Seguim a l’any 93. Feia ja uns deu anys que el grup Somnis Blaus estava en actiu, el seu primer concert va ser el novembre de 1983 al saló parroquial. Amb aquests anys havien tingut lloc molts concerts així com també diferents gravacions que hem anat anomenant en aquesta revista. L’any anterior, any de les olimpíades, havien anat a sonar a Cerdanyola del Vallès en un festival multitudinari i l’esperit creatiu bullia i sorgien sempre noves idees musicals que es convertien en cançons. El fet de disposar dels estudis Taller de Somnis, permetia al grup estar fent proves i component en el mateix local de gravació. Algunes cançons del grup s’enregistraven sens haver-se provat en actuacions en directe. Moltes de les creacions tenien les partitures escrites i era en el moment de gravar-les quan es veia el seu resultat i després es modificaven o s’acceptaven així com estaven. I aquest any va aparèixer una altre gravació del grup Somnis Blaus.
En aquesta nova entrega del grup es va optar per un repertori ple de peces instrumentals, seguint la idea del seu casset Soledat (1989). Començava amb el tema que donava títol a la gravació, Un dia de primavera. Durava quasi 12 minuts i començava amb renous naturals d’un bosc amb ocells i grius amb els que es mesclava una guitarra que introduïa la cançó i a poc a poc entrava tot el grup. Aquest tema solia ser l’inici també dels seus concerts i com era habitual en el grup, estava ple d’improvisacions. Hi havia tres cançons cantades només i l’opció d’enfocar el treball cap a una línia instrumental va agradar als seus seguidors, ja que va resultar ser un dels seus discs mes venuts havent de fer una segona edició.
Ricard Ramisa va col·laborar fent una improvisació al tema Un dia de primavera i en Joan Doblas va participar gravant la trompeta al tema veivà II. En el treball es repetien alguns esquemes que s’havien emprat en altres gravacions com la cançó Lluna IV gravada sols a guitarra espanyola i flauta o Bressol de primavera, sols amb guitarres. Hi havia cançons complexes harmònicament i per la seva estructura com Espais verds o Boires matinals. També es va recuperar la cançó Partiré cap al nord, que el grup havia cantat en els seus inicis com a Partiré cap al oest. No s’havia editat mai i es va canviar el text i es va arrodonir l’estructura musical per adaptar-la als nous aires del grup donant-li nova forma.
El tema Boires matinals va ser seleccionat per formar part d’un recopilatori que va promoure el GOB de Mallorca baix el nom de Cançons per la Trapa. L’objectiu d’aquest cedé era aconseguir fons per reforestar la zona de La Trapa de Mallorca que havia patit un incendi. En aquests disc hi havia reconeguts musics de parla catalana com Lluis Llach, Serrat, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Marina Rossell o Raimón entre altres. A la vegada, i segurament a rel d’aquesta participació, el grup va rebre ofertes per fer concerts a fora de l’illa que no van arribar a fer mai, ja que la productora exigia més dedicació i disponibilitat per partir a fer concerts.
