Hi ha un glosador al qui li tenc especial admiració perquè temps enrere eren homes que no sabien de lletra i per açò tenien bon cap i bona memòria. Com si tinguessin un calaix dins del cap i l’anessin omplint a base de memoritzar, a vegades cantant o recitant d’altres.
Rallam d’en Toni Pons i Pons, nascut al 1872. En aquella època als pobles petits tothom estava relacionat amb la pagesia. Glosant, el que vivien, aquesta gent no té renom perquè no van deixar res escrit. Vaig saber d’un bon home qui havia fet feina amb en Toni de jovenet. Li vaig demanar si em podia fer el favor de copiar les gloses d’en Toni per escrit i em va dir «Jo no en sé, ni de llegir, ni d’escriure», «Vostè ho canti i que qualcú ho transcrigui». I així ho va fer.
A continuació reproduiré un extracte d’unes codolades sobre els llocs que hi havia llavors al terme de Ferreries. Es publicaran per primera vegada, originals d’en Toni. Gràcies Toni pel divertiment que ens dones.
Un puput que té sa cresta blanca,
ara ve s’Alqueria Blanca,
fan es passeig amb una roseta,
mos n’anam a s’Alquerieta.
L’amo es barallava amb un formiguer,
mos n’anam de cap a Son Abatzer,
que per excusat tenen un bòtil.
Van estellar un còssil,
i en van fer set.
Ara ve Santa Gibet,
que fan formatjades de pa.
Ara ve Son Ermità,
que fan es calçons a una cabra.
Mos n’anam dalt Sant Àgueda,
han armat un barco i no el poden navegar.
Mos n’anam cap a Binideufà,
l’amo fa tocar sa guiterra a dos moixos,
i es rebenta de riure.
Ara ve Santa Cecília,
que s’ase va al galop,
mos n’anam a Binimoti,
que l’amo es mereix corona,
ja som partits cap a la Marcona,
que hi ha un cabrit que va collir mel,
mos n’anam de cap a Sant Rafael,
que hi ha un indiot que mena polls i costura,
vam anar a Ruma,
que hi ha una ratera que es menja es gallet,
vam arribar a Rumet.
Tot es dia criden vives,
vam arribar a Son Vives,
han estellat un mirall
amb un dai i n’han fet set,
ara ve Sant Josep.
Que és gent d’escàndol i renou,
mos n’anam a Ruma Nou,
madona encalça l’amo amb una garnera,
mos n’anam cap a Sant Pere,
sa madona perd es calçons de davall,
vam anar Llocdevall,
a resar davant un santcrist,
vam arribar a Sant Patrici.
Un dimecres dematí,
vam trobar l’amo Xicu Martí,
qui donava corda a un rellotge,
ara ve sa Terra Roja,
que tenen una criada bona,
i vam trobar l’amo i madona
que es menjaven una somera frita.
Mos n’anam a Santa Rita,
hi ha en Bartomeu Piris i en Miquel Pericàs,
i madona va sortir que tots tres anaven per baix,
i no trobaven l’amo.
Ja som partits cap a Son Arro
i vam veure en Nofre Barber,
sense calçons ni camisa.
Hi havia na Maria que sargia un davantalet.
Mos n’anam cap a Son Arret,
sembraven llavor de col ran de sa carretera,
vam agafar una somera,
que tenia bon pas
i vam arribar a Son Gras.
Vam anar a n’es bouer,
hi havia en Tarcici que canta de primer,
i en Chiquelinos de segon,
havien comprat un camión,
i l’havien baratat per una ambulància.
Mos n’nam de cap a s’Estància
a fer un ressoparet,
com que en feia molt de fred,
mos vam anar devora es foc
i mos van convidar a bombons.
Vam anar a can Toni de Sant Pons,
per aprendre de cosir
i na Niní va sortir,
mos va dir que primer havíem de passar una llista.
Mos n’anam cap a Bellavista,
allà mos van convidar a llet.
Hi havia s’al·lot d’en Tonet, na Rafaela i en Rafal,
fan es cul a un poal,
i en fan molta renou.
Vam anar a n’es bar nou allà,
mos van convidar a anís,
hi havia na Beatriz,
que és una jove d’alabar,
i a tots vol escalfar.
Toni Pons i Pons
