LLORENÇ ALLÈS/FERRERIES – Aquest reportatge sorgeix d’un rumor, d’un missatge al mòbil que deia que diversos comerços de Ferreries tancarien les seves portes en poques setmanes. La realitat, una vegada contrastada, és que la cosa no és ben bé així, però sí que hi ha algun negoci que tancarà les seves portes, algun altre que ja ha canviat de mans, i altres que diuen que de moment, i convé subratllar aquest «de moment», no tancaran. Quin moment atravessa el comerç a Ferreries? Quins són els reptes que afronten? Quina és la realitat que es troba la ciutadania del municipi a l’hora d’anar a comprar?
«Crec que a Ferreries hi ha prou comerços i prou oferta, al poble pots anar a comprar allò que necessites. Una altra cosa és que a vegades no trobis algun article concret i hagis de sortir, però en general, tens tot allò que necessites». Qui defensa aquesta opinió és Toni Salord, regidor de Comerç de l’Ajuntament de Ferreries. Si ens fixam en la Guia de Comerços, activitats i serveis publicada a la web municipal, hi ha 177 negocis en marxa al municipi. Aquesta llista inclou bancs, fàbriques, gestories, hotels, immobiliàries o també centres mèdics. El nombre de botigues que la ciutadania té a la seva disposició és realment menor, però està en constant canvi.
Imaginem que som una família, ens trobam a l’inici de curs, i necessitam equipar els nostres fills per a anar a l’escola. Trobarem a Ferreries tot allò que necessitam? Roba, sabates, material escolar, motixlles? Segurament que sí, però és innegable que l’oferta actual és menor a la que hi havia anys enrere. «Van tancant un tipus de comerços i n’obren altres i van canviant propietaris», explica Salord.
Un dels negocis que sí té previst tancar prest és el Supermercat Can Martí, ubicat a la plaça Constitució. El seu propietari, Martí Coll, explica que està a punt de jubilar-se, i que el negoci acabarà amb ell. «Si el traspassés, no sé si qui l’agafés ho podria treure endavant, perquè és un negoci que du molts maldecaps i tal vegada li faria passar més pena que no alegries li pogués donar, perquè no sé si seria prou rentable», afirma. En el seu cas, afegeix que el tipus de comerç, un supermercat de petites dimensions, té un gran competidor amb les grans superfícies. «A Ferreries està complicat, ja que molta gent se’n va a altres punts a comprar als grans supermercats. A mi em queda la gent fidel, i a l’estiu, per exemple, aquells que venen a comprar aquí fruita de Menorca que no poden trobar enlloc més».
En canvi, un altre negoci que tot just fa unes setmanes semblava que baixaria la persiana, finalment segueix en marxa gràcies a un traspàs. És el cas de la Carnisseria Barber, “Cas Pateu”, que a principis de novembre anunciava a la mateixa botiga que el 12 de novembre seria el darrer dia d’un establiment que obria les seves portes el 1975. Finalment, però, el negoci ha passat a mans de persones de Ciutadella del sector dels embotits, i d’aquesta manera el comerç segueix obert.
I mentre, altres negocis que s’han vist inclosos dins aquests rumors de tancament defensen que segueixen en marxa de moment. Ho fan amb dificultats, no hi ha dubte, perquè, com explica Martí Coll, «el turisme no s’atura a Ferreries, i açò ens afecta a tots».
Una altra dificultat és el relleu generacional a comerços que ja són tradicionals al poble, que veuen ara com els seus impulsors o propietaris freguen ja l’edat de jubilació, i ningú no vol agafar el testimoni. «És un tema que ens preocupa, i que no té una solució màgica a mig termini», explica Toni Salord. «S’ha xerrat amb el Consell i amb el Govern balear, perquè és una situació que no només es dóna a Ferreries, i des d’aquestes administracions es promouen formacions, tallers i altres programes per ajudar no només als comerços, sinó també a les empreses, a afrontar aquest relleu», conclou.
Goliat, el comerç electrònic
Però segurament la gran dificultat, el gran obstacle, la gran pedra al camí, és el comerç electrònic. Així ho entén el portaveu del PP a l’Ajuntament de Ferreries, Pedro Pons. «En els darrers 25 anys internet ho ha capgirat tot, i ha estat capaç de prendre el protagonisme que tenien les botigues de carrer». En la mateixa línia s’expressa Vicente Cajuso, president de l’Associació de Comerciants de Menorca (ASCOME): «El comerç electrònic és la major competència del comerç local o de proximitat, i hem de ser conscients que els doblers de la compra per internet se’n va fora de l’illa, i així s’empobreix Menorca i tots els pobles».
