Va ser a mitjan anys vuitanta que alguns components del Grup Folklòric Aires des Barranc van deixar la formació per iniciar un grup de ball. En Bep Janer, na Loli Hidalgo i na Llucia Janer van arrancar unes escoles de ball provant nous passos, creant nous balls i adaptant també moviments de creació pròpia a cançons populars antigues. Prest van pensar amb la necessitat de tenir un grup musical per poder acompanyar els seus balls, i va ser així com es va iniciar el Grup de Ball es Penell. Volien que en el seu nom no hi constes la paraula “folklòric” ja que pensaven en una formació creativa en tots els sentits amarats açò si, de les arrels menorquines.
El 10 de juliol de 1988 van fer la seva primera actuació, junt amb el grup Aires des Barranc i el grup Folklòric de Capdepera. Aquesta va ser l’arrancada d’un grup que ens ha acompanyat i animat fins fa ben poc. Recordem que es van acomiadar anunciant que aturaven el seu camí en la revista DFerreries del mes de febrer (nº12) d’aquest mateix any. Més de trenta anys de bona feina i ben ritmats.
En una agrupació folklòrica és habitual l’entrada i sortida de diferents components que van donant forma i contingut al grup. Algunes temporades amb més components i altres més fluixetes de personal però sempre aguantant el fil i l’interès d’anar fent camí en la seva tasca de difusió i recerca. Entrats els anys 90, el grup havia agafat força i van decidir enregistrar un casset. La gravació va ser dins el 1992 i en ella hi trobam algunes cançons ben interessant. A més d’alguns dels temes estàndards, ens trobam en altres de creació pròpia com “Es ball d’entrada”, “Sa jota d’en Pere de sa figuera” o “Sa civadera”. A aquestes acompanyaven altres com “Fandango de sa somareta”, “Sa jota de ferreries”, “L’amo de son Carabassa” o sa “Jota Balear”.
La gravació es va fer als estudis del “Taller de Somnis” i els musics que van tocar en aquella gravació van ser: Josep Marí, Mariano Marí, Lino Vidal, Andreu Menorca, Toni Serra, Tòfol Marquès, Daniel Coll, Bep Janer, Dolors Hidalgo a les castanyoles i cantaven en Miquel Carreras, Xec Coll, Isabel Marquès i Marga Capó. Malgrat ser una formació bàsica al estil i costum dels grups de folklore ells van incorporar un baix, que tocava en Tòfol i que donava una base important al so del grup. A la vegada, amb els sons melòdics més aguts, a més del llaüt i la bandúrria podem sentir el so de la mandolina, un instrument poc habitual en aquestes formacions.
El grup va tenir un recorregut important i traspuava alegria a les seves actuacions. Van actuar per tots els pobles de l’illa i van fer sortides a diferents llocs de la península i també a alguns països com Portugal, Luxemburg, Andorra, França o el regna Unit.
El casset del 92 és una mostra del que feien i a la vegada una petita joia que enriqueix la discografia ferrerienca. Va ser la primera gravació feta per un grup folklòric a n’aquest poble i uns anys més tard van tenir també ocasió d’enregistrar un Cd… però d’aquest en xerrarem un altre dia.
