Avui ens visitaran poetes i glosadors de rabiosa actualitat. Aquesta bona gent té el do d’improvisar els seus pensaments, sobre picaresques humanitzants i burlesques. En aquests registres són molt interessants, ells es van agrupant, i és allò que amb la unió fan la força.
El tema d’avui és totalment humà, aquestes gloses que de riure em fan esclatar. Els qui riuen viuen més, mai em cansaré de dir-ho.
Jo cec d’amor
desig de carn,
si tu me mires a mi amb ham.
M’embriac al teu encís
de sexe i fam.
Frissós envit am gest de foc,
posam l’esquer i el nyam en joc.
Pica l’instint:
reclam de mos que regalim
Si ens apropam,
ressegueix la mà lasciva,
un relleu de porus nus
que amb tu sospira.
Tomeu Truyol
Serà com lluna de mel
es teu llit serà de roses
et faré l’amor i gloses
i prest tocaràs el cel.
Te mantindré captiva
el teu cos recorreré
a petons te posaré
un pijama de saliva
Llorenç Carreras
Una parella amorosa
estaven de lo més amorosos
remenant a dins es llit.
–Tomeu, guaita per sa finestra.
–A veure, què hi ha de nou?
Què deu ser aquesta renou?
–Açò no és normal a n’es carrer Nou.
–Hi ha en Joan de Son Bauló,
qui ha vingut sense calçons,
i demana si ni podem deixar.
Surt s’escola i diu:
–Jo te’ls puc deixar,
però demà me’ls has de tornar,
perquè són d’es capellà.
Vicent Pons
Quan sa fruita està madura
ja és ben hora de jugar,
que no es pot deixar passar
ja més temps de calentura.
Pruna per tastar
i més fruita sense mesura,
un ja perd sa compostura,
donen qui va.
Xocolati per mullar,
es plàtan cerca ventura,
guaita per sa comissura
i sa figa llesta està.
Quin plaer, ai quin gustàs,
tot tremola, res s’atura,
tant com va es posa més dura,
tot arriba a rebentar
Joan Carles Villalonga
Estirat a sa vorera
reps besades d’un sol groc
al teu serpentí de foc,
una llengua amb juguera,
quina palla marinera!
Que me fa perdre els cabals
dolça entre tantes sals
a n’es compàs de s’onada,
la mar queda inundada
des nèctar des genitals.
Núria Enrich
D’un trempat de bon matí
ja veus com s’aixeca s’auba,
sent es teu cos com me paupa
donant un sentit diví,
jo a tu et free i sense fí
es meu tremp no vol decaure,
esper jo no defallir
amor meu te vull complaure.
Vos diré sa veritat
d’un bon pas com un trepitja
jo ho veig fosc com una sitja,
vull forat tant desitjat,
amics, són les dotze i mitja
i encara no he barrinat.
Xavi Triay
Mor quan not es teu membre
que tot d’una s’ha aixecat,
només perquè t’he besat
sense res més jo pretendre,
tot d’una me fas entendre
que t’agrada lo que faig
vols que t’obri es meu calaix,
prest me vols llepar ses mames,
idò, obri-me ses cames
i fota-me-la fins baix.
Sempre molt tu m’has posat,
tens ses corbes ben marcades,
es màstil ben empinat,
ses cordes molt estirades,
i si te rasc es forat
fas notes ben afinades,
sempre que t’he fitorat
passam ses millor vetllades.
Annabel Villalonga
T’he besat a llum de lluna
es teu tel d’estels de nit,
perquè em fossis es delit
i em fosquegessis tot d’una.
T’he besat a sa pell bruna
eriçat, com tu i hem fet
d’aquest vespre un gran secret,
i tresors de sa vetllada
me fan dir que cap vegada
havia quedat tant satisfet
Marc Barceló
Per ses festes, de tornada,
érem dos tendres d’edat
dominats per sa pomada
baix d’un cel ben estrellat.
Jo esteia afamat,
ella molt necessitada,
prest la vaig tenir aixecada
amb es tanga decantat,
esteia ben depilada
tota xopa d’humitat,
prest li vaig tapar es forat
i vam fotre xalada
la vaig deixar desvirgada
i jo, ben estrenat.
Sergio Vinent
Els teus ulls de camaleó
em desnuen, sa calor eleva
amb fluids el cos se’m fon,
te desig, no em donis treva
Ja! No esperis ni un segon
vull plaer a sa pell meva,
me vull sentir tota teva
com me dus a un altre món
Margalida Adrover
As compàs de sa porguera
començam a poc a poc,
sentint com s’encén es foc,
però es ritme no té espera,
és com si fos sa darrera
vegada, de sexe i nit
que feim es glosat as llit
fent l’amor a cada glosa
cridant des plaer que es gosa
fins esquitxar s’acudit.
Jose Abelairas
Es meu cap llampetja i trona,
només un dubte m’engrona…
Què és aquest meu desig vil?
Veig sa figura de perfil
i no sé si és homo o dona…
I amb tot es meu frenesí
vers aquest cos tant estètic,
aixec es membre poètic
per tocar un contorn diví…
Fred, immòbil, roí,
té un tacte tan sintètic,
me’l mir bé amb orgull patètic,
resulta esser un maniquí!
Zès
