La longevitat és un concepte que es correspon amb la durada de vida d’un ésser viu. En les darreres dècades hi ha un progressiu augment d’esperança de vida que fa que l’estudi de la longevitat sigui de gran interès per als científics i els investigadors, ja que busquen comprendre els factors i mecanismes que poden influir en el procés d’envelliment i com es pot promoure un envelliment saludable.
L’objectiu és millorar la qualitat de vida i prolongar la vida activa i saludable de les persones: no es tracta de viure més sinó de fer-ho millor i amb més qualitat.
Encara que no existeix una xifra específica aplicable, s’estima que els factors genètics poden contribuir entre un 30% i un 50% al risc de desenvolupar malalties comunes. Això significa que l’estil de vida i els factors ambientals també juguen un paper important, i es considera que representen entre un 50% i un 70% del risc.
L’epigenètica és una branca científica que se centra a comprendre com els factors ambientals i l’estil de vida poden influir en l’activació o desactivació de gens i com aquests canvis poden transmetre’s a través de les generacions.
En l’ésser humà, els factors ambientals que poden afectar l’estat epigenètic durant la vida adulta poden dividir-se en quatre grups: dieta, lloc de residència o lloc de treball, tractaments farmacològics i hàbits (no) saludables.
Dan Buettner, autor i periodista, va iniciar les primeres investigacions sobre les “zones blaves” en col·laboració amb National Geografic. Les zones blaves són àrees geogràfiques a tot el món on es concentra un nombre inusualment alt de persones que viuen vides més llargues i saludables, caracteritzant-se per una alta proporció de persones que aconsegueixen edats avançades, com els 90 anys o fins i tot més.
L’any 2009 van identificar cinc regions en el món que es consideren zones blaves: l’illa d’Okinawa al Japó, la península de Nicoya a Costa Rica, la provincia d’Ogliastra a Cerdenya, l’illa d’Ikaria a Grècia i la comunitat Loma Linda a California.
S’han identificat els factors que poden contribuir a la seva longevitat, com menjar sabiament, l’estil de vida actiu, la connexió social i altres aspectes relacionats amb el benestar.
L’adequació d’integrar aquests hàbits a la nostra vida són una obvietat per a envellir saludablement. Aleshores, perquè de vegades costa tant aplicar-los? Per què pensem que no podem canviar? Els vells hàbits són difícils d’eliminar i canviar-los és un procés que involucra diverses etapes: convertir els canvis en hàbits nous porta temps, i enfronten obstacles en el camí.
No serveixen les instruccions generalistes tipus ” cinc claus per aconseguir x”. Cada persona és diferent, i haurà de calibrar la seva capacitat, identificar les seves creences, definir un objectiu realista, establir els seus tempos, anar a poc a poc, no comparar-se amb altres, desafiar estereotips i prejudicis relacionats amb l’edat, i si fos necessari, buscar ajuda d’un professional per seguir un procés terapèutic personalitzat.
És important tenir en compte que “si un fa sempre el mateix obtindrà els mateixos resultats”, per tant, si un vol canviar ha de fer una cosa diferent que no havia fet abans. Tingui l’edat que tingui.
