Llorenç Allès Camps / Ferreries. Maria Teresa Coll Janer (1957) és, des de fa uns mesos, una de les tres persones que conformen la Sindicatura de Greuges de Menorca. Ferrerienca de naixement, i amb una llarga trajectòria professional en el camp de l’atenció social, assumeix ara el repte de representar a la ciutadania quan se sent indefensa davant l’administració. Una tasca altruista i desinteressada, que persegueix donar una oportunitat al ciutadà.
Per què ha acceptat formar part de la Sindicatura de Greuges?
Quan em vaig jubilar, vaig decidir que havia de fer alguna cosa per ajudar a la ciutadania. La Sindicatura era un lloc on pensava que podia aportar, i quan em van telefonar, la decisió va ser molt ràpida.
Què ha de tenir una persona per formar part de la Sindicatura?
Voluntat de col·laboració, perquè aquesta és una feina voluntària que requereix imparcialitat, i també molta empatia amb els casos que t’arriben i coneixement de l’entramat social i polític.
Molta gent no sap que la seva és una feina desinteressada…
Així és, alguna gent m’ha demanat si cobràvem molt, i realment aquesta és una feina totalment voluntària.
És una feina que compensa?
Estic encara una mica a l’expectativa. Acabo d’entrar, i com és normal, tenc dubtes. Estic analitzant la tasca que ens correspon fer per saber fins on ens pot dur, perquè crec que molts casos que arriben a la Sindicatura són pràcticament perduts, i vénen a noltros quan l’administració ja els ha donat una negativa o no ha pogut resoldre un cas. Açò fa que a vegades ens vegin a noltros com el dret al pataleo, i no és fàcil aconseguir respostes satisfactòries per al ciutadà quan ja ha esgotat tot un camí. Ha de quedar clar que som una institució de segona instància, que les persones primer han de passar per la via directa de l’administració, i si no queden conformes, després ja han de venir a noltros. Açò vol dir que a vegades la gent arriba a noltros cansada d’esperar.
Per a què serveix llavors la Sindicatura de Greuges?
La Sindicatura és una mostra de valentia per part dels polítics, perquè dóna el dret al ciutadà a reclamar a l’administració. Està bé donar aquesta segona oportunitat a la ciutadania a través nostre.
La Sindicatura és un organisme resolutiu, o moltes vegades el ciutadà se’n va decebut i amb la cua entre les cames?
La idea és que resolgui, que puguem estirar les orelles als polítics per a què repensin segons quins casos, per a què responguin als ciutadans gràcies als quals ells poden governar. Ens trobam molt amb respostes dilatades o no respostes per part de l’administració, i en aquest cas és important el nostre paper, per reclamar que s’escolti al ciutadà i se li respongui.
Per tant, és bàsic que l’administració cregui de veritat en el paper de la Sindicatura…
És bàsic que així sigui, i estaría molt bé que estiguessin adherits tots els Ajuntaments, cosa que no passa. Hi són tots excepte Es Migjorn Gran, que està en tràmit d’adhesió des de fa temps, i Alaior, que no ha fet cap passa per entrar. Els ajuntaments són els que estan a primera línia i tenen els ciutadans a la porta, i per als ciutadans és molt bo saber que tenen algú més que vetlla per ells.
Quina força real té la Sindicatura? Poden obligar a l’administració?
No podem obligar, però sí podem recomanar, cercar amb assessorament jurídic propi noves vies per al ciutadà. La llei té interpretacions, i noltros sempre ens hem de mirar els assumptes del cantó que afavoreixi al ciutadà. Els polítics també ho fan, però a vegades per falta de temps o pel que sigui, no ho fan prou. Noltros, com que som lliures políticament, tenim molta llibertat per actuar.
Vostè diu que són un organisme independent políticament, però són nomenats a proposta dels partits polítics…
Jo no sent que hagi de satisfer al partit polític que m’hagi proposat. Jo sé que he de fer feina per al ciutadà, i no m’és gens difícil. Sempre, durant la meva trajectòria professional, he treballat per a les persones que necessitaven assessorament i guia, independentment de colors i ideologies. Quan feia feina a l’Atenció Primària em van proposar formar part de llistes, i vaig dir que no, perquè no volia que les persones a qui atenia em poguessin associar a un partit o altre, volia que em veiessin com la professional que estava al costat seu.
Quins són els temes que més consultes generen a la Sindicatura?
Quan vaig entrar, em vaig trobar molts expedients per no respectar la normativa de defensa del català. Ara hi ha una gran diversitat d’assumptes. Per exemple el tema dels hortals, una cosa que em sorprèn perquè em sembla que és molt difícil que noltros puguem resoldre allò que els polítics no han solucionat en dècades. I és un tema en què els síndics divergim.
He llegit que han analitzat també el tema de la cita prèvia per a què els ciutadans siguin atesos a les administracions …
Sí, ens van proposar anar estudiant temes, i aquest és el primer que ha sortit, perquè és el que està més damunt la taula. Jo sempre he vist com una cosa dolenta haver de demanar cita prèvia a l’administració, però també m’han fet veure que tenir una cita és una mostra de respecte cap a l’usuari, perquè té assegurat que en aquell moment que ha reservat serà atès. Tal vegada més que el sistema de cita prèvia, allò que hem d’analitzar és la manera de demanar aquesta cita, que exclou moltes vegades a aquelles persones que no estan habituades al sistema informàtic, o als qui els costa costa molt contactar a nivell telefònic.
Una persona que vulgui contactar amb la Sindicatura, com ho ha de fer?
Hi ha un telèfon (971 35 60 50, extensió 2282) i també es pot fer telemàticament. És molt important, però, que qui vulgui registrar una queixa ho faci a través d’un escrit i per via telemàtica, per a què quedi registrat i arribi per la via oficial. Però si algú no sap com fer-ho, l’ajudam. La secretària de la Sindicatura és dos dies a Ciutadella i tres a Maó, i ajuda a qui ho necessiti a tramitar.
Hi ha molt volum de feina?
Hi ha casos que duen molta feina, perquè impliquen documentar-se molt, llegir molta normativa i legislació, i són hores d’entrega. I reconec que a vegades et desanimes.
Vostès tenen un termini per resoldre les consultes que els arriben?
Sí, tenim dos mesos per respondre, i açò és una mica incoherent, perquè quan noltros reclamam cosa a l’administració, l’administració té tres mesos per respondre’ns a noltros.
Comentava vostè abans que és bàsic que l’administració estigui adherida a la Sindicatura i col·labori. Ho fan a l’hora de la veritat?
Sí, ho fan. He vist que se’ns té en consideració i som molt ben rebuts. També és cert que ara estem en un moment de transició, perquè ara acaben tots els equips de govern, i no sabem si insistir o no en determinats temes.
