Aquest 28 de maig els ciutadans estem cridats a les urnes per a escollir als nous regidors dels Ajuntaments, als nous consellers del Consell Insular de Menorca i als nous diputats del Parlament de les Illes Balears. Aquestes tres eleccions simultànies ens poden fer pensar que els ciutadans aprofitarem per a votar al mateix partit polític en les tres entitats territorials, doncs pot resultar estrany que si una persona vota per a l’Ajuntament a un determinat partit, al Parlament balear voti al partit antagònic a l’escollit en les municipals.
Doncs aquest fenomen no és insòlit. Sovint les persones que encapçalen les llistes electorals esdevenen peces fonamentals per a que les persones decideixin el seu vot en les entitats territorials, sobretot en les eleccions municipals en ser l’Ajuntament l’administració més propera dels ciutadans. Per aquest motiu, cada vegada es produeixen més desviacions dels vots entre les diferents eleccions, fet que dona lloc a què un partit polític obtingui un gran resultat en les eleccions municipals, i, en canvi, en les autonòmiques pot veure reduït aquest suport electoral.
El vot dual, doncs, és un comportament electoral que caracteritza a un territori per votar diferent en funció de l’entitat a què es voti. Així doncs, ens preguntem si Ferreries es caracteritza pel vot dual. Vegem-ho:
En les eleccions municipals del 2019, el partit que va guanyar a Ferreries amb el 45,47% dels vots va ser l’ENTESA. El PP va ser el segon partit més votat amb el 37,89% dels vots, mentre que el tercer lloc va ser pel PSOE, amb el 14%. En canvi, en les eleccions autonòmiques que es varen produir el mateix dia que les municipals, veiem com els ferrerierencs varen votar diferent en funció de si es tractava dels representants a l’Ajuntament o al Parlament balear: el partit més votat en les autonòmiques va ser el PP amb el 29,01%. En segon lloc, Més per Menorca (partit amb el que es relaciona l’ENTESA) amb el 26,68% dels vots, mentre que el PSOE va aconseguir el 22,26% (Podemos, per la seva part, va obtenir el 6,35% dels vots). És evident, doncs, el canvi del vot entre les dues eleccions. El PP va guanyar més vots en les municipals que en les autonòmiques, l’ENTESA (juntament amb Més) va perdre quasi 20 punts en les municipals i el PSOE va obtenir millor resultat en les autonòmiques.
En canvi, el 2015, l’ENTESA va guanyar a les municipals (48% dels vots), i Més per Menorca, les autonòmiques (31%). El PP, per la seva part, va quedar segon amb un 32% dels vots en les municipals i un 28% en les autonòmiques, per damunt del PSOE, que un cop més, va aconseguir més bons resultats en les autonòmiques (16,14%) que en les municipals (10%).
Les eleccions, tant municipals com autonòmiques del 2011, també les va guanyar el mateix partit. En aquest cas, el PP, que va obtenir el 36,58% dels vots en les municipals i arribant al 42% en les autonòmiques. L’ENTESA, en canvi, va aconseguir poc més del 35% en les municipals i el PSM-ENTESA el 19% en les autonòmiques, mentre que el PSOE va obtenir el 13% i el 22,5% dels vots, respectivament.
El 2007, el partit que va guanyar les municipals va ser l’ENTESA amb quasi el 39% dels vots. En segon lloc, el PP amb el 26% dels vots i, en tercer lloc, el PSOE amb el 18,54%. En canvi, aquest darrer partit va guanyar les autonòmiques amb més de 15 punts de diferència respecte a les municipals (35% dels vots), mentre que el PP va quedar en segon lloc amb el 34% dels vots i el PSM-ENTESA, en tercer lloc, amb més de 20 punts de diferència respecte a les municipals (13%).
La conclusió és clara: des de fa més de 10 anys, el PP es caracteritza pel seu un partit que assoleix quasi el mateix percentatge de vots en les eleccions municipals que en les autonòmiques. En canvi, l’ENTESA sol assolir diferències més grans, mentre que el PSOE assoleix resultats petits en les municipals, però que en les autonòmiques sol assolir un percentatge bastant més alt.
