Una educació de qualitat avui necessita de treballar com a comunitat educativa. Centres, famílies i entorn social han de cooperar per augmentar la repercussió del treballat als centres.
A l’Institut tenim un problema des de fa anys. No tenim espais suficients, ja hem sacrificat la biblioteca, la sala d’actes i moltes hores de laboratoris. A més a més, la Conselleria ens imposa una oferta de formació professional bàsica (FPB), que serveix bàsicament a alumnat d’altres municipis, però no ens autoritza els cursos de diversificació que necessitam per al nostre alumnat. La poca adequació dels espais ha començat a pasar factura a la qualitat de la feina a què tenen dret els alumnes.
La FPB està mal plantejada d’entrada, perquè és un nyap pedagògic i laboral, perquè és més un dogma del bonisme educatiu que una opció fonamentada en la psicologia i la pedagogia. És un via plana per la qual l’alumnat que no pot obtenir el títol de l’ESO per l’ordinària té una nova possibilitat d’aconseguir-ho amb menys competències i més lligades a alguna professió. Segueixen fent currículum però descafeïnat, en un entorn escolar acotonat, amb exigències escasses i amb una tolerància de l’error i la irresponsabilitat a anys llum de llocs de treball de ver.
Són grups de pocs alumnes (la ràtio mitjana de Menorca és de 7,8 alumnes per grup). El grup del nostre exemple és de 12 (però amb una assistència real mitjana de 7) . Amb quinze i setze anys. Tenen un cost mitjà de 1.000 € mensuals per alumne. 12.000 € mensuals el grup. Cada alumne només té 4 assignatures. No han de treballar pràcticament res a casa, l’avaluació és d’acord amb el fet a classe. De les assignatures a aprovar només n’aproven un 40 % i amb benevolència. Acumulen més de 90 amonestacions, més de 30 expulsions, faltes de puntualitat constants i un elevat nombre de càstigs que no fan baratar mínimament l’actitud. Fins i tot en alguna ocasió ha hagut d’actuar el policia tutor. De les diferents promocions d’aquesta opció que explic, poquíssims acaben accedint a un grau mitjà de formació professional. Des del curs 2013-14 hi ha hagut 40 alumnes. I el rendiment ha estat el següent:
Nombre d’alumnes que abandonen FPB sense titular: 13. Titulen en FPB però no segueixen estudis o no els acaben: 19. Titulen en FPB i actualment segueixen estudis de grau mitjà: 5.
Titulen en FPB, segueixen estudis de grau mitjà i titulen: 2. Titulen en FPB i en grau mitjà i segueix estudis aquest curs grau superior: 1.
La majoria es queden amb una qualificació professional incipient. Són molts doblers,massa, amb una efectivitat productiva i educativa ben escassa.
Una majoria d’aquest alumnat no hi és per motivació. És el darrer recurs per no haver d’anar a treballar ni voler seguir cap altra via acadèmica més exigent. La gran majoria d’alumnes no són del propi centre, ni dels municipis de referència, són procedents de segones i terceres opcions d’altres municipis en els quals no han trobat plaça de la modalitat que havien sol·licitat. Per tant, s’hi afegeixen desarrelament de la comunitat educativa i social i menys motivació acadèmica.
Aquestes circumstàncies sostreuen temps i dedicació dels educadors que no van a parar a la resta d’alumnes que tenen dret a ser atesos amb més qualitat i en entorns on aquests mals exemples actuen de desmotivadors i incoherents amb el que se’ls exigeix a la resta dels comuns.
Alguns d’aquests alumnes són víctimes de moltes coses prèvies que no s’han corregit d’altra manera. Quan arriben a aquesta edat sense solucions, el que menys necessiten és més del mateix. Són massa condicions per viciar-se, en lloc d’aclarir-se. Les seves circumstàncies empíriques van en contra de l’aprofitament: en l’adolescència, amb una motxilla de fracassos acadèmics, en grups de companys del mateix estil i en un entorn escolar que ja tenen apamat i entrenats per ser-ne immunes.
Des del punt de vista humanístic no trob cap raó per fonamentar aquest model amb rendiment tan escàs. És una omissió flagrant de la societat de no saber prevenir i corregir aquestes biografies abans. És caritat educativa mal entesa, però no una oportunitat seriosa de canvi. És un refugi del sistema per a aquells que no s’adapten a les mancances del propi sistema. I una conseqüència de costures laborals massa rígides per servir a l’educació.
Necessiten entorns reals de feina. Que siguin una oportunitat de sentir-se capaços i útils, el millor per a l’autoestima i la motivació per progressar. Circumstàncies vitals exigents entre adults que els retornin mirades objectives però esperançades. Contextos menys tolerants i més rics amb estímuls socioprofessionals. Hores de cada dia per viure individualment coses diferents als seus entorns d’adolescents confortats. El sistema és prou permeable perquè puguin retornar a la formació acadèmica quan la maduració personal ho acompanyi.
El centre ha sol·licitat a la Conselleria d’Educació com a mínim de substituir aquesta oferta per cursos de diversificació curricular per atendre les necessitats de l’alumnat dels municipis propis. Els cursos de diversificació a 3r i 4t es destinarien a alumnat que necessita un manera de treballar diferent: més simple, més personalitzada, amb menys professorat. Fa anys sí teníem aquesta oferta i el rendiment era notable. No hi ha recursos per a la petició del centre, però n’hi ha per la FPB amb l’escàs rendiment explicat.
Som de l’opinió que el decret de substitució administrativa de les delegacions per direccions territorials d’educació faculta els responsables de Menorca per assumir aquest tema i no esperar que es resolgui des de Mallorca. La Llei d’educació diu respectar l’autonomia de centres com a principi inspirador. La demagogia va per un camí, la realitat va per un altre.
L’acció directa dels ciutadans davant els problemes és participació autèntica i genera una societat democràticament més madura. Quan les famílies i els entorns socials s’informen i actuen, les institucions engeguen una diligència que d’ordinari està desapareguda. L’educació a Ferreries no és un assumpte només de la Conselleria, correspon a les famílies i als representants del poble de Ferreries.
