Des de la instauració de la democràcia, a Espanya s’han celebrat fins a 11 eleccions municipals per a escollir als representants dels ciutadans a cada Ajuntament. Un dret que tenim els ciutadans d’acord amb l’article 23 de la Constitució espanyola a l’establir que “els ciutadans tenen el dret a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants, lliurement escollits en eleccions periòdiques per sufragi universal”. Tot i aquest dret, sovint, cada vegada són més els ciutadans que s’abstenen de votar cada 4 anys per múltiples raons, fent que les seves opinions no siguin tingudes en compte a l’hora de gestionar un municipi.
Els factors més importants que es relacionen amb la participació són els recursos individuals (com l’edat, els estudis i el treball), les xarxes socials i grups (els contactes amb altres persones, la identificació amb determinades comunitats o la pertinència a associacions), l’interès i compromís amb la política i el context polític impulsen diferents formes de participació política dels ciutadans. Així, d’acord amb diferents estudis científics, les persones políticament més actives són els homes de mitjana edat, amb nivells educatius, casats i amb una vida social i laboral activa.
Les taxes de participació electoral no tendeixen a avaluar la salut d’un sistema democràtic, ja que l’abstenció no es pot considerar un indicador de satisfacció, sinó més bé un símptoma d’apatia dels ciutadans. Vegem, doncs, el grau de participació electoral de Ferreries per tal de valorar aquesta relació al municipi.
El municipi de Ferreries sempre ha destacat per les seves altes taxes de participació electoral cada vegada que hem estat convocats a votar a les eleccions municipals. La participació en les eleccions per escollir als representants de la Corporació municipal a Ferreries se situa entre el 67% i el 85%, taxes molt altes si les comparem amb les del conjunt de Menorca (entre el 57% i el 70% de participació), de les Illes Balears (entre el 54% i 67%) i, com no, del conjunt d’Espanya (i Europa), que compren unes taxes de participació d’entre el 62% i el 70%.
Una dada que cal destacar de la participació electoral és que aquesta ha anat disminuint a poc a poc a mesura que es convoquen noves eleccions municipals. I d’aquest fenomen, Ferreries no és una excepció: Ha passat del 85,65% de participació l’any 1979 (assolint, en aquest primer any en el qual els ciutadans varen poder escollir democràticament als seus representants, la taxa més elevada de participació electoral fins ara), fins a arribar a un 67,32% en les darreres del 2019. Entre aquestes dues convocatòries: 83,15% l’any 1983, 82,60% l’any 1987, 80,77% l’any 1991, 79,08% l’any 1995, 76,24% l’any 1999, 75,23% l’any 2003, 70,44% l’any 2007, 70,32% l’any 2011 i 69,95% l’any 2015. Tot i aquest declivi en la participació, en la que quasi el 70% dels electors que han estat cridats a votar, han votat, destaca que el “mínim” en la participació a Ferreries és molt similar al “màxim” d’Espanya. La lògica d’aquests resultats ens condueixen, doncs, a què els ferrerierencs i ferrerierenques tenen més preferència per votar a l’Administració més propera i a la que consideren més important que no pas altres més llunyanes, com poden ser les institucions generals o europees.
Tot i que Ferreries ha estat el municipi de Menorca on més els ciutadans han exercit el seu dret constitucional a votar, aquesta primera posició ha estat destronada per Es Migjorn Gran d’ençà que es va independitzar i va poder votar per escollir a la seva primera Corporació municipal l’any 1991. Des d’aquest any, Es Migjorn Gran ha ocupat sempre la primera posició en el pòdium menorquí de participació electoral, desplaçant, per tant, a Ferreries a la segona posició.
Tot i això, Ferreries es pot sentir orgullosa d’aquestes altes taxes de participació electoral.
