La cantant Àngela Lorite va arribar a Ferreries amb la seva família quan ella només tenia 4 anys. Apassionada des de ben petita per la sarsuela i l’òpera, va començar a estudiar a l’Ateneu Musical de Ferreries on va ser descobert el seu gran talent innat per el cant. Durant més de quinze anys ha interpretat el paper d’algunes de les figures més emblemàtiques del teatre líric com ‘Carmen’, la princesa Amneris a ‘Aida’, Azucena a ‘Il Trovatore’ i un llarg etcètera, a més de crear també la seva pròpia obra: ‘Dos Divas y un destino’, un espectacle líric còmic estrenat al Teatre Gaudí de Barcelona prèviament a la pandèmia. Ara, Àngela Lorite viu a Barcelona, des d’on ens explica la seva estima per Ferreries i els menorquins, algunes peculiaritats de la seva professió a més dels seus projectes presents i futurs.
– Com es presenta Àngela Lorite?
Vaig néixer a Granada però quan tenia 4 anys em vaig traslladar amb la meva família a Menorca tenint la sort de poder créixer a Ferreries. Quan vaig decidir dedicar-me a la que ara és la meva professió, mezzosoprano, em vaig mudar a Barcelona. Treballo en aquest ofici des de fa molts anys, tinc una extensió de veu molt ample que pot arribar fins a quatre octaves. També soc mare i em considero una persona senzilla i treballadora que ha lluitat molt per ser on és ara.
– Quin lligam te actualment amb Ferreries?
A Ferreries vaig arribar molt petita i encara que no he nascut allà, sempre m’he considerat ferrerienca i menorquina. Abans de l’arribada del Covid venia molt sovint amb la meva filleta, com a mínim quatre vegades a l’any. Des de que va faltar la meva mare han canviat les coses i no hi vaig tant sovint però la trobo molt a faltar. L’altre dia vaig trobar gent de Ciutadella a una cafeteria de Barcelona mentre fèiem el berenar jo i la meva filleta i em va fer moltíssima il·lusió sentir parlar ciutadellenc. Necessitava tornar a xerrar menorquí, ens vam presentar i vam acabar fent-nos una foto (riu).
– Quan i com va començar la seva carrera com a mezzosoprano?
En Vicent Janer, conegut com en ‘Vicent des terrat’ a Ferreries, va ser la primera persona que quan jo només tenia 10 anys, em va endinsar a la que actualment és la meva professió. Estudiava a l’Ateneu Musical de Ferreries i en Vicent, quan va sentir la meva veu mentre fèiem una prova per fer part d’un cor, va advertir al director de l’escola de que aquí tenien una cantant. A partir d’això va començar tot. Vam muntar un cor on jo feia els solos i cantava algunes cançons. Anys després, em vaig presentar amb una amiga a les proves del cor de l’Orfeón Maonés. Ens varen agafar a les dues i allà vaig conèixer al director de l’orquestra del Liceu, en Javier Pérez Batista, que em va insistir molt a estudiar cant i música perquè considerava que tenia un gran talent. D’aquesta manera, vaig decidir fer les proves al Conservatori del Liceu de Barcelona; em varen admetre i al 2003 vaig obtenir la Llicenciatura Superior de Cant amb excel·lents qualificacions. També vaig estudiar Art Dramàtic a l’estudi de Nancy Tuñón, que em va permetre conèixer i interpretar grans rols còmics com Rossina de ‘Il Barbiere di Siviglia’ i Isabella de ‘Italiana in Argel’; rols sensuals com la Carmen de Bizet o Dalila de ‘Sanson et Dalila’ i també rols dramàtics com Azucena de ‘Il Trovatore’.
– Quines referències tenia?
Recordo quan de petita va caure en les meves mans un casette de Maria Callas a l’òpera ‘Il Barbiere di Siviglia’. Imitava totes les variacions de Callas i em coneixia perfectament l’obra i tots els seus personatges a base d’escoltar-la tantes vegades. Un segon casette que també em va marcar molt va ser ‘Tosca’. Aquestes dues operes han marcat la meva vida. Per jo, haver cantat a l’òpera ‘Tosca’ i ‘Il Barbiere di Siviglia’ són somnis que he complert amb el temps i n’estic molt orgullosa.
