El grup Somnis Blaus havia començat l’any 1983 a fer concerts i a crear cançons. Dins el progrés del grup va tenir especial importància la creació de l’estudi de gravació “Taller de Somnis” per part de dos dels seus integrants; de tal manera que habitualment es trobaven en els estudis fent coses i provatures amb els equips de gravació. Va ser així que va sorgir la idea de re-gravar alguns dels temes que el grup feia temps que interpretava en els concerts i que la gent coneixia. Convé dir que algunes d’aquestes cançons s’havien enregistrat l’any 83 en una maqueta casolana i de la que n’havien distribuït algunes còpies entre amics de Ferreries. Per tant tots els temes que inclou aquesta nova entrega de l’any 1994 eren adaptacions renovades i re-interpretades “10 anys després” de la seva creació. “Baby gin”, “És sols amor” o “L’alegria” eren algunes d’aquestes cançons. S’ha d’exceptuar la cançó “Balada d’amor” de n’Hilari Vidal que era nova i es va decidir que també aniria al disc.
Les cançons agafaven nova forma per les variacions que es van fer i a la vegada el fet de que amb els anys es veien d’altre manera i segurament també condicionades per l’evolució del grup. En aquesta ocasió el baixista era el maonès Bep Mercadal que havia tocat amb grups com “Traginada” o amb la Banda de Ferreries que va dirigir en bastants ocasions. En les actuacions en directe el grup s’acompanyava d’una secció de metalls i en Mercadal ajudava en els arranjaments ja que tenia experiència amb aquesta matèria. Entre els components de la secció de metalls hi havia en José Luis Pons, trompetista de Maó, Oscar Serrano, trombonista mercadalenc i Litus Arguimbau que tocava el saxo.
Mentre es duia a terme la gravació va venir de vacances per Menorca el cantautor català Lluis Alba que va voler participar posant percussions a la ”Cançó de comiat”. A l’interior hi havia una foto del grup i a la portada una foto del piano de l’ajuntament. La imatge de la portada va quedar molt encertada i estava feta amb la idea de recrear un quarto d’un músic desordenat. Per això es va posar un ram de flors, però envellides i descuidades, papers amollats damunt el piano de coa i a la paret un quadre d’una al.lota amb el vidre romput. Es va mirar de rompre el vidre sense malmetre la imatge del quadre, però al final quedava tan petit que el detall del vidre romput no es podia apreciar… un got que pretenia ser de whisky i una guitarra estalonada a la paret. Pere Arguimbau i Damià Rotger van ser els artistes de la imatge.
La gravació va fer-se en un moment bo per el grup amb molts concerts en el calendari i a la vegada aquell mateix any va sortir el CD “Cançons per la Trapa” que incloïa una cançó del grup i en el que participaven Lluis Llach, Serrat o Raimon entre altres. Ja en vam parlar fa uns mesos en la mateixa Revista DFerreries el mes de febrer. Al grup, que ja duia més de deu anys en actiu, encara li quedava corda per uns quants anys més.
