Ha arribat el nou temps i és un bon moment per a viure en plenitud. Surts al camp i tothom vol el seu espai. És un quadre amb tanques de groc, vermell, blanc, blau i tots els colors. Les persones com també la primavera, els sentits alteram.
La nostra bona amiga Anna Maria Ticoulat i Coll ha escrit un preciós llibre de poesies acompanyat de fotografies de Pau Gener Torres i amb pròleg de la catedràtica Josefina Salord.
Com a mostra reproduiré, gràcies al permís de la poetessa, algunes poesies del seu nou llibre Fulles daurades.
Un infinit de nous paisatges
La primavera encén el vell paisatge
en un orgasme perceptible als ulls
que transforma la terra en un edèn
de fascinants colors que m’enamoren.
Un infinit de nous paisatges bells
que crea la natura en primavera
amb els primers batecs dels raigs del sol
que navega amb delit per l’univers.
Les fulles verdes van sortint fantàstiques
mentre floreixen en els prats les plantes
i els arbres ja germinen poderosos
oferint-nos els fruits de temporada.
La primavera encén el vell paisatge
en un orgasme perceptible als ull
que crea un infinit de nous colors!
Onades de vent
Com si estiguessin navegant les fulles
en una barcarola en l’oceà
van sentint el fuet del vent del sud
bressolant-se amunt i avall amb fúria.
Aquest vent de migjorn es fa potent
amb la sensació pertorbadora
de voler arrabassar de l’arbre el tronc
del remolí que li estreny tot el cos.
Les fulles agermanades es bressolen
amb el ritme que marca el vent malvat
per no ser una joguina al vol de l’aire
i volar sense rumb cap al no-res.
I porugues es deixen emportar
perquè el vent mai no acaba la jornada,
per això podré veure com floreix!
Molt més enllà de la paraula
Quan desperto la boca ja comença
a moure els llavis per gesticular
els pensaments amb les paraules dites
on els sentits conviuen dins de mi.
Aquests indòmits sentiments desperten
idees que desfermen el jo intern
amb un ventall d’emocions que suren
per les venes amb càlida tendresa.
Les síl·labes sonores surten plàcides
de la gola i s’enllacen quasi màgiques
per oferir un significat que va
molt més enllà de la paraula viva.
Un acte de conversa cognitiu
que desfulla la flor, pètal a pètal
de l’ànima amb el dring d’aquesta veu!
Escriure poesia
No sé si és aquell do d’antiga praxi
o és la inspiració real del jo
que resta amb un embruix irresistible
que em fa escriure al paper els nus sentiments
i em fiblen aquest cor esvalotat.
La passió que sento per escriure
és molt superior a la voluntat
que em mana aquesta tasca creativa.
En l’alba del meu segle fascinant
he sentit una veu que em crida muda
i m’arrossega a l’abisme mitològic
de l’ahir que m’atreu amb força viva.
Un imperi ancestral que mai no mor
i viu amb el regust de conquerir
noves ments per seguir la seva màgia!
Un arbre immortal
Admiro aquell vell arbre esponerós
que s’alça vers el cel immaculat
amb unes fulles tendres que ha vestit
en primavera amb tot el seu fulgor.
En cada branca s’il·lumina el verd
de clorofil·la que dissenya el bell
conjunt que s’ha creat amb diligència
durant les dècades sobreviscudes.
Amunt, amunt s’aixeca incontrolable
amb l’aurora es vesteix de llum suau
i en el crepuscle es pinta amb llum daurada
com un somni irreal que sura en l’aire.
Aquell vell arbre esponerós admiro
en l’esplanada glamurosa blava
on tot navega vers la llum del sol!
Ones daurades
Ones d’un mar de fons que trenquen l’or
en l’escullera del meu cor latent.
El crepuscle estén el seu mantell
en el ponent d’aquesta vida adversa.
Com un tribut pel dret de respirar
que exerceix sols per viure el seu misteri
on navega devers l’inconegut
i m’assetja al tombant de cada jorn.
