Llorenç Allès Camps. Maite Pons Pons ha estat designada cap de llista de l’Entesa de l’Esquerra de Ferreries per a les eleccions del mes de maig. Actual regidora d’Urbanisme, Residus, Serveis Generals i Joventut, Pons serà la candidata més jove als comicis del proper mes, i afronta el repte de mantenir la formació d’esquerres com la força més votada del poble per a poder seguir governant.
Per què se presenta?
Ja havia anat a altres llistes de l’Entesa, tot i que no a llocs de sortida. El 2019 vaig concórrer com a nombre 7, i quan va tocar entrar a l’Ajuntament, vaig decidir que era el moment d’intentar-ho. Vaig deixar la meva vida a Barcelona i vaig venir aquí a fer de regidora. Açò m’ha aportat moltes coses i molta il·lusió per seguir fent feina per al poble. Quan es va plantejar fer un canvi generacional a l’Entesa i se’m va demanar si jo volia fer la passa, vaig decidir que era el moment, que si no feia el pas endavant m’hauria quedat amb les ganes de fer-ho.
Vostè ja va viure un gran canvi quan va deixar la vida a Barcelona per venir a fer de regidora…
Va ser un canvi important. Estàvem en plena quarantena, el juny de 2020, i em van dir que hi havia una renúncia a l’Ajuntament i que em tocava entrar. Vaig dubtar unes hores, però vaig tenir molt clar que era un tren que passava i que hi havia de pujar fos com fos, i que jo volia fer feina per al poble i era el que em tocava en aquell moment.
Quants anys té?
A les eleccions en tindré 29…
És, sense dubte, una candidata jove, en un moment en què sembla que costa trobar gent jove per a formar part de les llistes…
Els joves tenim moltes iniciatives i idees que s’han d’escoltar, i jo sempre he estat partidària de que hem de formar part de la política, sobretot per intervenir en aquelles polítiques que en un futur ens afectaran. Tenc molts amics regidors molt més joves que jo, que van entrar molt més joves que jo, i que ho van fer amb una il·lusió increïble i han aconseguit grans canvis. Crec que el fet que els joves estiguem en política pot aportar molta llum a qualsevol poble.
Algú pot pensar que vostè és molt jove per a optar a la batlia…
No seré la batlessa més jove de Menorca, hi ha altres batles que van entrar amb la mateixa edat que jo. A més, no faig aquesta passa tota sola, la faig amb un gran equip, i per mi el més important és fer feina conjuntament. Per açò la llista és la que és. Jo puc ser un poc més jove, però formam un gran equip.
Mirem cap enrere. Na Joana Febrer era una veterana dins l’Ajuntament, igual que ho va ser en ‘Carre’… Vostè arriba a optar a la batlia només amb dos anys com a regidora. Açò pot fer que la gent pensi que no està prou preparada?
L’aprenentatge és ser-hi. Jo he fet dos anys molt intensos, en els que hem intentat remuntar els temps molt complicats de pandèmia. Tant en Carre com na Joana estan al meu costat si els necessito, per fer-los qualsevol consulta. L’experiència s’agafa quan treballes, i jo en aquests dos anys he après una barbaritat, i crec que encara estic aprenent. A un Ajuntament aprens cada dia, duguis els anys que duguis. El més important són les ganes d’aprendre i de fer molta feina.
Amb quin objectiu se presenta l’Entesa a les eleccions?
Volem tornar a governar. Duim vuit anys seguits, i sabem que açò a vegades implica un cert desgast, però noltros volíem fer un canvi generacional i ens presentam amb una gran il·lusió per a seguir governant i fer-ho amb una nova generació que crec que és el punt clau de la nostra candidatura.
La llista és realment molt nova. Als teòrics llocs de sortida repeteixen només dos regidors, vostè i Toni Salord. Era una renovació cercada?
Tothom amb qui vam xerrar ens va dir que era l’hora de fer aquest canvi generacional i per açò la llista s’ha conformat com s’ha conformat. En Toni i jo som les persones que hem viscut l’Ajuntament des de dins, fet que ens aporta molta seguretat perquè sabem com funciona l’administració, però també duim molta gent que està molt preparada en altres àmbits. Al nostre equip hi ha una energia nova i moltes ganes. Havíem de fer un equip fort i nou, amb moltes moltes ganes.
Com veu Ferreries?