Els comerços de proximitat generalment no poden competir amb el preu que ofereixen els gegants que venen per internet. I açò té conseqüències, com explica Cajuso: «És una tendència general a Menorca i també a Espanya, i aquí es veu en pobles petits com Ferreries o Es Migjorn Gran que s’estan quedant sense comerços, ja que l’economia d’escala, els preus de les grans cadenes, les franquícies i les vendes on-line fan impossible la supervivència del comerç de sempre».
L’increment del comerç online és innegable. Un repartidor explica que avui dia, segueix l’èxit de les grans botigues de roba que tots coneixem, i que altres marques i plataformes menys conegudes -com Zalando- han experimentat grans expansions. I a la vegada, afegeix que el creixement d’Amazon és constant i imparable, com també ho és el comerç a través d’internet de productes de tecnologia com telèfons, televisors o ordinadors. Per acabar de confirmar la consolidació d’aquest tipus de compra, recorda que en els darrers mesos diverses grans cadenes de supermercats s’han posat a vendre online «i estan tenint un èxit brutal. La gent s’ha acostumat a comparar preus, i a la comoditat de que li duguin el producte a casa».
La transformació individual i general
I davant aquesta realitat innegable, i segurament irreversible d’un comerç que es canalitza cada vegada més a través d’internet i de grans operadors, sorgeix la transformació. Primer, la transformació que fan els comerços existents per adaptar-se als nous temps. Ja sigui potenciant la seva vessant digital o la seva presència a les xarxes socials, o bé esforçant-se en mostrar als clients el valor de la proximitat i de la confiança. És el cas, per exemple, de Sa Llibreria. Fa un temps es van sumar a una plataforma digital per a la venda de llibres «que no ha acabat d’arrancar, i en comptes d’açò, el que feim és obrir més les nostres portes, que la gent entri i vegi realment el valor que té poder veure i tocar les coses de primera mà».
La transformació, però, va més enllà de comerços mirats de manera individualitzada. Si fem una ullada als tipus d’establiments que s’estan obrint darrerament a Ferreries, veiem com són pocs aquells on es venen gènere físic, productes físics, i en canvi, sí proliferen els establiments de serveis, com fisioterapeutes o coaching. Són establiments únics, que no venen un producte, sinó un servei que no es pot trobar enlloc més, perquè el tractament que et fa un determinat fisioterapeuta no el pots comprar per internet. Estem passant, llavors, a negocis de serveis, més que negocis de venda minorista.
Què es pot fer?
Quan demanam a Ajuntament, oposició i comerciants què es podria fer per intentar recolzar al petit comerç, hi ha diversitat de respostes. Toni Salord, regidor de Comerç, entén que «noltros sempre intentam escoltar als comerços, i atendre les seves peticions d’acord amb les nostres possibilitats. Programam activitats i actuacions en diferents dies i espais per incentivar i dinamitzar el poble, com per exemple hem fet amb els «Dimarts en Família». També fem campanyes com la de Nadal, algun sorteig, fires… Sempre es pot fer més i millor, segur, però puc assegurar que sempre ho fem tot pensant en el millor per al comerç i per al poble».
Pedro Pons, portaveu de l’oposició, entén que «s’haurien d’aplicar deduccions fiscals, un fet que no trastocaria l’economia de l’Ajuntament i que ajudaria als comerços». Parla, per exemple, de bonificar la llicència d’activitats o les taxes per ocupació de via pública, tot i que admet que «no hi ha molt marge per actuar en allò que depèn directament de l’administració local». Amb aquesta situació en ment, sí demana que es facin cursos sobre xarxes socials o eines com whatsapp business «per ajudar als comerços a ser més visibles», i que «a nivell de carrer es facin campanyes per ambientar o promure la venda en certes èpoques de l’any, com podria ser Nadal, Black Friday o les rebaixes».
El president dels comerciants de Menorca, Vicente Cajuso, entén que les administracions «ho estan intentant, però es troben amb enemics molt potents. S’hauria de pressionar al Govern espanyol per a què aquest pressionés a Europa per què els monstres de la venda online paguin impostos especials allà on venen». La solució, per tant, està enfora del nostre poble, fins i tot de la nostra illa, entén.
Allò que sí es podria fer al nostre municipi, i és un objectiu en el que coincideix el regidor de Comerç i el cap de l’oposició, és recuperar una associació de comerciants, com hi havia temps enrere. Es deia Associació de Comerciants de Ferreries (ACOFE), i temps enrere es va fer notar al poble, amb algunes campanyes, iniciatives i fins i tot fent sentir la seva veu. Avui, lamenten Salord i Pons, aquesta associació està inactiva, i es troba a faltar.