Un immens mar que es pinta amb les paraules
de llum solar amb un disseny hipnòtic
que em captiva els sentits com un imant
i m’arrossega insensible vers les roques,
Així esdevinc partícules daurades
que em fossilitzen aquest cos amb sorra
de platja que vesteixo amb ones d’or!
Fulles tendres
La primavera encén la saba verge
que fa créixer de verd les fulles tendres
on les branques floreixen primoroses
amb el delit eufòric de fruitar.
Els arbres es vesteixen amb les gales
esponeroses del verd i de les flors
que les abelles pol·linitzen àvides
ensems els sol deslliure el seu poder.
Els arbres es vesteixen de colors
de la fruita sucosa que fulgura
amb el foc que desprèn del càlid cor
que vessa amb un perfum encisador.
L’arc del sol deixa caure els mítics raigs
que llança amb frenesí aquelles sagetes
que dauren cada fulla del seu goig!
La senda dels sentits
Com una font que raja constantment
els sentits que flueixen del meu cor
com afluent que brolla amb elegància
que em lliure emocions al·lucinants.
Una senda rodejada de glamur
pot ser un somni real que em mana viure
en un temps dissenyat sols per a mi,
perquè recerqui la paraula viva.
Que em fa vibrar amb la força d’aquells déus
ancestrals que deixaren una torxa
resplendent per seguir els seus passos folls
com a guia que encén el seu oracle.
Un oracle vestit d’honor que m’esperona
a crear nous idil·lis entre els mots
que es formen amb el foc del sentiment!
Barranc vestit de somnis
L’alba neix glamurosa amb llum daurada
i a poc a poc aquesta llum desferma
els matisos que es van il·luminant
mentre besllumen infinits tons verds.
El barranc es vesteix del foc dels somnis
com un edèn perdut que viu trobat
en un incomparable paradís
que floreix solitari en el silenci.
La bellor pren la magnitud d’excelsa
en un indret colpit d’un aire amable
que em desperta els sentits íntims del jo
i s’envolten d’un hàlit de misteri.
Com un miratge que he viscut i resta
immers entre les boires que humitegen
les fulles de l’arbreda que somriu!
Cauen les fulles
Cauen les fulles en l’ocàs encès
de l’arbre intern que es troba en la tardor
d’aquesta vida galopant que va exhaurint
el seu temps preciós de l’existència.
Les fulles seques cauen del meu arbre
invisible on s’arrela amb força oculta,
però el fuet del vent incontrolat
ha marcat aquest tronc amb la tempesta.
Lluito contra el famèlic avenir
que em fa caure les fulles assecades
amb un foll remolí de tramuntana
que em branda cada branca interna.
No importa quin mal vent em vol fer caure,
jo resisteixo el seu fibló potent,
perquè les fulles creixeran de nou!
Zona de llum
El temps proclama el verd de la floresta
en l’espiral frondosa que navega
en una estació primaveral
amb el do creatiu de calidesa.
Esclata la natura amb mil colors
que somriu amb les gales primoroses
de la folla bellesa que festeja
cada dia amb la llum benefactora.
Un ventall infinit de tons de verd
que repinta les fulles de setí
amb unes pinzellades d’oriflama
que fan un toc de misteri al·lucinant.
La zona de llum màgica s’inscriu
com un somni que transforma en temps real
un miratge que viu fins a l’estiu!
Recula la mar
El vent fa recular la mar enrere,
la seva rauxa li pentina amb força
la melena arrissada d’un blau cel
mentre les ones diminutes tresquen.
Una insòlita imatge que em colpeix
les ninetes dels ulls i es meravellen
amb un corrent invers al seu anar
natural quan navega vers la costa.
La melena arrissada amb unes ones
diminutes fan ondes exquisides
que dibuixa la bellesa amb un efecte
sorprenent que m’inunda el cor de goig.
El vent fa recular la mar enrere
tranquil·la vers un horitzó perdut
amb la melena estesa d’un blau cel!
Esperam amb molta il·lusió quan Ferreries es converteixi en un jardí amb motiu de Ferreries Floreix.
