Ja des dels primers filòsofs com Plató o Aristòtil fins a l’actualitat la felicitat ha estat un concepte amb moltes definicions i matisos.
Actualment, no existeix una definició consensuada, i el seu estudi està ple de tautologies, generalismes i d’imprecisions conceptuals que han donat peu a l’aparició d’una gran indústria que des de diferents disciplines com l’economia, el màrqueting, el coaching, la psicologia, l’educació o la neurociència entre d’altres, ens ofereixen una àmplia varietat de receptes, trucs, guies, consells i altres productes que suposadament, ensenyen a les persones a ser més felices.
La cerca d’aquesta felicitat utòpica i plana que ens estan venent cada dia s’ha convertit en una obsessió i és font de gran frustració i insatisfacció. La pressió per perseguir-la és una de les causes de patiment per les quals cada vegada més persones demanen ajuda psicològica. Aquesta pressió pot augmentar els nivells d’estrès i ansietat, i provocar sentiments de fracàs si no s’obté aquesta felicitat desitjada.
Si creiem que aquesta felicitat és la clau d’una vida plena, és natural que la comparem amb la dels altres, especialment a les xarxes socials. Això pot portar a sentiments d’enveja, gelosia i ressentiment, i fer-nos sentir que mai estem prou feliços, provocant un trastorn d’addicció al desenvolupament personal o al consum de fórmules i receptes d’autoajuda.
Aquesta perspectiva d’estar sempre amb ànims, amb força, somrient i entusiasmat és una visió reduccionista que la “ciència de la felicitat” predica i que no té en compte l’impacte que tenen les estructures socials i econòmiques més àmplies en el benestar individual. Es planteja com una qüestió d’elecció individual on la capacitat de ser feliços, exitosos i amb prosperitat econòmica depèn de les eleccions que fem, on la responsabilitat recau en cada persona (” si vols, pots”),desviant-la del sistema on vivim.
És un discurs molt útil per desdibuixar la importància que tenen les condicions laborals quan parlem de estrès i de benestar laboral.
En lloc de tractar de forçar i consumir aquesta felicitat plana, hem d’aprendre a conviure amb la incertesa i la complexitat de la vida, i trobar la bellesa i la satisfacció en les coses simples. Construir una vida satisfactòria es trobar una felicitat adaptativa feta de petits matisos i de contrastos, que impliqui una perspectiva més realista i equilibrada sobre la vida. Una felicitat també feta d’aspectes morals i socials.
Hi ha moments de patiment i d’emocions negatives que han de tenir el seu espai i el seu procés. Per contrast, podem aprofitar els bons moments,tenir relacions nutritives, amb els altres i amb un mateix així com plantejar-nos fites que suposin un repte assolible tenint en compte tant els valors propis com el context, els recursos i les circumstàncies del moment.
“Cal tenir la força suficient per a canviar el que pots canviar, la paciència necessària per a suportar el que no pots canviar i l’inteligencia per a distingir unes coses d’unes altres”
