Les alteracions de les actituds i de les aptituds no es produeixen d’avui per demà. La gran majoria no són genètiques sinó derivades de la repetició de circumstàncies i conductes de com es viu el dia a dia des de petit. Aquesta repetició acaba formant part del caràcter, i així influeix definitivament en la personalitat.
Els hàbits, les rutines, les modes socials, “allò que sembla normal per comú” quan estan mal enfocats o contenen errors greus es converteixen en estigmes que condicionen el desenvolupament de les capacitats dels joves.
Darrerament a l’institut esteim observant símptomes d’un canvi que s’accelera de cada any i que té repercussions negatives en el rendiment acadèmic i en la salut de l’alumnat. Una situació comparable es va viure 30 anys enrere. Llavors una enorme confusió social sobre el que era educar per a la llibertat es va convertir en una barreja de valors que va deteriorar els referents, la disciplina, l’esforç, els bon hàbits i l’autoregulació dels propis joves. Van ser els anys del boom de les drogodependències i del caos escolar. L’IES de Ferreries va necessitar anys per imposar ordre i un rendiment acadèmic a l’altura que les societats de Ferreries i es Mercadal mereixen.
Ara està passant una cosa diferent però igualment perillosa sobretot per als vostres fills. Encara manquen estudis definitius, però les dades i les primeres anàlisis apunten cap el que tot seguit intentarem explicar.
Un dels aspectes fonamentals en l’educació és la capacitat de controlar la immediatesa davant qualsevol estímul que desencadena les nostres conductes. Allò que diferencia l’ésser humà de la resta d’animals és aquesta capacitat de manejar el “tempo”, de regular la nostra resposta abans que es produesqui. Els animals són automàtics, els humans vam aprendre a aturar la resposta per afinar. I quan més ho aplicam, millor. És allò que ens va separar de l’instint primari i ens va capacitar per a conductes superiors. La civilització és el resultat de sumar moltes vegades en aquest camí.
Actualment, dins un conjunt de circumstàncies favorables n’hi ha algunes de perilloses que provoquen el que denunciam.
1r Hem estat induïts a creure que qualsevol cosa per ser més moderna és millor que abans, fal·làcia enorme.
2n L’economia sustentada sobre el consumisme necessita persones insatisfetes i capaces de consumir compulsivament per calmar aparentment la insatisfacció. Les persones calmades i reflexives fan nosa. El model dominant és el contrari.
3r Una gran part dels dies reals ha estat substituïda per moltes hores de vida digital. El món digital necessita capturar la nostra atenció perquè quan més centrades estiguin les nostres rutines en les pantalles, més hores possibles d’exposició a la publicitat i d’induir al consum.
4t La nostra manera d’estar davant de les pantalles ha de servir l’economia. Les grans empreses digitals han calculat que un nen consumidor digital té 9 segons d’atenció útil i demanen als seus enginyers que ho dissenyin tot pensant en aquesta atenció. D’aquesta manera aquesta atenció tan limitada centra allò que faran els usuaris joves digitalment la majoria de vegades. Així reben un condicionament immens durant anys per tenir una atenció pobra.
5è Quantes més experiències reals sacrifiquen en favor de les virtuals més augmenta l’impacte i més disminueix la resiliència.
6è L’atenció insuficient i la precipitació se sumen i deterioren la capacitat dels joves de trobar el tempo adequat a les respostes que necessiten. A mesura que aquesta exposició negativa s’allarga, llavors la precipitació i la poca profunditat entren a formar part del caràcter dels joves i condicionen la personalitat, restant autoregulació. Sense prou autoregulació, s’acostumen que les respostes generin arestes i ferides que passen a formar part de la normalitat, en detriment de capacitats, pau personal i vida sana.
Tot aquest problema comença des de molt petitons. Si les famílies no ho tenen en compte des del principi, els símptomes ja es noten a les escoletes. Es van consolidant i desgasten en la primària dificultant alguns aprenentatges. Quan arriben a l’institut ens trobam amb actituds condicionades negativament i mancances en competències causades pel que hem descrit.
A secundària els aprenentatges ja no són mecànics, necessiten abstracció. I l’abstracció es fonamenta amb l’atenció, la reflexió, la profunditat. No és el mateix una criatura que ha aconseguit controlar la precipitació i s’autoregula que una criatura menys capaç d’emprar l’atenció i l’autocontrol per aprofitar l’experiència del saber i la informació útil. Fer-se competent vol poca precipitació i atenció concentrada en períodes llargs.
Avui són diferenciables un adolescent que ha estat exposat a l’epidèmia d’un adolescent cuidat i que ha viscut més al marge de la inducció perversa. El primer està més frustrat i és més incapaç, té més problemes i poca felicitat. El segon arriba on li proposam, s’allibera de la ignorància i s’engrandeix com a persona.
Sempre hi haurà aquell que voldrà replicar que només ha fet servir la intuïció i que la vida li ha anat prou bé. Una bona intuïció és el resultat d’haver interioritzat prou capacitats encara que sigui inconscientment com per produir respostes satisfactòries quasi de manera automàtica. És a dir, que amb tot açò que defensam la intuïció també en surt molt millorada. Els problemes que tractam són nous, no els menystinguem, que el cost pot ser molt alt.
La paciència és la mare de la ciència. La poca atenció i la precipitació són contraris de la paciència. El mal no pot ser més clar. Les famílies tant de Ferreries com des Mercadal necessiten fer una reflexió profunda al respecte i actuar, perquè allò que sacrifiquen és massa valuós. L’omissió i la inacció no treuen de ser responsables. Que se’ls acabi girant en contra només a uns pares i mares no evita que també patirà el conjunt del sistema educatiu, i també seran perjudicats els drets d’aquells que ara jo ho fan bé.