La pandèmia ha fet que moltes entitats perdessin aquell esperit de companyerisme i de ganes de treballar per al poble. Passa a moltes bandes. Han estat dos anys durs, i ara aquesta energia està començant a reviure, i l’hem de potenciar molt més. El poble necessita que tots col·laborem i que tots ens sentiguem part d’aquesta comunitat i li donem vida entre tots. Viure a Ferreries és sortir al carrer i que es respiri aquesta energia, i la pandèmia va fer molt mal en aquest sentit. Hem d’ajudar a que segueixin endavant aquestes ganes d’engegar projectes que ara reviscolen.
A Ferreries, i també fora del poble, hi ha gent que pensa que el poble ha quedat estancat, i que el ritme de revitalització que es pot viure ara és menor que el que es veu a altres pobles…
Crec que les ganes de fer coses pel poble hi són, i crec que sí es fan coses. Les fires que hem fet aquests anys s’han emplenat, i feia anys que no es veien així. Ha vingut molta gent, i a vegades açò costa veure-ho des de dins el poble. Amics meus d’altres pobles em diuen que a Ferreries sempre fem coses. Tal vegada ens ha faltat comunicació, però a les tres darreres fires trobaves molta gent de fora poble que ens deia que aquí feim coses increïbles. Falta que ens ho creguem.
Falta que ens ho creguem?
A vegades ens emmirallam en altres municipis i no ens creiem tot allò que som.
Allò que sí se sent a altres pobles és que Ferreries manté aquest caliu social que sempre l’ha caracteritzat…
Aquest és el gran poder de Ferreries. Ferreries és el poble, i si noltros no ens creiem que Ferreries pot fer moltes coses i ser un municipi capdavanter, serà difícil tirar endavant. Aquest caliu que es respira aquí és molt satisfactori, i crec que és el moment d’ajuntar-nos tots i avançar. Per exemple, aquests mesos que s’està redactant el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, la gent que ha participat mostrava unes ganes de canviar coses que és molt recomfortant. Quan es va fer el canvi de l’Avinguda Son Morera, l’auditori es va emplenar per poder decidir. És el moment de que el poble interactui i es cregui que podem fer moltes coses.
Si vostè arriba a ser batlessa, què vol fer els quatre propers anys?
Tenim moltes ganes de generar idees noves, millorar les fires que ja funcionen i la marca “Ferreries tot l’any”, i volem que el poble ens aporti idees. Ho hem iniciat en l’àrea de Joventut, on són els joves els que ens fan les propostes d’allò que volen fer i s’impliquen en l’organització. La clau és aquesta comunicació amb la ciutadania.
Fa uns mesos vaig tenir una trobada amb un grup de joves de Ferreries que estudien a fora, i la gran majoria d’ells no es plantegen tornar aquí a fer la seva vida. Què faria vostè com a batlesa per a què les persones joves pensin que aquí poden fer créixer el seu projecte de vida?
Jo era la primera que quan era a Barcelona no sabia si podria tornar aquí per la meva carrera professional. Pensava que a Menorca no tindria feina. I quan he arribat m’he donat compte que des d’allà no era capaç de veure totes les oportunitats que tenia aquí. Per tant, crec que és molt necessari poder xerrar amb aquestes persones joves, per saber quin és l’entorn que volen i si hi ha possibilitats aquí d’aconseguir-lo, perquè possibilitats n’hi ha moltes. Els hem d’acompanyar en el moment en què tornin perquè molt probablement hauran d’emprendre, i hauran de crear una empresa. Necessitam crear aquest nucli de suport als nous emprenedors, perquè n’hi ha uns quants que han tornat i estan emprenent el seu projecte. Els hem d’oferir l’acompanyament per a què vegin que si volen tornar, poden fer-ho i poden trobar feina. Vivim a un món digitalitzat, es pot teletreballar, es pot innovar… Segur que a Menorca falten molts perfils de gent que ha anat a estudiar i no ha tornat.
Si hagués de dir alguns punts dèbils de Ferreries per a millorar, quins diria?
Un dels punts dèbils és la comunicació entre l’Ajuntament i la població, és un aspecte que hem intentat millorar aquest darrer any i que volem seguir millorant, perquè a vegades les coses de l’Ajuntament no arriben a la població i les coses de la població a vegades no arriben a l’Ajuntament. Hem de millorar la coordinació, treballant junts cap a fer un millor poble. També s’ha de millorar la senyalització, perquè per exemple hi ha bastantes zones d’aparcament però són desconegudes. I sobretot pensar en les persones. Per exemple pel que fa a les voravies, que algunes són estretes, i han de ser primordialment per a les persones. Són coses que hem d’anar treballant i millorant.
