Quan estàvem a punt de tancar l’edició d’aquesta revista –ja quasi ho teníem tot llest-, hem hagut de fer lloc a una notícia que Ferreries esperava amb ganes: la justícia dóna la raó a l’Ajuntament, i el tram del Camí den Kane que passa per Binimoti és públic. Punt i final a una història que ha estat massa llarga i que ha viscut capítols innecessaris. Benvingut sigui allò que acaba bé.
Ara que el final sembla que ja està escrit, i que és feliç per als interessos generals del poble de Ferreries i de tot Menorca, potser és el moment de reflexionar sobre per què s’ha arribat a aquest extrem. Per què no es va actuar tot d’una quan es va tancar el pas? Per què s’ha permès que una propietària ignorés requeriments i avisos sense que açò li hagi suposat cap penalització? Per què ha estat el legítim propietari d’un camí el que ha hagut de demostrar que, efectivament, el camí era seu, i no ha hagut de ser qui ha usurpat aquest camí qui ha hagut de certificar que havia actuat correctament?
Sigui com sigui, la cosa ha acabat bé. Potser ara s’ha d’aprofitar aquesta victòria judicial i de tot el poble per fer una passa decidida i iniciar la recuperació de tots aquells trams que encara avui no són transitables, o per certificar de manera irreversible la titularitat públcia de passos que sempre ho han estat. El Catàleg de Camins Públics és una bona eina, sense dubte, però caldrà estar sempre vigilants i actuar en casos d’incompliment, i fer-ho més ràpid del que es va fer en els orígens del conflicte del Camí den Kane o, més recentment, amb el camí de Sant Antoni de Ruma.
