La portada de la revista d’aquest mes està dedicada a tres atletes ferrerienques que han arribat enfora, molt enfora. Lita López, Maria Palliser i Marina Bagur han assolit fites que mereixen el reconeixement de la nostra societat, i que són possibles gràcies a un gran esforç personal d’aquestes tres dones. Ens toca demanar-nos si les seves gestes són valorades com toca per part de tots noltros. I no ens equivocaríem si diem que no, que no és així.
Aquesta societat nostra es deixa endur massa pels grans focus mediàtics, pels grans titulars, per les grans tendències, i massa vegades allò que ens enlluerna tant de fora ens deixa cecs per a allò que tenim més a prop. Estic segur que gairebé tots els lectors d’aquesta revista sabrien dir quantes Copes d’Europa té el Madrid o el Barça. Fins i tot molts podrien recitar els fitxatges que estan fent aquests dies aquests clubs amb talonaris gairebé infinits. Ara bé, quants de noltros sabem quins són els darrers triomfs d’aquestes tres atletes que tenim a ca nostra i que haurien de ser un gran orgull pel nostre poble?
És cert, l’atletisme és un esport menys mediàtic que altres, i té menys seguidors, però com a poble, potser ens hem de començar a estimar més, i açò comporta també presumir i treure pit quan algú de noltros aconsegueix fites que semblaven inassumibles. I quan tenim algú així, ajudar i col·laborar. Pot ser un simple aplaudiment, pot ser un simple comentari, o fins i tot pot ser valorar que si estem tenint tant èxit amb aquesta modalitat tot i tenir unes instal·lacions precàries, potser val la pena dedicar-hi algun esforç més perquè, llavors, els èxits poden ser encara majors.
És qüestió d’orgull de poble. Estimem-nos entre noltros, valorem allò que feim. I des d’aquí, si ens ho permeten, proposem que, algun dia, més prest que tard, algú es plantegi que l’atletisme de Ferreries, i en especial aquestes atletes que hem anomenat, mereixen ser les pregoneres de les nostres festes.
