Redacció / Ferreries. Avui xerrem amb la Pepi Brito i la Loli Perez, cuineres a Intress des de fa 23 i 17 anys respectivament.Totes dues viuen a Ferreries des dels anys 80, tenen 3 fills cadascuna,son aficionades a la lectura i treballen al geriàtric de Ferreries. Cada migdia preparen 75 dinars per a residents, usuaris de Centre de Dia I menjar a domicili.
Quin tipus de menjar cuineu al geriàtric de Ferreries?
Fem cuina mediterrània i de temporada, fem servir receptes de la cuina de Menorca, el que els residents han menjat a casa seva, i que la gent més jove potser no coneix, com oliaigua, albergínies plenes o panaderes.
Tenim un menú de tardor- hivern i el de primavera-estiu, i també fem menús especials per festes i dies assenyalats: torrada per Sant Antoni, xocolati i ensaïmada per Sant Joan, el darrer dimarts fem torrada de sobrassada i botifarró al patí, tenim un menú especial per Nadal i per Cap d’Any, caldera de llagosta per Sant Bartomeu i menú de Quaresma i de Setmana Santa.
Segons l’estat de salut, cuinem diferents tipus de dietes: normal, per al·lèrgies, diabètica, triturat, i sense sal.
Aquesta és una de les avantatges de tenir cuina al geriàtric, que podem fer receptes adaptades als gustos i necessitats, i amb productes de proximitat.
Treballant a la cuina, teniu tracte amb els residents?
Es clar que els coneixem i sabem el que els hi agrada a cadascún, els tractem cada dia durant molts anys!.
Per la nit, a la hora de sopar, si tenim la feina avançada, surtim un momentet al menjador i sempre cau algún comentari o alguna broma per fer bon ambient I donar alegria.
Una paraula sempre tenim per ells, ja ens coneixen .
A la cuina, com feu feina amb el model d’Atenció integral Centrada en la Persona?
Nosaltres cuinem com ens agradaria que ens cuidessin quan siguem grans. Et poses en el lloc d’ells. Per ells, el menjar és el més important.
Si tenim temps fem postres casolanes com púding o mousse. Mentre sigui dolç ja els hi agrada molt!
També rebem peticions dels residents. En Miquel per exemple ens entra receptes de cuina que retalla de la revista Pronto i ara tenim pendent fer arròs de la terra a petició d’un grup de residents i seguirem la recepta de la Felipa.
Si hi ha alguna cosa de menjar que no agrada, se li fa a la persona una cosa adaptatda que li vagi bé. Per exemple sabem que la Margarita no vol tomàquet a la nit, que a la Paquita no li agrada la carn picada o que la Martina no vol llet i els hi fem alguna cosa personalitzada.
Què és el que més us agrada i el que menys de la vostra feina com a cuineres d’una residència i centre de dia? Quina diferència hi ha en treballar en un restaurant?
M’agrada la cuina de restaurant perquè és molt creativa i al geriàtric no és possible experimentar, diu la Loli. Com avantatge, tens el costum i està al costat de casa.
Una cosa positiva respecte a la cuina d’un restaurant són els horaris, aquí al geriàtric saps quan entres i saps quan surts, considera la Pepi
Ambdues coincideixen en que es una feina de gran responsabilitat i de vegades es esgotador.
Quina formació contínua feu?
Cursos d’autoajuda que ens donen eines per poder treballar emocions o dificultats relacionades amb la feina. Cursos de cuina no en fem, de fet no miro ni Masterchef quan surto d’aquí, diu la Loli.
Considereu que la vostra feina està reconeguda?
Amb el menjar passa una mica com quan no estàs malalt, que no valores la salut. De vegades del carrer ens arriben felicitacions, i sí que hi ha algun resident molt agraït. Està valorat puntualment, quan agrada algun plat, però en general no rebem gaires reconeixements però tampoc crítiques.
