La gravació que presentam avui duu el nom del grup: Malsson. Es va editar el 1994 però el grup ja contava amb uns anys de rodatge (ells sempre van escriure el nom amb les dues esses). Va ser a finals dels anys vuitanta que un grup d’amics van començar a assajar i a fer petits concerts per els diferents bars del poble donant-se a conèixer prest entre el jovent de Ferreries.
Els components eren en Josep Pons, en Seri que tocava la bateria, en Joan Truyol tocava la guitarra rítmica, en Mariano Marí la solista i cantava i els teclats els tocava en Paco Piris. En un principi no tenien baixista. En Seri i en Joan eren fills de dos components dels mítics Isleños, i curiosament la següent generació també seguia amb la mateixa afició per la música. El grup es deia Darrer Vitrack i van enregistrar una cançó per el casset Ferreriencs (DFerreries 19) que es deia “No em puc escapar”, però la veritat és que el repertori del grup era més fent versions i no es dedicaven tant a la composició. La incorporació poc temps després del baixista Toni Coll va deixar la formació al complert.
Van comprar un equip de segona mà als mitjorners Siboney per poder fer concerts amb equipament propi. Pagar un equip de so implicava fer més actuacions per poder fer front a les despeses i a la vegada treure-li el profit. Va ser la seva vena compositora que va donar lloc als Malsson. Van decidir que quan toquessin les cançons pròpies ho ferien com a Malsson i quan toquessin versions ho ferien com a Darrer Vitrack. Fins i tot en alguna ocasió tocaven com a Darrer Vitrack i després es canviaven sa roba i ho feien com a Malsson. Així i tot el repertori era clarament diferent.
Va ser idò amb aquesta formació que el 1994 van entrar als estudis Taller de Somnis per enregistrar un casset. La seva música era forta i amb una bona dosis de Heavy amb veus agudes i les guitarres distorsionades. La cinta constava de vuit temes potents, plens de sang jove i ganes de disfrutar fent música. Quan estaven en procés de gravació van canviar de baixista i va entrar a formar part en Jaume Coll que venia de formar part del grup Kop d’Estat. I si bé venia del Punk, en Jaume tenia una sòlida formació en el món del clàssic i del jazz i per tant es va adaptar be als compassos heavys del grup.
Després de la gravació el grup va seguir uns anys en actiu amb concerts fins i tot a Palma on van quedar guanyadors del concurs a nivell de Balears “Jove 94”. Van coincidir amb grups prou coneguts com “Ja t’ho diré”, “Los Sencillos” de Miki Puig o “La Granja”. Van seguir creant temes nous, defensant la seva música en els seus concerts i comprant millor equipament. La desaparició de la formació uns anys més tard donarà lloc a la creació de la Orquestra Harlem… però açò ja era una altre història.
