Avui parlem amb la Pili i en Tolo, fills d’en Mevis Olives que ha viscut sis anys al Geriàtric.La Pili fa feina de calçat i en Tolo fa de Policia a Ferreries. Són aficionats a les activitats a l’aire lliure, a ca na Pili són corredors, i els encanta ser per defora, al Tolo els hi agrada viatjar, cuinar i anar d’excursió.
Quant de temps ha viscut el vostre pare al geriàtric?
Primer va estar dos anys a Santa Rita, a Ciutadella, i poc després de complir els noranta anys va sorgir l’oportunitat de trasllat al Geriàtric de Ferreries on hi ha viscut sis anys.
Vist en perspectiva, us imaginàveu la vida al geriàtric de Ferreries tal com és?
No ho coneixíem, no hi havíem entrat mai abans, és una cosa que fins que no et toca de prop, no et preocupes.
Al principi teníem por del canvi perque Santa Rita és mes com un hospital, i passar a un centre més petit, que és com una casa, ens feia més por, ja que com que no hi havia metge i infermera 24 h al dia no sabíem com respondrien en un cas d’emergència mèdica.
Però al final, aquesta casa ha estat com una família, per ell el geriàtric era ca seva. Quan sortíem a fer una volta I tornàvem deia” ja som a ca nostra”.
Quins són els punts forts que creieu que ha de tenir una persona per treballar en atenció directa a geriatria?
Ha de ser molt vocacional, que es tradueixi en empatia a l’hora de fer feina. S’ha de tenir tant actitud com aptitud.
Creiem que no està recompensada la feina amb els sous i tampoc hi ha gaire reconeixement social, sembla que és que no han trobat res més i no és així: hi hauria d’haver més consciència política i social de s’importància d’aquesta professió.
Què és el que més heu valorat en l’atenció al vostre pare?
Per nosaltres el millor indicador era que ell estava content i molt satisfet. Tenia un caràcter fort i no tenia problemes en dir el que pensava, així que si no hagués estat bé, ens ho hauria dit.
Amb el menjar i estar aclarit ja li bastava. Tenia geni, però era bo de conformar, tampoc no tenia necessitat que se li fes més cas que a un altre.
Hem valorat molt la cuina del geriàtric, amb un menjar molt equilibrat, ben pensat, que no és el típic menjar d’hospital. Les dietes i el menjar anava molt controlat, quasi diria que més controlat que en un hospital, més individualitzat.
Què es el que ell valorava de la seva vida al geriàtric?
El menjar era molt bo, sempre ho repetia. És una cosa molt important per aquesta generació, dels que ara tenen més de noranta anys, que van patir fam. Segurament els més joves que no n’han passat, no ho valoren tant.
Li agradava molt jugar a truc, però no trobava amb qui jugar i s’havia de conformar a dominó.
Deia “Jo estic bé per què de sa meva edat hi ha molt pocs que es moren, ja no n’hi queda de la meva edat”. Li feia gràcia
Al geriàtric de Ferreries es treballa amb el model d’Atenció Centrat en la Persona, com ho heu viscut?
El personal sabia molt com ell volia ses coses. Consideraven coses com que no tothom es vol aixecar prest al matí i per exemple totes les gerocultores sabien que ell volia una estona de tele tot sol al matí i ho tenien en compte.
Ajuda que les persones dels torns siguin fixes i es coneguin molt als residents. L’estabilitat és molt important. “Li han allargat la vida de lo ben cuidat que estava.”
