Com és el cas de la majoria de grups, el Pinyó Fixu va derivar també d’un grup d’amics que anaven a passar el temps disfrutant i fent música. De fet els components de Pinyó Fixo eren molt joves quan van començar. El seu primer concert va ser l’any 1993 i el guitarrista (Joan) només tenia dotze anys. Ells eren en Xavi Martí en el baix, En Joan Coll a la guitarra (i que més tard va fer-se càrrec de la veu), en Jordi González a la bateria, en Litus Arguimbau al saxo i en Mingu Martí a la guitarra. Quan començaven, i de fet van actuar en alguna ocasió, van tenir cantants; un va ser en Victor Fernández i l’altre, en Juan Antonio Pulido.
El seu primer concert va ser a les escoles de Santa Àgueda per un final de curs de l’any 1993. Aquest any van actuar també a Dylan i a altres bars. Van fer bastants concerts amb els aproximadament cinc anys que van tocar. Dels festivals dels sahrauís no se’n van perdre cap. Les actuacions van ser en espais reduïts, excepte els que van fer conjuntament amb altres grups per places o espais més grans amb motiu d’alguna festa.
Ells van llançar-se al carrer amb música pròpia, cantant amb força al que més els picava, denunciant, fent música els seus desitjos. Expressió d’idees feta música. L’any 1994 van fer amb els seus primerencs temes una maqueta gravada al Taller de Somnis que van repartir entre els seus companys i que es va fer popular. La gravació, al igual que havien fet Beatles o Led Zeppelin entre altres, no duia res més que una imatge a la portada. La imatge era una fotografia d’un jove Sahrauí que va estiuejar a Ferreries. No figurava el nom del grup, excepte en el seu interior. Un nom que sempre van escriure voluntàriament amb l’errada ortogràfica de la darrera lletra (Fixo/fixu).
Aquest grup tan jove, prest es van afeccionar a la música més complicada, als King Crimson, al Yes, a la música més avantguardista de finals dels anys setanta, i açò va provocar en el grup una favorable evolució en les seves composicions i derivar cap a temes d’estructures més estranyes i sofisticades, properes al jazz i al rock progressiu. De fet, molta gent recorda d’aquest grup una excel·lent versió del tema de Porgy & Bess: “Summertime”. Els nous experiments musicals els exigien una major concentració a l’hora d’actuar i els assajos eren més complicats. Açò va implicar uns canvis de formació que va fer que es desplacessin cap a un grup que es podria anomenar de música experimental o avantguardista. Dos membres van abandonar el grup i els altres tres mai van deixar el món de la música si be alguns la tenen com a professió. El procés evolutiu del grup va fer que alguns dels components formessin el grup Melilotus amb noves incorporacions. Aquell grup d’amics havia sembrat una filosofia musical que perduraria i donaria fruits de gran qualitat dins Ferreries.
