Diuen, i ho sabem, que hi ha objectes fràgils amb els que hem d’anar en compte per tal que no ens caiguin al terra i se rompin. Igualment, creiem que les persones som fràgils i, encara que no tothom en té l’aparença, en som ja que no necessitem massa tramuntanades per a fer-nos perdre l’equilibri pacientment aconseguit. Per tant i d’entrada, admetre que som fràgils és ser realistes i conscients de les nostres limitacions.
No obstant, què és o significa ser fràgils? Ens hi sentim a moments o estem nedant dins d’una fragilitat permanent? I si resulta que és així, com fer-nos-ho per tal que a pesar de tot tirem endavant, nedant dins aquesta mar revolta que és la vida, sense saber que serà del demà ni quin serà el nostre demà.
Tot i la nostra fragilitat, al mateix temps la vida i les circumstàncies de cadascú ens obliguen a ser forts en molts moments. Aprenem a nedar enmig d’una mar moguda encara que l’aigua ens deixi xops per dintre i per fora. Sabem que, en el dia a dia, als dies encalmats en poden succeir grans tramuntanades, sacsejades fortes que no hauríem volgut i no esperàvem.
Així i tot m’admira i em commou descobrir que hi ha persones, moltes més de les que pensem, que fan de la seva fragilitat fortalesa, empenta i decisió. Pot ser davant un revés que no preveien, una mort sobtada, una malaltia, o, simplement, un desbaratament d’uns plans que creien tenir fermats i ben fermats.
I és que la capacitat i les ganes de tirar endavant són molt més grans que la nostra fragilitat. Segur que no tota la gent en som igual de capaces i que tampoc ens sentim prou fortes i amb ànims tot el temps, però també és cert que voler-ho i fer la primera passa ens dóna seguretat i autoconfiança. Per sort n’he conegut i en conec de persones, i no poques, d’aparença fràgil que són unes valentes i son un exemple de com lluitar per no ofegar-nos a dins “un got d’aigua”
Pot ser hauríem de dir que no és el mateix enfrontar-nos a situacions complicades tot sols que fer-ho sabent que tenim al costat família, amistats i/o coneguts amb els que sempre podem comptar. Per açò és tan important i necessari saber fer pinya amb la gent que tenim a prop i que estimem i ens estima. Ser-ne conscients, valorar-ho i agrair-ho, ens fa millors. I ja podem sentir-nos fràgils, derrotats, mancats d’energia, la gent que tenim a la vora ens ajudarà. Noltros també ho farem si es dóna el cas a l’inrevés. D’açò es tracta, de Donar i Rebre, perquè la nostra fragilitat mai sigui prou fonda per deixar-nos paralitzats i sense sortides
