a la vegada és molt polit, tot i que no acabes desconnectant mai.
Pel que m’explica és un municipi que conserva la proximitat entre veïns…
Sí, és un poble de moltes famílies, amb caliu. Tot i que també és un municipi amb moltes masies, més de 500, i amb un patrimoni natural molt important. A més, tenim una de les denominacions d’origen protegides més importants de la província de Girona, que és el fesol de Santa Pau. És un element molt important quan xerram de Santa Pau. Molta gent ve a fer degustacions, tenim una xarxa molt important de desenvolupament local a partir d’aquest producte, la Fira del Fesol…
Quins són els seus principals projectes per a Santa Pau?
Per una banda, estem creant un centre de recursos culturals que es diu Can Torra, i a més estem rehabilitant un edifici molt antic que és considerat Bé Cultural d’Interès Local, que és Sant Roc, i entre una banda i altra s’està habilitant tot un espai cultural on hi anirà un centre de dia per la gent gran, dependències per a totes les entitats del poble, el Casal de Joves i una biblioteca. Ara estem en fase de rehabilitació i esperam poder inaugurar el primer trimestre de 2025. Açò ens ha de marcar un abans i un després en el dia a dia del municipi. A més, hem aconseguit finançar el projecte amb una gran part de subvencions, ja que un poble tant petit com el nostre, amb un pressupost tant escàs, no hi podria fer front sol.
El pressupost de l’Ajuntament de Santa Pau no arriba als 2 milions d’euros anuals…
Gràcies a la bona gestió que s’ha fet fins ara som un dels pobles de La Garrotxa que aconsegueix més subvencions i ajudes per fer projectes. Tenim un patrimoni natural incalculable, però per exemple no tenim polígon industrial, cosa que permetria generar més ingressos i donar més múscul econòmic a l’Ajuntament. Açò aquí no ho tenim. En canvi, feim molta feina per aconseguir subvencions, i ens està anant molt bé. Estic molt orgullosa de la feina que ha fet en Pep Companys.
L’altre gran projecte té a veure amb un castell…
Sí, el Castell de Santa Pau, que sempre ha estat en mans privades i noltros apostam fort per la seva municipalització. Fins fa poc estava a la venda per 1,1 milions d’euros, i tenim un preacord amb la propietat per 400.000 euros. Volem fer una compra associativa, a través d’un crowfunding de país. Santa Pau, encara que compri el castell, no pot fer front a una rehabilitació que pot costar 4 milions d’euros. Volem municipalitzar el castell amb un projecte que pivoti sobre tres eixos: que hi hagi un espai museístic gestionat per la Generalitat de Catalunya; que s’hi generi una activitat econòmica a través d’una concessió que pugui servir per fer front al manteniment del castell; i que sigui pel poble, que hi hagi una part del castell que pugui gaudir-la la gent. El castell ha viscut sempre d’esquenes al poble, i és un edifici impressionant. Tots els països europeus que van patir deportacions als camps de concentració i extermini nazis tenen memorials. Mentre, l’estat espanyol no ha sabut construir un espai de memòria per a tota aquesta gent. Noltros proposam que es faci a Santa Pau, on tenim tres deportats. A més, a La Jonquera hi ha el Museu de l’Exili, i s’està fent molta feina a Portbou per a què hi hagi el Museu Walter Benjamin. A partir d’açò, vam presentar a la Generalitat crear aquesta ruta de la memòria: Portbou, Santa Pau, La Jonquera. I els ha agradat la idea, i volen tirar-ho endavant. Generalitat i Diputació ja han compromès doblers, quan el castell sigui municipal, per intervenir en la coberta de l’edifici, per evitar que es degradi més d’allò que hi està ara. Molta gent ha intentat trobar alguna solució per al castell, però fins ara no ha funcionat. Pensam que la municipalització és la millor opció de totes, que el castell sigui de tot el poble per primera vegada a la història.
Segueix vostè vinculada a Ferreries?
SÍ! Intento venir cada dos o tres mesos a veure la família, a Ferreries tenc les amistats de tota la vida. Estic molt vinculada, i no fallo cap Sant Bartomeu! Jo som qui som per allà on venc i d’allà on som. He tingut la sort de viure la millor infantesa possible que te dóna un poble com Ferreries, cosa que avui dia només trobes ja a pobles petits. He viscut al carrer, he estat amb associacions fent coses, he pogut participar de les festes Sant Bartomeu essent caixera cinc anys… Ferreries i Menorca els dus sempre a dins.
Menorca té alguna cosa que no sabem explicar…
La pregunta que m’han fet més des que som aquí és què fa una menorquina a Santa Pau, i jo he de dir que estic enamorada de Santa Pau. L’entorn, muntanyes, boscos, rius… Tenim un entorn natural molt diferent del de Menorca. Santa Pau és un paradís també. Visc dins una postal.
Allò que ha viscut a Ferreries creu que li ha marcat la manera de fer política que ara aplica a Santa Pau?
M’ajuda l’educació que em van inculcar els meus pares, el valor de ser noble, de voler ajudar a tothom. Me’n record de l’esperit de carrer que vaig viure quan era petita. Un referent en política que m’ha marcat moltíssim és en Nofre Janer, com a batle. Era una persona que tenia uns valors nobles, que feia feina pel poble de Ferreries. També vaig tenir la sort de viure en Biel Martí, que també m’ha marcat com a referent, però sobretot en Nofre, que era una persona amb qui tenia un vincle d’amistat, que ens explicava la vida política de Ferreries, que ens contava les obres de govern… Si una cosa m’ha marcat com a referent ha estat viure l’època en Nofre Janer com a batle i pare d’una de les meves millors amigues. En Nofre cercava el consens amb tothom i és una de les coses que he volgut agafar com a exemple. Jo som batlessa de tothom i intento ajudar tothom, sigui del color polític que sigui, i açò ho he mamat a Ferreries.
Avui dia costa molt trobar gent que s’impliqui en política…
Ho he viscut, i crec que una de les coses que m’ha fet implicar-me ha estat intentar ser un referent pels meus fills. Hi ha molt poques dones batlesses a La Garrotxa, i açò també va ser un dels motius que em va fer donar el pas. Falten referents femenins, és hora que les dones assumim més càrrecs de responsabilitat. Tot i que siguin temps difícils, i que la COVID hagi fet que la societat s’individualitzés més. Ens hem d’implicar. Jo tenc un equip humà darrera que m’acompanya que és impressionant. Jo era la cap de llista, però l’equip que he tingut darrera ha estat una meravella. Hem treballat molt, ha estat una campanya difícil perquè hi ha hagut algunes situacions lletges, però l’equip humà ha respost de manera impressionant. Si no hagués tingut aquest equip, no m’hagués presentat.
