Llorenç Allès Camps / Ferreries. Montse Mercadal dirigeix la Coral Clau de Sol des de 1999. La formació existeix des de bastant abans, des de 1984, i és una d’aquelles peces bàsiques en l’entramat cultural de Ferreries. Amb la música com a bandera, la Coral ha esdevingut una digna ambaixadora del nostre poble arreu de Menorca, i més enllà també del mar. Com moltes entitats, afronta la dificultat de trobar persones que s’hi vulguin involucrar, especialment joves, però tot i així, segueix endavant, i té en cartera un interessant concert el mes d’abril al Teatre Principal de Maó.
Quants cantaires té ara la Coral?
Ara mateix uns 36, és de les èpoques en que som més.
És un nombre suficient?
Jo crec que sí, crec que és una xifra bastant adequada pel nostre tipus de Coral. No negaré que si fóssim uns quants més no passaria més, sempre que hi hagués un equilibri entre les diferents cordes vocals, perquè sinó quedaríem descompensats.
Quin tipus de Coral és la Clau de Sol?
És una coral mixta a quatre veus. En una formació, el nombre ideal de components és entre 40 i 50. No crec que siguin necessaris molts més. Jo prefereixo una xifra així, amb gent ben avinguda i que tengui ganes de venir i funcioni.
És una coral totalment amateur, amb la majoria de cantants amateurs…
Exacte, hi ha molts pocs components que tenguin estudis musicals.
I açò a nivell de direcció és una dificultat?
És un repte, perquè a l’hora d’ensenyar es fa més pesat, perquè funciones molt a base de repeticions. Des de fa un temps gravo àudios i els cantaires se’ls estudien i fem assajos parcials per cordes i després ho ajuntam. Açò fa que treballem més ràpid, perquè sinó, amb gent que no sap llegir música, seria molt difícil muntar cosa. Has de fer més feina, sí, però a l’hora de la veritat és més agraït, la gent respon més, i posa més emoció a l’hora de fer un concert. El poeta Ponç Pons va escriure un poema que va musicar un compositor català, i noltros hem estrenat a Menorca aquest any. A Catalunya s’havia interpretat per part de cors professionals, i li vaig demanar què li havia semblat la nostra interpretació, i em va contestar que una coral com la nostra té més capacitat de transmetre emoció i sentiment, cosa que és més difícil en una coral professional.
El fet de ser un cor format per persones amateurs i la majoria sense formació musical, la condiciona a vostè hora de triar el repertori?
Ho tenc en compte, però també és cert que hem fet obres que no pensava que faríem. És cert que segons quin tipus de repertori no l’agafaré, però hem fet coses de molt nivell.
És difícil trobar cantaires?
Sí, i de cada vegada més. Com que jo som de les que pico pedra, m’enfado i no vull deixar que açò passi.
Per què creu que passa?
Jo crec que han de coexistir tot tipus de corals. La nostra, per exemple, funciona molt bé amb música religiosa i a capella, música antiga i polifonia. Els nostres cantaires tenen un do per aquesta música i estan molt fusionats. Em trobo que costa que entri gent jove, i és un fet que me preocupa, però també és cert que ja fa anys que em preocupa aquesta situació i, a la vegada, la Coral mai no se’n va per avall, perquè sempre hi acaba entrant gent. Tal vegada persones no molt joves, cert, tot i que enguany tenim un cas fantàstic, d’un jove de 14 anys que ha volgut començar amb noltros i que ho fa molt bé i pren molt de gust. Però hi ha molts pocs casos com ell.
Per què creu que hi ha tants pocs joves que s’animin?
A Menorca, per exemple, ha sortit amb molta força el tema del gospel, i em sembla molt bé, però crec que ha d’haver-hi equilibri, i tenir altres opcions. El gospel és una manera de cantar diferent, que requereix una altra tècnica. Ha de ser-hi tot, ho hem d’equilibrar. Crec que hi falta cultura, i crec que és la societat que ens du cap aquí.
Què vol dir?
Que la societat ens empeny cap allò fàcil i ràpid, i jo crec que hi ha d’haver de tot.
Com ho faria vostè per convèncer un jove per a què s’apunti a la Coral Clau de Sol?
Amb l’argument de l’harmonia. Quan escoltes una veu pura, ben preparada, amb harmonia, diferentes veus empastades, és preciós. És sentir allò i notar com de bé sona. Adults i fillets es sorprenen quan ho experimenten, flipen. És cert, però, que ara ens haurem de seure a xerrar amb l’Ateneu Musical de Ferreries per estudiar com fer per a què hi hagi la progressió des de baix, per a què els joves que acaben del cor jove puguin prendre part també de la Coral Clau de Sol. I és que molts ells després se’n van a estudiar a fora, i açò ho romp tot. Ha de ser que algú d’ells vengui a assajar durant les vacances i es preparin el repertori quan són fora… Hem de fer alguna cosa.
I s’ha plantejat mai que si aquest repertori no enganxa als més joves, tal vegada hauria de canviar de repertori?
És que ja ho faig! No em tanco en banda, ja introdueixo espirituals negres, fem coses diferents, però sense deixar de banda la resta.
Quina seria ara la mitjana d’edat dels cantaires?
Són persones d’entre uns 40 anys i alguns de més de 70. I el nou fitxatge de 14 anys.
I quina seria la mitjana d’edat del públic que ve a escoltar la Coral Clau de Sol?
La mateixa edat que els cantaires, segurament, però venen molts en família, joves que venen a escola de musica… I veus fillets que gaudeixen. És cert, però, que no ve un públic de molts joves, però no ha estat mai així.
Els cantaires tenen una edat avançada, el públic que els escolta també… Açò vol dir que la Coral té data de caducitat?
A vegades ho he pensat, és cert, però m’he donat compte que fa molts anys que ho penso i que la Coral sempre hi és. I m’he donat compte que quan jo era jove, també passava el mateix. També era una cosa per a una minoria, potser amb la diferència que llavors no hi havia l’opció, per exemple, d’una coral que fes només gospel com sí hi ha ara. A vegades em desespero i no sé com acabarà, però després em dic a mi mateixa que sempre pugen cantaires. Crec que la coral sempre hi serà, perquè crec que hi ha alguna cosa dins les persones que fa que necessitin aquesta música. En el meu cas, per exemple, de jove vaig escoltar heavy, m’agradava tot tipus de música, era una boja que m’agradava anar a ballar a la discoteca, però amb vint anys ja duia corals. I és que a mi, açò m’omple. La música que fem amb la Coral fa créixer a la persona, hi ha alguna cosa que et desperta i és molt polit. Sempre m’ha agradat molt la veu pura, però és molt més difícil d’afinar i hi ha molta feina per aconseguir-ho.
Què se li demana a una persona que vulgui venir a cantar amb la Coral?
El primer que es fa és una prova, i intento encaixar-la. Si a algú li costa molt afinar, li aconsello que vagi a classes i després vingui. Però m’ha passat de persones a qui els costa un poc, però que dins la Coral mateix ho va arreglant. No tanco portes a ningú, però sí som sincera.
Per tant, per a què una persona vengui a cantar a la Coral no ha de tenir una veu prodigiosa…
Si tens una veuassa, després és difícil de gestionar, perquè a una Coral, allò important és que les veus empastin i tot sembli una mateixa cosa. S’ha d’anar empastant.
