Arriba Carnaval. Una vegada hem pujat la costa de gener, toca ara començar a pensar en disfresses. Mirau, ja sabeu que un servidor es desviu per aconseguir el millor per al nostre poble. Sí, ho admet, alguns partits m’han vingut a cercar per anar a les seves llistes, però ho he descartat. Jo no em fermo amb ningú! Som independent, la República Independent de can Tomeu Panxa Rotja. Com us estava dient, m’agrada fer contribucions altruistes a Ferreries, i aquest mes m’he proposat donar-vos diverses idees per viure un Carnaval històric, fantàstic i únic.
Mirau, la primera idea que us dono és que arreplegueu totes les mascaretes que us han quedat per ca vostra i deixeu volar la imaginació. Estic segur que tothom en té de tot tipus. D’aquelles de tela que ens van dir després que no servien, aquelles altres que eren com de neoprè, mascaretes quirúrgiques de tot color i mida… Amb un poc de creativitat, fil i agulla, segur que podeu donar forma a alguna cosa que recordi una disfressa. Total, hi ha gent que es gasta un dineral encomanant coses per internet que després quan les veus pel carrer no saps ben bé de què van disfressats. Idò jo us propòs fer lo mateix, però sense gastar ni un cèntim. Els més progres d’açò en dirien economia circular!
Segon consell. Si sou d’aquells que voleu sortir, però no voleu que la gent us miri i intenti saber qui sou o de què anau disfressats, hi ha una solució ben fàcil. Sortiu vestits normals de ca vostra, us posau un simple capell, una corbata cridanera o alguna cosa de colors llampants, i si algú us saluda, contestau “Allavà quin Carnaval, és de dalt de tot!”. Segur que passau desapercebuts, perquè arriben tants i tants cabildos que quasi quasi són majoria el vespre de dissabte. Per Carnaval, els ciutadellencs a Ferreries són com els mallorquins per Sant Joan. I res, que benvinguts siguin, eh? Que deixen una bona caixa als taxistes (i a vegades també algun regal a l’estora del taxi en forma de restes de menjar mal digerides i dels tres gin tònics de més que s’han begut).
Tercer consell. Hi ha coses que sempre triomfen. Va, homenots d’aquesta secció, a qui no li agrada disfressar-se de dona? Posar-nos una perruca, pintar-nos els morros, agafar taronges i convertir-los ens pits i, els més atrevits, posar-nos sabates de taló. Feim un ridícul espantós, i qualsevol altre dia, tothom se’n riuria de noltros. Però per Carnaval tot açò queda superat, i fins i tot remenam un poc el cul. La consigna és clara: com més espantós vagis, més triomfaràs.
Quart consell. La disfressa de banquer és un clàssic. Si teniu un traje per casa, ja ho teniu aclarit. Es tracta d’afegir un maletí o cosa, i omplir-lo de paperets que simulin bitllets. Si triau aquesta opció, enguany ben ompliu el maletí, perquè els bancs tornen a tenir milions i milions de beneficis, mesquinets. Jo entenc perfectament que després no puguin pagar impostos, si passen un penar per arribar a finals de mes. Mal no els caigués un llamp damunt a tots, i els fes entendre d’una vegada que aprofitar-se d’una crisi per fer caixa és cosa que ni Satanàs faria! (perdonau, ho havia de dir).
Més disfresses clàssiques que funcionen. Animals. Sempre van bé. N’hi ha de tot tipus. Vaques (però anau alerta si teniu panxeta, com jo, que segons quins vestits d’aquests te destaquen encara més els efectes de beure massa cervesa i fer massa poc esport). Abelles (aquells que teniu panxa, recordeu també que les retxes horitzontals no són bones per dissimular la curva de la felicitat). Ases (alguns simplement heu de ser voltros mateixos i ja ho tindríeu).
I res, no sé què més recomanar-vos. Simplement que us ho passeu bé i tingueu un poc de seny, que les ressaques són molt dolentes.
PS: Per cert, m’han dit que hi ha nou director de la revista. Esper que tengui la paciència que ha tingut en Silve per aguantar les meves animalades. Des d’aquí, simplement li vull dir que ho faig amb tota la bona intenció del món. Siau pacients, va!
