Aquestes setmanes s’ha obert el plaç per dur a terme l’avaluació de la funció directiva de l’IES Biel Martí. La directora, Joana Fullana Gomila, acaba el seu primer mandat el 30 de juny, i és per açò que ha presentat un proposta d’actualització del projecte vigent. Si l’avaluació és positiva per part de tota la comunitat educativa: Consell Escolar, alumnat, famílies, docents i personal de serveis, aquest nou projecte esdevindrà el pla estratègic del centre per als propers quatre anys
L’institut està al complet d’ocupació: 12 grups d’ESO, 3 per cada nivell. Quatre grups de batxillerat, dos de ciències i tecnologia i dos d’humanitats i ciències socials. Dos grups del cicle de grau mitjà d’informàtica i comunicacions i dos grups de formació professional de grau bàsic de la mateixa família. Són 460 alumnes, 62 professors i 5 de personal de serveis.
Des de quin any forma part del professorat de l’Institut?
Des de l’octubre del 2000.
I quines responsabilitats ha exercit fins avui?
Més de 20 anys al centre donen per a molt; pens que he passat per gairebé tots els càrrecs: tutora, coordinadora de cicle, coordinadora de medi ambient, cap de departament, cap d’estudis adjunt, cap d’estudis, etc.
Fins que el curs 2019-20, en motiu de la jubilació del director, Nito Coll, vaig decidir donar continuïtat al seu projecte del qual jo havia format part com a cap d’estudis.
Quines han estat les característiques del seu projecte de direcció que ara està acabant?
Ha tingut un caràcter de continuïtat de la feina feta amb el projecte de direcció anterior. Ara bé, s’ha de tenir en compte que s’ha vist interromput per la greu crisi sanitària provocada per la COVID-19. Abans del confinament, el 1r trimestre del curs 2019-20, vam iniciar el projecte de cotutories (dos tutors/es a cada grup) i el projecte Ipad, dos projectes claus per tirar endavant els cursos passats atesa la situació de crisi sanitària.
Per altra banda, davant el fet que tenim un 25% d’alumnat que estudia música, una de les principals novetats ha estat iniciar el Projecte integrat de música amb les escoles de música de Ferreries i des Mercadal. Aquest projecte consisteix que l’alumnat que practica algun instrument, rep a l’institut la classe individual o col·lectiva del professorat de l’escola de música. És una manera de generar millors oportunitats educatives per a tothom i així introduir de manera habitual l’ensenyament no formal dins l’institut.
En el nou projecte que ha presentat quines són les novetats més importants?
El nou projecte pretén convertir el centre en un espai comunitari, el que s’anomena educació 360, l’educació a temps complet. Volem conscienciar tota la comunitat educativa que s’aprèn i s’educa tant dins com fora del centre. És per açò que els espais on l’alumnat rep una educació no formal és necessari que estiguin connectats amb l’institut i, per tant, formin part d’un projecte educatiu compartit. No hem de perdre de vista que l’alumnat passa la major part del seu temps fora de l’institut, per tant, és d’absoluta necessitat formalitzar aliances amb les diferents entitats dels dos municipis que treballen amb infants i joves.
El treball conjunt, en equip, tant pel que fa al claustre de professorat com a les entitats serà la clau per tirar endavant aquest nou projecte.
Què destacaria de l’evolució de l’Institut d’aquests anys?
L’evolució de la matrícula amb un augment molt considerable. Al llarg d’aquests darrers anys s’ha incrementat amb més de cent alumnes. El moviment migratori cap al municipi des Mercadal ha fet que l’IES Biel Martí sigui l’institut de Menorca que més alumnat nouvingut ha escolaritzat.
Aquesta realitat ha repercutit dins les aules amb la pujada de les ràdios i amb l’augment d’alumnat amb necessitats de suport educatius. Un 26% del nostre alumnat té dificultats d’aprenentatge, el 30% a l’ESO. Hem consolidat les tres línies a tota l’ESO.
Quins aspectes pesen en l’educació de l’actualitat?
Que les aules són un reflex de la societat que ens envolta, actualment molt complexa, diversa i canviant.
Què serà determinant els propers anys?
Que el sistema educatiu vagi per davant de la societat del futur. Que sigui capaç de formar persones per un món canviant però sempre partint de l’educació basada en els valors socials i cívics.
S’haurà de potenciar molt més la innovació pedagògica d’una manera sistemàtica i estructurada. Serà necessari que hi hagi un reconeixement de les bones pràctiques i de la formació del professorat d’una manera molt més immediata i constant.
S’hauran de buscar estratègies per vincular les famílies amb el centre i apostar per la seva formació mitjançant contractes de responsabilitat entre la família i l’escola.
Quines creu que són les aportacions que podrien ajudar tant del professorat, com de les famílies, l’alumnat, l’administració i l’entorn educatiu?
La disminució de ràtios. Davant la gran diversitat que tenim dins les aules, atendre de manera correcte a grups de gairebé 30 alumnes és un desgast constant. Les famílies, des de que l’infant neix, necessiten acompanyament i assessorament per educar els seus fills. Falta la conciliació familiar (no pot ser que uns pares desapareguin mig any perquè fan feina de temporada). Necessiten un mercat laboral que aposti per aquesta conciliació. Al mateix temps, es dona una manca de responsabilitats envers els fills. Per tot açò, falten polítiques de prevenció i sensibilització perquè les famílies prenguin consciència de la importància que tenen per al futur dels ciutadans de demà.
L’alumnat necessita sentir-se escoltat i estimat. Per aprendre necessita sentir-se bé amb ell mateix i plantejar-se objectius. Necessita poder comptar amb espais de participació on la seva veu sigui escoltada, tant dins com fora del centre.
L’administració ha de prendre consciència que ha de simplificar-ho tot molt més donant molt més autonomia als centre educatius. D’aquesta manera s’estalviaria molta burocràcia i des dels centres s’intervindria d’una manera immediata i eficaç.
L’entorn educatiu, totes les entitats que treballen amb infants i joves han de ser conscients que han de comptar amb professionals qualificats perquè tots eduquem. Per açò els farà falta una partida econòmica suficient que empari un projecte educatiu amb prou recursos de tot tipus.
Com a mare quin tipus de centre li agradaria poder oferir a les famílies?
Un centre que vetlli per cobrir les necessitats de cada alumne. Un centre que treballi per l’equitat, és a dir, per la igualtat d’oportunitats i així aconseguir l’excel·lència, entesa com l’èxit per a tothom. D’acord amb el nostre lema, un centre per a tothom un projecte per a cadascú, que cada vegada sigui una realitat més rellevant.
Què manca per aconseguir-ho?
Sensibilització de la importància que té l’educació per al futur d’un país.
Un pacte educatiu d’estat, no potser que l’educació d’aquest país estigui en mans dels partits polítics. Cada vegada que hi ha eleccions i canvia el color polític, hi ha un canvi de llei educativa. No dóna temps a valorar el que funciona i el que no. Qualsevol reforma necessita anys per valorar la seva efectivitat.
Més inversió, Espanya és un dels països de la UE que menys inverteix en educació. L’educació mai no ha estat una prioritat per a l’estat espanyol, per tant, tampoc per a la societat actual.
Transferències als ajuntaments, les famílies i els alumnes depenen de les administracions locals, són els Ajuntaments els que coneixen de primera ma la realitat dels centres educatius. La clau del model educatiu finlandès és que les polítiques d’educació són competència dels ajuntaments.
