Som na Maria Barber, tinc 29 anys i vaig néixer a Ferreries on visc amb la meva parella. Tinc el grau universitari de dietètica i nutrició a la UdL i vaig fer el cicle formatiu de tècnic en cures auxiliars d’infermeria. M’agrada jugar al tenis i anar a passejar. Des de petita he estat molt aficionada al món del misteri, i soc feliç mirant documentals de true crime. Faig il·lustració digital, tinc les meves il·lustracions a l’Instagram mariabarber.art.
Treballo com a gerocultora al Geriàtric de Ferreries des de febrer del 2022
Què et va motivar a estudiar i a treballar amb persones grans amb dependència?
Sempre m’havia quedat l’espineta de fer una feina més directa amb els pacients i crec que les persones grans amb dependència són un col·lectiu molt vulnerable i que se’ls ha exclòs de la societat e invisibilitzat i que no deixen de ser persones de ple dret que l’únic que han fet ha estat envellir.Així que la meva motivació ha estat un equilibri meditat entre vocació i necessitat de fer feina.
Quins coneixements comprenen aquests estudis?
La formació em capacita per realitzar cures auxiliars d’infermeria, a controlar les condicions sanitàries de l’entorn, del material i l’instrumental sanitari. Dona coneixements bàsics sobre les malalties més prevalents en les persones majors així com pautes i tècniques per a identificar i intervenir en les seves necessitats d’higiene, repòs i mobilitzacions.
Vist en perspectiva, t’imaginaves la feina al geriàtric de Ferreries tal com és?
El que m’ha passat a jo i crec que li passa a tothom és que no se sap el tipus de feina que es fa al geriàtric fins que no s’hi té algun familiar vivint-hiJo ho coneixia a trets generals, però desconeixia el grau de planificació i de coordinació necessària perquè les coses d’un dia normal surtin bé.S’ha d’organitzar per a 32 residents el que un faria a casa seva, però amb persones que no es poden valer per elles mateixes: aixecar-se, dutxar-se, anar a berenar, fer activitats. És com anar a casa seva i ser les seves les mans, ulls i cames en les activitats de la vida diària.
Quines coses t’agraden més i quines menys de la teva feina?
M’agrada molt la relació personal, estar amb ells, fer-los bromes i riure una estona. Que em vegin com si fos un familiar. Trobo a faltar tenir més temps per jugar i conversar. Ells valoren molt estar sempre acompanyats i que els hi facis el que ja no poden fer.
A Ferreries es treballa amb el model d’Atenció Integral Centrat en la Persona. Em pots explicar què és?
Com s’aplica a la pràctica?És un model que cerca i prioritza la qualitat de vida de les persones majors que necessiten cures. S’aplica individualitzant molt les necessitats de cadascú i recolzant l’autonomia i el poder de decisió per a poder acomplir les tasques en les quals són dependents.És a dir, si una persona té una rutina de crema, se li fa de la mateixa manera que ho feia, si és fumadora o està acostumada a beure una infusió, ens adaptem a què ho pugui continuar fent.A Ferreries, els familiars valoren que el geriàtric és una casa grossa i que nosaltres som sa la seva família
Quins són els punts forts personals que ha de tenir una persona per treballar en atenció directa a geriatria?
Primer de tot molta paciència. Atenem a moltes persones i cadascuna necessita el seu temps i té unes necessitats diferents que han de ser escoltades per igual.En segon lloc, vocació. És una feina que t’ha d’agradar, ja que és molt dura físicament i comporta una forta càrrega mental.Es parla de qui cuida al cuidador (informal) però s’oblida que nosaltres, com a professionals, també patim una important càrrega emocional i aniria bé tenir un poc de reconeixement que ajudi a dignificar la professió per evitar el burn out o haver de canviar de feina.
Creus que és una feina socialment valorada?
No, no està ben valorada ni socialment ni econòmicament. Crec que és per desconeixement. Si es sapigues el que suposa fer feina a un geriàtric, el camí del reconeixement no seria tan llarg. Jo ho veig en el meu entorn, on estan més ben vistes i millor remunerades feines que no suposen tant esforç físic i mental.
Creus que el geriàtric de Ferreries està ben integrat dins la comunitat?
En ser un poble petit, és molt fàcil que les entitats pensin en el geriàtric quan s’organitzen activitats de poble, però crec que de vegades els residents no estan prou integrats en la comunitat en el sentit que hi tenen un paper molt passiu.
El dia de Sant Jordi posarem una paradeta a sa plaça amb treballs manuals fets pels residents i usuaris del Centre de Dia. Us hi esperem!
