Llorenç Allès / Ferreries – L’Hotel Ses Sucreres torna a obrir les seves portes. Ho fa en ple procés de reinvenció, una iniciativa que pretén ampliar la capacitat d’aquest espai singular i també renovar el seu concepte. Els seus propietaris i promotors, Ignasi Truyol i Stephanie Mahe, van apostar dotze anys enrere per obrir el primer hotel d’interior a Ferreries, i ara aposten per ampliar-ne les instal·lacions i, sobretot, per oferir nous serveis no només als seus hostes, sinó a tot el poble de Ferreries. De moment, aquest estiu funcionarà l’hotel «de sempre» ampliat amb instal·lacions com un jardí o un safareig, i ja a la temporada qui ve es posarà en marxa l’ampliació i una novedosa i personal sala oberta al poble.
– En què consisteix aquest projecte?
– És un projecte de transformació d’un establiment que va començar fa 12 anys. Un projecte amb el que tenim ganes de canviar el concepte d’hotel interior, accentuant el contingut que se li donarà més enllà d’elements que afegiran el valor percebut per l’hoste, com un pati, un jardí, espais de convivència… Afegim una zona comuna on la gent del poble i tothom que vulgui podrà accedir a l’establiment i prendre qualsevol cosa o berenar, una porta oberta a que tothom que vulgui pugui venir. A més, les condicions d’aquesta planta baixa faciliten l’acolliment d’activitats tot l’any. És un espai de cent metres quadrats i quatre metres d’alçada.
– Per què un projecte com aquest?
– Al cap de 12 anys, és important plantejar-te processos naturals de transformació. L’entorn ha evolucionat, la família de Ses Sucreres també ho ha fet i aquest és un plantejament de projectar-nos amb altres idees i anar evolucionant, tot cercant adaptar-nos a l’entorn i satisfer necessitats que puguin aparèixer a la societat i al mercat.
– El balanç d’aquests anys fins ara de Ses Sucreres és bo?
– Sí, i tant. Era tot un repte començar un projecte així a Ferreries. En part era lògic ser a Ferreries perquè el pare de n’Ignasi va néixer aquí, però també era il·lògic perquè la posició comfortable hagués estat començar a un lloc amb més població, com Maó o Ciutadella. Stephanie va insistir molt en la necessitat de mantenir un relat humà, personal i familiar paral·lel al projecte empresarial, i aquí som.
-Ha estat difícil fer-se un nom i un espai al mercat des de Ferreries?
-Ha estat tot un privilegi. Ens hem dedicat també en altres projectes, però Ferreries sempre ha estat el nostre refugi, on hi ha una autenticitat i menorquinitat que ens acompanya i ens facilita la vida.
– Quan vau començar a Ferreries hi havia poca oferta a nivell turístic i d’allotjament. Ha canviat prou o encara ens falta?
– Encara falta un projecte turístic polític i social amb el qual capitalitzar la nostra centralitat, la nostra capitalitat en termes de superfície protegida, el fet de tenir accés al nord i al sud de l’illa… El 2022 el podrem qualificar com l’any que va haver-hi un canvi estructural de tipus de turistes, perfils com excursionistes, usuaris del Camí de Cavalls, seguidors dels ocells… És una arribada massiva de gent que ha captat aquest reposicionament de Menorca. A Ferreries hi ha un potencial enorme, que emana d’una realitat que és que el ferrerienc és una persona molt sensible amb l’entorn que l’envolta, i estic segur que ho sabrem aprofitar.
-Foreu el primer hotel d’interior de Ferreries. En els darrers anys n’han sorgit alguns més. Com veieu aquest fet?
– És bo, clar que sí! Sumem tota l’oferta que hi ha al poble i és poca. Aquesta és una competència sana, un fenòmen clúster, que ens ajuda a crear un perfil d’un entorn ferrerienc acollidor i interessant. Aquí encara estem lluny de la rivalitat, i tenim un potencial enorme per centralitat, autenticitat, menorquinitat i accés al nord i al sud. Estem segurs que aquí es desenvoluparà un mercat immobiliari que cercarà aquesta menorquinitat que crec que s’anirà diluïnt a altres llocs com Maó i Ciutadella, i aquí retrobaran Menorca.
– Diuen que hi ha hagut un canvi estructural del tipus de turista. Tenim ara el perfil que cercàvem per Menorca?
– Creiem que sí, aquest és el turista que ens agrada, un turista interessant que ens ofereix una interacció humana molt interessant. Una cosa que hem fet bé a Ses Sucreres és perfilar un client molt interessant del qual n’hem gaudit moltíssim.
