Cada matí, amb el cafè, recorres rutinàriament el teu feed de Facebook, Instagram o Twitter. Veus les actualitzacions dels teus amics i coneguts amb tota mena de fotos: de viatge, de festa, a restaurants exòtics, anant a concerts o a llocs especials i mirant tot això és possible que et sigui familiar una sensació incòmoda de nerviosisme mentre et preguntes” Per què no estic jo fent aquestes coses?”. Pot ser que pateixis FOMO.
FOMO és l’acrònim per a l’expressió original en anglès “Fear of missing out”, la traducció de la qual és “por de perdre’s alguna cosa”. Aquesta nova paraula forma part del que alguns lingüistes defineixen com ‘ciberllenguatge’, un llenguatge que neix per la necessitat d’expressar noves situacions relacionades amb la comunicació en línia.
Més enllà del seu significat literal, el FOMO es defineix com el sentiment de preocupació per por a perdre’s esdeveniments o accions emocionants i positives que estan fent altres persones. La persona que ho pateix sent que s’està perdent una determinada informació o experiències que podrien millorar la seva vida.
Aquesta por a no estar al dia l’impulsa a un major consum de continguts en mitjans I xarxes cercant les tendències o productes que els líders d’interès designen com imprescindibles.
Així, aquest fenomen implica dos processos; el primer, consisteix a tenir la percepció que t’estàs perdent alguna cosa; després, aquest sentiment pot anar seguit d’un comportament compulsiu per a mantenir les connexions socials I posar-se al dia a través de les xarxes.
Les persones amb més tendència al perfeccionisme o a l’autoexigència tenen una major tendència a sentir aquesta por. Facin el que facin, tindran la sensació que els falta alguna cosa.
Encara que en psicologia el FOMO no és considerat un trastorn, sí que es poden identificar un conjunt de símptomes associats a aquest fenomen com l’augment de l’estrès, de l’ansietat, la frustració o la dificultat per a concentrar-se en les tasques que sí que s’estan realitzant.
Les xarxes socials estan dissenyades per a dur a terme diverses activitats al mateix temps i en l’àmbit cognitiu aquest enfocament té conseqüències poc desitjables per a l’ésser humà. Aquest escenari convida a viure en manera multitasca, que eleva els nivells d’estrès i alimenta l’angoixa davant la idea de perdre’s alguna cosa.
En un toc d’edatisme, aquest fenomen es construeix mediàticament al voltant de la gent jove argumentant que no tenen prou eines per a gestionar-ho, mentre que a una persona adulta li costa molt més identificar que té un problema amb les pantalles.
Tampoc és una situació nova ni exclusiva de la vida en línia. Tenim les expressions populars “No es pot repicar I anar a processó” o bé” no es pot beure I bufar” que s’utilitzen històricament, el que succeeix és que amb les xarxes, tot el que ens apareix com a oportunitats, estímuls, festes, recursos, activitats o reunions va en augment i aquesta por es converteix en un fenomen. El fenòmen FOMO.
