Aquell 1993, la gravació del casset amb el nom de “Música de Ferreries” va tenir un ressò important en el poble per diferents raons.
Una de les raons que donen especial prioritat a aquesta gravació és que hi van participar una quantitat important de músics de diferents disciplines; banda, coral, rock, o folklore. Intentar enregistrar la banda del poble era un repte a la vegada que una il·lusió. Es va poder incloure l’Himne de Ferreries que aquells anys agafava volada fins a arribar a formar part del sentir de poble. Els grups de joves que estaven en actiu sonant i fent la seva música, van fer dues fantàstiques cançons…i tot va ajudar pel bon resultat d’un casset que es va fer popular. Van esgotar-se les primeres 300 còpies i va haver-se de fer una segona edició.
Ricard Ramisa va ser una peça clau per a poder dur a terme l’objectiu. Coneixia l’estudi de gravació ja que havia gravat amb el seu grup (S’Urko. DFerreries 14). I a més, feia dos anys que dirigia la banda del poble. Possiblement una de les seves millors qualitats per l’èxit de la banda va ser saber engrescar un grup de joves músics que van entrar sang nova a la formació. Passats els anys, un es podrà donar conta de que aquell planter va solidificar la Banda de Ferreries de manera contundent aconseguint un progrés espectacular. Ricard havia preparat un arranjament de l’Himne de Ferreries que interpretava a piano acompanyat d’un grup de veus del poble. Van cantar l’himne a la presentació de la monografia ferrerienca nº11 de Sebastià Rotger. Diferents grups de Joves van començar a cantar l’himne el dissabte de Sant Bartomeu a l’entrega de la bandera de manera espontània mentre es passaven papers amb la lletra entre el públic. En Ricard es va animar a adaptar l’arranjament que havia fet per a la banda i poder acompanyar l’espontaneïtat popular. Cal recordar que la partitura que es conservava de l’Himne sols consta de dues veus, i hi havia també escrit un acompanyament per piano, però no hi havia en aquells moments cap arranjament per banda. L’acompanyament que es toca avui dia, és encara l’arranjament de Ramisa. Per l’enregistrament van tocar tots els músics de la banda i s’hi van afegir alguns reforços. L’Himne era la primera cançó del casset en versió instrumental i una segona versió cantada al final del casset amb un grup de cantaires del poble que es van ajuntar per aquella ocasió.
La banda també va gravar en aquella ocasió l’adaptació que va fer l’any 1916 mestre Biel Cardona Enrich de la popular jota del jaleo. Una partitura que esdevé històrica pel poble de Menorca quan algun musicòleg o historiador recerca fites importants per a confeccionar orígens i processos en el resultat final del que avui coneixem com a Jaleo.
Van participar els dos grups folklòrics del poble. Els Aires des Barranc, que feia quasi cinquanta anys que estaven en actiu van interpretar “Jota de Ferreries” i el grup des Penell van gravar el “Romanç de na Roseta”. La cinta es completava amb els grups “Fora Fua” que van gravar “S’acaba d’espanyar”, “Malsson” amb la cançó “Que polit que és es sol” i “Somnis Blaus” amb el tema “És sols amor”. Aquests tres eren els grups que estaven en actiu aquell 1993 a Ferreries.
Van afegir-se per completar el minutat dos temes més. Un de Ricard Ramisa “Vol ras” que va estar acompanyat dels músics de s’Urko i “Clava la rella” de Miquel Àngel Maria que després d’haver compost algunes cançons per “Hores d’Hàlit” és va animar a publicar una altre creació seva acompanyat en aquesta ocasió de Lluis Alba i Pere Marí.
La mescla va resultar un casset entretingut carregat de petites grans joies amarades totes de l’esperit ferrerienc.