– Què vol dir un turista interessant?
– Gent interessant, integradora, curiosa, sociable, humil… La gent ha sabut llegir la nostra proposta i l’ha acceptat. Un perfil de gent amb poder adquisitiu mig alt, i cal dir que és cert que la societat s’està empobrint, i aquesta pauperització de la classe mitjana és un risc per tots nosaltres i per establiments com el nostre, perquè alguns sectors cercaran ofertes de preus més reduïts. I açò sumat al fet que a nivell de demanda tots ens hem sofisticat, i serà difícil satisfer la demanda de qui cerca preus més baixos. A l’altra banda, tenim altres turistes que cerquen preus estratosfèrics. Ens estem dualitzant.
– Hi ha risc d’elititzar el turisme que cerca Menorca, de voler només turistes d’elit?
– El risc sempre hi és, i hi ajuden factors exògens com l’aparició de Hauser and Wirth, el boom del mercat parisí, del perfil sofisticat madrileny, certs establiments elitistes… Més enllà del tema quantitatiu i de quantes places suposen, és cert que aquest perfil de visitant és prescriptor d’una certa percepció elitista de Menorca. Ho vivim amb gent que ve d’Eivissa i volen muntar un negoci aquí. Els recomanam sempre que adaptin el seu bagatge a la idiosincràsia menorquina. És qüestió de sentit comú. Per sort hem percebut un canvi que ens agradaria que seguís, que és el creixement de l’estima cap a allò que és menorquí, quan abans pensàvem que tot allò que venia de fora era millor. Ara toca, a través de política i lleis, decidir quina Menorca volem projectar.
– Menorca corre el risc de morir d’èxit?
– Sempre, i a nivell polític hem de visionar i tenir en compte el llarg termini. Hem de tenir valentia, projectar la visió que volem per l’illa i corroborar-les amb lleis. Som una terra humil, amb ciutadans parametritzats ancestralment per afrontar les penúries, i no tenim els talents desenvolupats per gestionar aquests èxits. Ara estem al focus, i tenim la responsabilitat de gestionar aquest patrimoni que els avantpassats ens han llegat, i hem de saber-ho projectar a llarg termini d’una manera visionària. Definir quina Menorca volem és una invitació a que tothom assumeixi la seva quota de responsabilitat. L’èxit s’ha de gestionar. El mercat no és una mà invisible que ho soluciona tot, s’ha de complementar amb política i polítiques. Hem d’estar molt a l’aguait del que Menorca pot esdevenir, tenim molts exemples del que ens envolta. És complicat i complex perquè hi ha molts interessos creats.
– Amb aquest projecte, Ses Sucreres s’obre més a Ferreries?
– I tant!
– Quina interacció hi haurà amb la gent del poble?
– Ens projectem amb coherència i no volem simplement crear sobreoferta. Volem aportar un espai amb caliu humà i contingut organitzatiu. Fins ara teníem un petit pati on hem organitzat conferències, conta contes, glosats, cinema… Ara afegim metres cúbics tot l’any en un entorn especial, que no deixa indiferent a ningú, i un caliu humà que ho facilitarà. Una proposta diferent del que existeix a Ferreries per continent i contingut. Serà un espai obert tots els matins de l’any.
– Què ha aportat Ses Sucreres a Ferreries?
– Una novetat, segurament, perquè quan vam començar el projecte la gent es demanava què fèiem noltros dos aquí. A més, quan van saber que això era un hotel, es van estranyar i no s’acabava d’entendre que es fes un hotel de només sis habitacions dins una casa antiga. Era una novetat total. Va representar també una certa obertura cap enfora, una possibilitat per a la trobada de persones.
– Aquella sensació d’estranyesa inicial, creu que ha canviat?
– Al principi bàsicament hi havia desconeixement i curiositat per saber què estàvem fent. Possiblement hi ha més reticències ara, amb el projecte actual, que quan vam començar aquesta aventura. Les obres sempre generen molèsties, en som conscients, i el veïnat ha d’aguantar algunes molèsties. Ara també és cert que la gent ja ens coneix, sap que no som invasius i procuram ser respectuosos.
– Creu que Ferreries entendrà el projecte d’aquesta sala oberta al poble?
– No ho sé. Un fre per tirar endavant aquest projecte era saber si tindríem bona acollida o no, si seria un espai prou emprat. No sabem si la gent vindrà o no. Ja veurem, nosaltres ho fem amb molta il·lusió, tot i que és un projecte complicat i gran.