– Quina diferència trobem entre una mezzosoprano i una soprano?
És una qüestió de natura, és a dir, la veu d’una soprano te menys cos, és mes prima i te una tessitura més aguda. La mezzosoprano en canvi, pot accedir a aquesta tessitura més aguda però no està ‘instal·lada’ en la seva veu, és una tessitura on la veu no es sent tant còmoda . Te molts més greus, un centre més ple, més gran i rodó. La tessitura còmoda de la veu d’una mezzosoprano es troba en el centre de la veu.
– Com cuida la seva veu?
No faig coses extraordinàries ni soc una maniàtica, em considero una persona molt natural però si que per cuidar la veu és molt important fer certes coses molt bàsiques. No bec alcohol, bec molta aigua, no fumo, intento dormir 7-8 hores, segueixo una dieta bastant saludable; no menjo sobrassada des de l’agost passat (riu). No vaig sempre amb la bufanda però si és veritat que intento evitar entrar als centres comercials o espais on solen tenir l’aire condicionat; és també el primer que demanem quan anem a un hotel o al teatre, apagar l’aire condicionat perquè ens resseca molt la veu.
– A més de la veu, quins altres aspectes són fonamentals per la seva professió?
Estar sempre de bon humor (riu). Nosaltres som un poc ‘atletas’ de la veu, hem de cuidar el nostre instrument i dedicar-li un temps cada dia. És important fer exercicis vocals a més d’exercici físic. A jo no m’agrada anar al gimnàs per la qüestió de l’aire condicionat però he de dir que soc molt afortunada de poder viure en una zona de Barcelona envoltada de parcs i natura que em permeten respirar aire pur i fer exercici a l’aire lliure. És molt bo descansar una setmana però les grans veus no es poden permetre unes vacances d’un mes.
– Quin paper és el que més destacaria de tota la seva carrera?
Interpretar el rol d’Amneris, la mezzosoprano de l’opera ‘Aida’ era un somni que estic complint a dia d’avui amb molt bones crítiques. M’han senyalat com una veu molt notable i estic súper contenta de tot això. Un paper que també ha significat molt en la meva vida ha estat Carmen, un rol molt terapèutic del que he après molt.
– Com ha afectat la pandèmia en la seva carrera?
La pandèmia em va afectar molt personalment per la pèrdua de la meva mare i la d’alguns companys de feina com Enrique del Portal , una figura històrica de la sarsuela espanyola, que no va morir a conseqüència del Covid si no arrel de la saturació en la que vivien els hospitals, que va fer que els metges no el poguessin atendre. La pandèmia ha estat un temps de dol però també m’ha permès estar 24 hores tancada amb la meva filleta i poder dedicar-me més a mí fent un laboratori intern tant personal com vocal on els resultats es veuen ara. Les pèrdues econòmiques evidentment també han estat molt greus. El 14 de març del 2020 teníem previst presentar ‘Dos divas y un destino’ al Teatre Gaudí de Barcelona, un espectacle que havia escrit jo i que havíem estrenat al mateix teatre en els mesos de desembre i gener del 2019-2020. Es tracta d’un líric còmic molt divertit i teníem pràcticament totes les entrades venudes però, malauradament, em vaig haver de quedar a casa amb els rams de flors que anava a entregar. A més a més, no vàrem poder recuperar la data perquè era una producció privada i no estava subvencionada per la Generalitat de Catalunya. M’agradaria tornar a reprendre-la però és complicat portar endavant un projecte privat amb la situació que tenim ara de pandèmia i guerra.
– Què ens podria contar dels seus projectes de futur?
Ara mateix estic interpretant el rol protagonista de ‘Carmen’ al Palau de la Música de Barcelona; participo en ‘La Traviata’ on faig el paper de totes les mezzosoprano i a més a més, estic interpretant també el paper d’Amneris dins l’òpera ‘Aida’, on estem visitant diferents ciutats espanyoles com Vigo, Valladolid o Logroño. Pròximament interpretaré a Azucena en ‘Il Trovatore’ i el paper de la princesa Éboli a ‘Don Carlo’. No et puc contar molt però també t’he de dir que a l’estiu tenim un projecte de venir a cantar a Menorca.
