L’any 2022, l’Associació de veïns va convocar el concurs de glosa, en la modalitat de codolades amb un prestigiós jurat.
El primer premi va ser per a l’obra Un volcà dalt El Toro de Lluís Mir i també van obtenir una mencions especials les obres Es barranc d’Algendar de Pere Al·lès Moll i Una Manifestació de Conxa Pons i Pons.
És molt d’agrair que l’associació de La casa del poble hagi organitzar aquest concurs perquè permet que noves generacions puguin conèixer aquest art i que no es perdi en el temps.
Donant pas primer a les dones, començaré amb la codolada de na Conxa Pons Pons, en properes ocasions apareixeran les altres.
Una Manifestació
Un pop ben esvalotat
davallava de s’ermita
i va trobar na Felita
que ballava am en Rafal.
També na Tonia d’Alfurí
que tocava un violí.
I na Rita amb en Biel
que cantaven un tedéu.
Un salmó sona un tambor
amb una aranya pilleta
que fa bufar una trompeta.
Mentre un moll ben estirat
ara els mira molt espantat.
Un serrà molt agradós
que encalçava un moixet,
va pujar a una paret
per cantar una cançó
s’hi van enfilar tots dos.
Un grup d’al·lotes ballaven
botant, contentes, sardanes,
va passar una catalana:
-Ai, això així no es balla!!
Na Margarita Canaló,
que passejava un canet,
s’ho mira aturdida i riu.
-Jo ja vos ho havia dit:
açò no és ball menorquí.
Quan en Joan Febrer va veure
una tal algaravia
se’n va anar tot espantat
directe a sa rectoria.
Un gall de Sant Pere hi ha,
que en veure aquell desgavell
va dir tot entusiasmat:
-Açò ara és un burdell!.
Un cap-roig ben estufat
volia menjar un tortell.
A Sa Font va arribar
i es va asseure dins un ribell.
N’Elenita va passar
que menjava un gelat,
i va dir: «yo te conozco».
El cap-roig ben esglaiat,
decidit la va fitar,
«hoy no me comido un rosco».
Des de Lennon uns salmons
s’ho miraven amb prismàtics:
sa plaça plena de gent,
ballaven com a fanàtics.
Un gerret i un surell
a Sa Llibreria van entrar,
en Pere els va cridar,
-Us vull regalar un capell
perquè us he d’entrevistar.
Na Carme Cosme filmarà.
Una gamba eixerida
i un escamarlà ben plantat
a l’OAR fan una partida,
allà no els deixen entrar
perquè no duien mascarilla.
Però en Pepe va sortir
que en tenia una de fina.
Dos raons van discutir
i a ses mans van arribar.
Amb merenga a Los Claveles
ses ferides van untar.
Quan na Míriam ho va veure
va dir: -Clara, quin disbarat!
Na Birchal i s’holandesa
són a sa peixateria.
Allà n’Aïda i en Janer
ploren a llàgrima viva:
-Ja no sabem què hem de fer
no tenim mercaderia,
tots tresquen per Ferreries.
Dues orades de coll blau,
a Ca na Genera han anat
demanaven un pijama
per dormir al fons del mar.
Per allà en Samuel passava:
-As muro hi tenc flors i casa
i peixera per dormitar.
Dues sirvioles afamades
a Ca’n Tomeu van entrar.
En Pere diu: -Ja no és hora,
esteim a punt de tancar.
Elles s’asseuen i canten:
-De aquí no nos moverán.
Llavors se’n van a Liorna,
es carnet covid demanen.
-Una pizza d’ou me queda.
Ses mans us heu de rentar.
Just van haver acabat
a sa manifestació van anar.
Sa consigna va ser un èxit,
per whatsapp van convocar.
En Polònia i en Miguel
que estaven ben espantats
quan van veure tanta gent
darrera ells ja van pujar.
Na Maria Al·lès va dir:
-Anem-hi, és assussí!
Na Cati no ho veia clar.
Crancs, pops i molts usuaris
sa pancarta van lluir.
ES CAMÍ D’EN KANE VOLEM
ES CAMÍ JA S’HA D’OBRIR
SI POT SER DEMÀ MATÍ
Sa causa mos fa patir.
Una bandera de colors
d’allà endins ja va sortir,
la portava amb orgull,
ben digne en Bernat Seguí.
As final tots van partir,
passant per davant s’Spar.
En Paco Pieres va aplaudir
-Jo també vull esser-hi!
En Vicent es gran pintor
que estava a n’es portal
-No passeu pena, va dir,
jo seré es vostro assessor.
En Bep Camps treu sa guitarra,
-Jo hi posaré una cançó,
sis ses gambes m’acompanyen
i es coro el fan els pops.
I quan som davant can Pedro
ja no podem alenar.
-ALTO AQUÍ, va dir en Pepe,
aquell qui és de Binissaid.
Que quan feia de caraputxa
donava ordres amunt i avall.
-ALTO AQUÍ, va tornar dir.
Que aquells no ens poden seguir.
Per allà en Toni Gomila
mallorquí aquí afincat,
homo sabut i versat
actor de categoria,
a Can Marc havia pujat
amb una bandera a l’aire:
-Jo estic al vostre costat.
-Ni a Mallorca ni a Eivissa,
Ni a Formentera tampoc,
conec tanta gosadia.
Ferreriencs i ferrerienques,
peixos que vos hi heu sumat
i animals de companyia,
panxes rotges, tots a una
vos admir la valentia.
Una sardina conscienciada
as Pla de l’Església va arribar.
Puja dalt es campanar.
I arrebato va tocar!!
Que surti ja sa batlesa
que amb ella volem parlar.
A Cas Vesins ho van sentir
i van treure ses banderes.
En David i en Tomeu corren,
i els hi surten a camí,
acompanyats d’en Bep Marí.
Na Tonia cercava firmes,
amb un boli i amb un fol
i en Pere Marí sonava
sa guitarra i un fabiol.
Ja els tenim tots a sa Plaça
amb sa batlessa xerrarem.
Ja davalla ses escales
disparada com un coet.
Somrient, saluda i diu:
-Ja ho tenim tot aclarit.
Han estat molts de papers.
Sa burocràcia és així.
Els peixos ho han fet anar fi.
Conxa Pons Pons,
natural de Ferreries
