Queda lleig començar aquest escrit amb uns quants batalls i paraules malsonants? És que el cos me demana marxa, i jo, quan me demanen una cosa, intent sempre ser bon al·lot i creure. O sigui que a la merda la correcció, l’elegància i la mare que els va parir a tots! Que ve una altra campanya electoral! Remil-i-un pebres de banyeta!
Avam, d’entrada és necessari dir que a mi m’agraden les eleccions. Sí, crec que açò de votar i poder decidir està molt bé, i és el millor sistema que podem tenir com a societat per a governar-nos. O sigui que visca la democràcia i tot açò. No me sembla malament que fins i tot votem amb més freqüència que només cada quatre anys. Ser ciutadà responsable només cada quatre anys me sembla tenir un concepte de la democràcia un poc vessut, la veritat. “Deixau-nos quatre anys que facem allò que vulguem, i després ja ens dieu què us ha semblat”. No senyor, no es tracta d’açò! Jo donaria la veu al poble més vegades… Però sense campanyes electorals!
Si a jo lo que me molesta de que haguem de tornar a votar és que haurem de tornar a aguantar setmanes i setmanes de promeses, de somriures forçats, de mitins impostats i de xarxes socials plenes de candidats i candidates amb els peus en remull, fent discursos seriosos i prometent responsabilitat, canvi, gestió, dinamisme i tot un munt de paraules buides. Que ja no us creiem! Que ens cansau i ens saturau!
Mirau, la campanya electoral és tant inútil com una corbata. Ja me perdonareu, però no he entès mai per a què serveix aquesta peça de vestir, que no té cap utilitat pràctica més que la de torcar-te els morros si t’embrutes, cosa que no està ben vista es veu. Voltros coneixeu alguna persona que hagi canviat el seu vot perquè a una campanya electoral un determinat partit va dir que faria una determinada cosa? Voltros coneixeu alguna persona que vagi a tots els mitins i xerrades que fan els partits, per després decidir de manera racional, pensada i reflexionada a quins dels tants vota?
De les campanyes electorals em sobra gairebé tot. És com els noms dels plats a restaurants d’alto copete, que allarguen molt el títol d’un plat del que, al final, a tu només t’interessa saber si du carn, peix o verdures. O sigui, d’aquell “Llom de cèrvol criat a les muntanyes del Pirineu alimentat d’aglans silvestres cuinat a baixa temperatura sobre un llit d’espinacs ecològics amanits amb vinagreta airejada de guspires amb ressò de mostassa antiga i el seu propi suc” tu l’únic que vols saber és que menjaràs carn. Idò a les campanyes electorals, tota la parsimònia me sobra, i me qued, per exemple, amb els debats. Allà sí que es poden confrontar idees i pots veure qui t’inspira confiança i qui no. Tota la resta, palla, morralla que no serveix ni per fer brou ni suc de peix.
Si a tot açò li sumes que aquesta campanya la combinarem amb la calor de juliol, el còctel ja serà total, i no responc de la meva reacció si algun candidat me ve a demanar el seu vot vestit amb americana. “Bo que ets ben ase?”, li diré. Mira que és còmode anar amb avarques i calçons curts i amb la camiseta de publicitat! Açò sí, aquells partits que regalin ventalls saben segur que tindran cua a les seves paradetes!
En fi, senyores i senyors, que arriba una altra campanya electoral. A celebrar-ho tothom! Visca!
