Toca votar. Me diuen que aquest mes la revista surt un poc més tard, i just quan aquesta parrafada sigui a les llibreries, o a les cases dels generosos subscriptors, començarà la campanya electoral. Bé, perdonau que me rompi el cul, però fa gràcia dir que comença ara la campanya, quan ja fa setmanes i més setmanes que tothom ens promet de tot i a la tele veiem estona als polítics que a na Belén Esteban! Ai, ara he estat poc sensible, que me diuen que a n’Esteban se li acaba el xollo, que lleven el seu programa! Mesquineta!
Avam, jo estic fart, molt fart, de que els polítics ara me prometin de tot. Des d’allò que sé que no saben fer fins a allò que fa temps que diuen que faran i que no fan. Estic cansadíssim de que per Twitter (sabeu que som per allà, no?) me bombardegin amb anuncis, amb fotos, vídeos i muntatges, i que hi hagi més hooligans als partits polítics que no als partits de futbol. Estic fins als nassos (i dic nassos per respecte als lectors, perquè diria una altra part del cos, però vull que me deixin escriure un poc cada mes, que sinó hauria d’anar al psicòleg a esbravar-me i me sortiria molt car) de tot açò. Però – i ara vindrà en Tomeu responsable – així i tot, aniré a votar.
Sí, hi aniré, perquè crec que és una de les coses que em toca fer com a ciutadà d’aquest món. Perquè jo som d’aquells que m’agrada queixar-me quan les coses no es fan com jo crec que s’haurien de fer. Sí, a vegades som un poc ‘cuñao’, però almanco vull poder ser-ho sabent que jo he fet allò que puc fer, que és votar. No us negaré que alguna vegada m’he pensat si m’apuntava a algun partit, però és que no n’hi ha cap ni un que m’agradi del tot. I com que no vull ni puc ser regidor de res, almanco vull triar qui ho és per jo. Perquè així després el podré renyar, i li podré dir “escolta, que vas dir que faries açò i no ho has fet”. I ell haurà d’acotar cap i donar-me explicacions, perquè no me podrà retreure que jo no hagi fet lo poc que puc fer.
És cert que no ens ho posen fàcil. Per què hem de votar un diumenge? Jo els diumenges m’agrada aixecar-me tard, anar per casa com un bujot, benerar ves a saber a quina hora i fer el vermut quasi hora de dinar. No m’agrada estressar-me ni tenir res a fer, o si tenc cosa a fer, que sigui cosa que jo he triat. Jo crec que és un mal invent, açò de votar els diumenges. Hauríem de votar un dia feiner, entre setmana. Un divendres, per exemple. Així anam a votar, i després ja comença el cap de setmana. Estic segur que així hi hauria més participació. Però de moment ningú no m’ha escoltat – cosa que vol dir que en aquest món hi ha molta gent amb criteri- i seguim votant en diumenge. I llavors, a part de la vessa que a molts fa la política, hem de superar la vessa de vestir-nos, pentinar-nos un poc, cercar el DNI – que tantes vegades perdem- i anar a votar. De ver, si algú dels que me llegeix té un poc d’influència amb els qui comanden, jo proposaria que votéssim els divendres.
Però bé, tornant al tema. Jo aniré a votar. Encara no sé a qui, i estic esperant que me comencin a arribar a ca meva paperets, sobres i tríptics. Llavors ja me decidiré, i també és cert que així faré rebost per poder emprar les paperetes per darrera per fer la llista de la compra. Que jo som molt de reaprofitar les coses! Que el dispendi en doblers i en paper que fan els partits, que almanco serveixi per cosa.
Deixau-me que acabi amb una segona proposta: Propòs un concurs de reaprofitament de les paperetes, sobres i demés propaganda electoral. Que la setmana després de les eleccions, cadascú fes alguna manualitat o trobés alguna utilitat a tot aquest material, i que guanyés aquell més original. Si som sostenibles, ho hem de ser sempre! Va, algú s’apunta?
