Llorenç Allès Camps i Miriam Triay / Ferreries. De les pàgines a l’escenari. De la cel·lulosa dels llibres a la llenya del parquet. “Barba-rossa”, la novel·la del ferrerienc Joan Pons, prendrà vida, i els personatges que fins ara cada lector imaginava a dins el seu cap quan llegia es convertiran en persones de carn i ós i reproduiran, a un teatre, la història d’aquest pirata i de Roger Genestar. La Trup, dirigida per Sergi Marí, serà la companyia encarregada de transformar el llibre en un muntatge teatral que, hores d’ara, ja sabem que es podrà veure al Teatre Principal de Palma el mes de gener.
Joan Pons explica que la iniciativa va sorgir el 2021, després de dues hibernacions. El 2006 es publica la novel·la, que obté molt bones crítiques i que fa el seu propi camí. Després d’una primera hibernació, el 2010 l’obra és traduïda al rus i inclosa en una antologia de la literatura catalana. Arriba la segona hibernació, fins que el 2021, s’edita una versió en castellà i en àudio a Audiomol i es fa una reedició en català a la Nova Editorial Moll. A partir d’aquí, narra Pons, “em vaig posar en contacte amb l’actriu de La Trup Enka Alonso -els ferreriencs sempre ens fem costat- que em va derivar al seu director, en Sergi Marí. Ens vam veure mesos després al Nou American Bar de Maó i vam connectar d’immediat. Vam cercar finançament i una persona que escrivís la dramatúrgia ja que jo no m’hi veia capaç. Clara del Ruste, amb experiència a Joglars i Dagoll Dagom, va acceptar i va escriure una versió teatral molt potent de Barba-rossa que ara és objecte d’assaigs per La Trup, amb música de Pere Pelegrí i escenografia de Marga de la Llana i Tónia Coll”.
Sergi Marí, director de l’adaptació, no dubta en assenyalar que Barba-rossa és una obra amb molt potencial per ser portada al teatre “perquè té ingredients molt interessants per dur damunt l’escenari: tracta uns temes, imatges i relats que donen molt de joc escènic. Òbviament, tractant-se d’una novel·la, s’ha d’adaptar, però ja presenta elements idonis”. Des d’aquella conversa fins ara han passat vint mesos d’un camí ple de reptes. Poèticament, però, Joan Pons afirma que “aquesta obra de teatre comença quan Barba-rossa ataca Menorca i assalta Maó, o sigui que malauradament es va iniciar el dia 1 de setembre de 1535, o a principis dels anys setanta quan un al·lot va a caçar caderneres amb visc a Ca na Xini, al Jardí de Sant Patrici de Ferreries”.
Sigui quina sigui la data d’inici, la pregunta que ens fem ara mateix és quina és la història que s’explicarà dalt l’escenari. La resposta la dóna Sergi Marí: “La trama segueix la vida d’un menorquí qualsevol, desconegut, Roger Genestar que, a partir de certes casualitats, acaba coneixent, personalment, a Barba-rossa. I a través d’aquest personatge discret, que està als marges de la història real, podem conèixer el veritable protagonista”. Joan Pons, per la seva banda, identifica “cinc elements que fan que aquesta història sigui imparable: està embolcallada d’un fet contemporani de gran transcendència sociopolítica -l’atac a les Torres Bessones per part de Bin Laden-, la tensió irresolta entre Orient i Occident, la topada entre dues civilitzacions basades en dues religions mosaiques, un fet històric local com és l’assalt turc a Maó protagonitzat per un personatge universal i l’existència d’una novel·la que trasllada a la ficció l’esdeveniment històric a través d’un llenguatge poètic i ple de dialectalismes i una dolorosa història d’amor”.
Queda temps encara per a poder veure l’obra. Sergi Marí comenta que “just aquests dies hem començat tres setmanes d’assajos intensos aquí, a Menorca, en format de laboratori. Es tracta d’un primer atracament a l’obra i a la proposta de guió, però encara no sabem quin paper representarà cada actor. Ara és quan haurem de prendre les decisions escèniques importants, a partir d’aquesta primera proposta d’adaptació”.
L’equip que farà que Barba-rossa esdevingui de carn i ossos està format pels actors professionals Queralt Albinyana, Enka Alonso, Rodo Gener, Eugeni Marí, Josep Mercadal, Xavi Núñez, Agnès Romeu i Àlvar Triay. Clara del Ruste és la responsable de la dramatúrgia, Pere Ripoll és l’encarregat de la música, Marga de la Llana i Tònia Coll Florit de l’escenografia i Mireia Costa del vestuari.
L’obra camina, i a finals d’agost es podrà veure un assaig obert a l’illa de Llatzaret. El gener es farà una preestrena al Teatre Principal de Maó, i una setmana després tindrà lloc l’estrena oficial al Teatre Principal de Palma. I a partir d’aquí, “pretenem poder portar l’espectacle a molts més llocs, ja que consideram que presenta valors molt interessants, a més de presentar una part d’interès educatiu, ja que estem parlant d’història real de Menorca, i d’interès per la literatura menorquina”.
Per la seva part, Pons s’enfronta al fet somniat per un escriptor de veure com la seva obra esdevé palpable i real. “Una obra de teatre amb actors professionals pot ser una experiència inèdita i meravellosa que em fa molta il·lusió i em fa molt feliç. Escarnint una mica al pirata de la barba vermella, si el seu atac a Maó va ser conseqüència d’un càstig del cel, l’estrena de l’obra de teatre és el millor regal que el cel em podia fer”.
