Els anys 90 en el món de la música a Menorca, es van omplir de grups de joves tocant rock dur, o el que es va donar a conèixer com a “Heavy”. Quasi sempre grups d’amics que distorsionaven ses guitarres, escanyaven ses veus i agafaven ritmes endimoniats. A Ferreries podem recordar a Skòria, Virus o Kop d’Estat entre altres.
Els Estropici també. I els dibuixos que feien en Marcelo i en Manu tenien aquella sang jove i aquelles característiques de les seves cançons. Eren en Marcelo Coll que tocava la guitarra i feia veus, en Miquel Pons tocava sa bateria, en Manu Vidal la guitarra i n’Isma Vidal el baix. Havien començat el 1992 a fer lletres, cançons i dibuixos. Assajos al soterrani i anaven a tots els concerts que es feien dins aquell estil. Sobre tot a la part de Maó a on tocaven els Nit Seca, Dear o Kozina Kanival entre altres.
Després de quatre assajos es van apuntar a classes d’instrument, quasi sempre particulars, per anar polint sa tècnica.
La seva primera sortida en públic va ser espontània en un concert al Jazz Cava de Maó on actuaven els Nit seca. Era el 8 d’abril de 1993… fa uns trenta anys. Després d’aquella van venir moltes actuacions que van tenir molt bona acollida entre el jovent que apreciava el seu so potent i les seves creacions. Les guitarres duien una força endiablada i frenètica sempre amb consonància amb el grup. La seva música anava en constant paral·lelisme amb els dibuixos que decoraven les seves idees. Màgia i llamps, energia desbordant, dracs i mitologia, guitarres saturades de força.
Aquesta era la seva carta de presentació.
Van compondre uns divuit o dinou temes, i en els directes vegades feien qualque versió com ara dels Ramones o de grups dins el seu estil. De fet, aquest grup apreciava de manera especial els directes i van actuar bastant; majoritàriament a la part de Maó. A Ferreries també van fer molts de concerts: Van participar en els tres Cinquagemes Rocks de Cala Galdana i quan hi havia alguna festa o concert ells sempre hi participaven.
L’any 1995 van gravar al Taller de Somnis la maqueta “Crápulas” que va tenir molt bona acollida. Fins i tot a la revista Heavy Rock, de tirada nacional, a en van fer una crítica positiva del seu treball.
Els darrers anys en Biel Janer es va afegir tocant els teclats. Van acabar d’actuar l’any 1999 a conseqüència de la malaltia del guitarrista i cantant del grup.
