En Silve m’ha hagut d’avisar que els havia d’enviar l’article de cada mes. I és que després de Sant Bartomeu, encara vaig a mig gas, i no he tornat a la rutina. Però ja toca, que és boni hora. Que arriba el setembre, el mes de les bones intencions, i el meu propòsit és seguir mensualment aportant-vos les meves parrafades que no sé llegeix ningú, però que a mi em serveixen per desfogar-me. I aquesta vegada, més que mai, perquè us vull xerrar d’açò de la inflació, els preus i la mare que els va parir.
Avam, que tot ha pujat ho sabem tots. Sobretot les nostres carteres i els nostres comptes corrents que (permeteu-me un acudit fàcil), en aquests mesos es buiden més a corrents que mai. Ara bé, no entenc de cap manera la recepta que ens donen per a solucionar aquest problema. I és que resulta que aquests del Banc Central Europeu, que al final són els senyors que han posat els polítics per manejar açò dels doblers, han decidit que com que els preus pugen molt, allò que toca és fer que els ciutadans puguem gastar menys. Us ho traduiré: que els pobres siguem encara més pobres. Avam si ho sé explicar.
Hi ha una cosa que es diu tipus d’interés, i que serveix per decidir quant hem de pagar pels doblers que ens deixen. Sobretot, afecta a les hipoteques: com més amunt estan els tipus d’interés, més hem de pagar cada mes per la hipoteca. O sigui, menys doblers tenim cada mes per comprar menjar, roba, pagar la llum (que tampoc no atura de pujar), posar benzina… La teoria diu que si tenim menys doblers, voldrem gastar menys, i clar, llavors els preus davallaran perquè ningú no podrà comprar allò que es ven. Com a teoria pot funcionar. Però quan jo me vaig treure el carnet de cotxe, me va quedar clar que sa teoria està molt bé, però que on demostres si saps menar o no és a les classes pràctiques, quan te trobes a una rotonda i no
saps com l’has d’agafar.
L’efecte pràctic d’aquesta recepta serà que quasi tots passarem més pena en els propers mesos. Haurem de pagar sí o sí la llum més cara, i també la hipoteca. I haurem de fer malabars per pagar tot lo altre que hem de pagar. A quin geni se li ha acudit aquesta recepta? Ja us ho contestaré jo: a algun ric. Als rics els és igual si pugen o no les hipoteques: ells no en tenen. Els és igual si puja l’electricitat: no els vé d’aquí. Llavors, la conclusió de la meva anàlisi econòmica és: els pobres passarem uns mesos molt complicats, mentre els rics seguiran fumant puros al sofà de les seves mansions i comptant doblers. A ells és igual si els tipus d’interés pugen, baixen o queden igual. Ells estan per damunt d’açò.
De ver no hi ha alternativa? De ver alguns dels que comanden no faran res? Estic segur que hi ha doblers al món per a satisfer les necessitats de tots. El problema és que el tenen poques persones. Si alguna cosa ens fa humans, si alguna cosa ens fa diferents d’alguns animals, és que noltros sabem vetllar pel bé de tots. Idò, si no trobam un sistema per repartir millor els doblers, és que no som massa humans. Que cadascú se salvi com pugui, ens volen dir.
Jo entenc que ens vam haver de sacrificar pel virus. Vam entendre que havíem de quedar a casa, que hi havia coses que no podíem fer durant molt temps… Aquest sacrifici era lògic i fins i tot necessari.
Però ara? Per què ens hem de sacrificar a passar pena durant mesos? Per a què els que guanyen millonades puguin seguir guanyant doblers, mentre els pobres passam pena?
No seria més just que els que tenen molts doblers s’arromanguessin i entenguessin que ha arribat el moment de ser realment solidaris amb els demés? I si enlloc de pujar els tipus
d’interés, pujam els impostos als que més guanyen? I si per una vegada, en tost de passar pena els pobres, fem que els rics hagin de renunciar a algun dels seus capricis?
No tenc cap esperança de que algú faci cosa semblant a lo que propòs. Els tipus d’interés estan manejats per uns tipus que tenen molts interessos, i no són precisament els dels pobres. Però que me quiten lo bailao, jo ja he amollat la meva parrafada i m’he desfogat un poc. Que açò, de moment, encara no paga tipus d’interés.
Ale, salut i ànims!
Ja sabeu que em trobeu a twitter amb el nom de @tomeupanxarotja.
