Pedro Pons Huguet (1975) ha estat recentment reelegit president de l’agrupació local del Partit Popular de Ferreries. Regidor des de 2011, quan va entrar de la mà de Manolo Monerris, fa tres anys ja va liderar la candidatura dels conservadors. Graduat en Disseny Industrial i en MBA, ha estat al govern i a l’oposició des que va tornar a Ferreries l’any 2010. Ara, una dècada i un any després, fa balanç de l’acció de govern de l’Ajuntament. De cara al proper any, no confirma si serà candidat o no, tot i que deixa poc espai per a les interpretacions.
– Quin és el seu balanç d’aquests dos anys i mig de mandat?
– En comparació amb el que fan els altres municipis, pensam que aquí estem un poc aturats, que s’hagués pogut fer més. Als altres pobles veim que, qui més qui manco, va fent cosetes. En canvi, aquí, des de maig de 2019, pràcticament només s’ha fet un canvi de tuberies al carrer Nou i ara comença la segona part d’aquest projecte a altres carrers. Açò, en dos anys i mig, és poquet. Hi ha hagut incidències? Cert, vam estar totalment aturats uns dos mesos, hi ha hagut canvi de secretària a principis de mandat, baixes i altes, com n’hi ha a tots els ajuntaments. Açò pot condicionar l’actuació, però no pots justificar el teu balanç sempre en la falta de personal. T’has de saber espavilar i moure. En dos anys i mig es podria haver fet més.
– Què heu trobat a faltar?
– Implicació per part de l’equip de govern. A un ajuntament hi ha moltíssima feina, i t’hi has de dedicar i treure hores moltes vegades d’allà on no n’hi ha, sobretot els que no tenen dedicació. Hi ha faltat compromís i ganes de fer feina en determinats moments. Han esgotat la llista amb la que es van presentar a les eleccions, amb renúncies totalment comprensibles per motius de salut, però altres que van ser pràcticament automàtiques i en bloc. Açò mostra falta de compromís dels que van anar a la candidatura, tot i que reconec que és molt difícil fer una llista i trobar gent. És estrany que s’esgoti tota una llista.
– Creu que aquests canvis de regidors han afectat al dia a dia de la ciutadania? El fet que hi hagi un regidor o altre els afecta?
– Hi havia perfils que haguessin pogut fer més. En confegir una candidatura, tries 14 persones a qui demanes que assumeixin un cert compromís, i pot passar que alguns renunciïn, però que renunciï una llista sencera en menys de dos anys i mig, és molt.
– Un dels temes que vostès més han criticat en aquest mandat ha estat la gestió de l’ampliació del geriàtric…
– És que l’ampliació ha estat buida dos anys! Açò no pot ser. Pots tenir al·legacions, obstacles que t’enredin, però un poc abans del final d’obra, ja està bastant clar com serà l’edifici i com ha de funcionar, i sota el nostre punt de vista, ja hauria d’estar preparada la gestió. A més, l’actual batlessa era regidora de Serveis Socials al mandat anterior, i l’actual regidora de Serveis Socials ja té experiència d’altres mandats en l’àrea. No és una cosa que els vingués de nou. L’administració és farragosa, sí, i cada vegada més, però un retard de dos anys no és admissible.
– Han estat vostès molt crítics amb aquesta gestió, i fins i tot han demanat responsabilitats…
– Ningú n’ha assumit. Ens semblava que era un tema prou greu com per a què algú aixequés el braç i entonés el mea culpa. No demanàvem explícitament cap renúncia, però algú havia d’assumir una responsabilitat més directa, ja que cap de les dues persones que havien de gestionar aquest tema eren noves en la matèria.
– A nivell de gestió municipal, què creu que s’ha après de la pandèmia?
– La gent del poble, i per extensió l’Ajuntament, paga a les seves carns coses que són responsabilitat d’administracions superiors, com per exemple les restriccions a l’atenció als centres de salut mentre a altres àmbits es relaxaven mesures, o la situació als centres educatius. I d’aquest darrer tema, a Ferreries en tenim un exemple molt clar amb la calefacció al CEIP Castell de Santa Àgueda. En ple hivern, mantenir la ventilació de les aules i estar sense calefacció, és un poc fort. Aquí han fallat les dues parts, Conselleria i Ajuntament. Quan es va fer el canvi del sistema de calefacció segurament no es va triar el millor mètode, però a la vegada, la responsabilitat del manteniment és de l’Ajuntament, i creiem que s’ha deixat esgotar la vida útil de l’equipament massa ràpid, ja que amb un millor manteniment, hagués durat més temps.
– Parlem ara del Camí den Kane al seu pas per Binimoti. Fins ara, semblava que Dalt la Sala tots els partits anaven a una en aquesta reivindicació, però ara, vostès s’han desmarcat de la decisió de l’equip de govern de seguir endavant en la via judicial. Què ha canviat?
– No ens desmarcam de l’objectiu, sinó de l’opció que va triar l’equip de govern per seguir endavant. Sempre hem recolzat a l’Ajuntament i als Amics del Camí den Kane. Quan l’Ajuntament va decidir presentar el contenciós contra la propietat de Binimoti per demostrar la titularitat pública del camí, els vam recolzar en base a uns arguments i una documentació que se suposava que sustentaven de forma molt clara la titularitat pública del camí. Quan va sortir la sentència contrària als interessos de l’Ajuntament, la batlessa ens va comunicar que es volia presentar automàticament el recurs. Aquí ja no vam estar d’acord, perquè vam dir que sense llegir la sentència, no podíem decidir. Volíem entendre com era que, si tota la informació prèvia era tant clara, la sentència era contrària. Ens van passar la sentència, i és bastant contundent. Vam fer que gent entesa revisés la decisió judicial i ens donessin la seva opinió, i ens van dir que hi havia molt poc fonament per part de l’Ajuntament per defensar que la titularitat pública del camí. Vam pensar que amb aquesta bufetada jurídica ens havia de fer aturar i plantejar-nos una altra via. Ens hem gastat bastants doblers amb aquesta via jurídica, i amb aquesta sentència tant contundent, és difícil pensar que un recurs prosperarà. Pensam que tindrà poc recorregut, i que per tant era el moment d’aturar i plantejar la situació d’una altra manera. I hem trobat a faltar molta ajuda per part del Consell. Tenen més recursos jurídics i tècnics, i ens poden ajudar molt.
– Vostès han dit que és moment de cercar alternatives. Quines?
– Tornar a replantejar amb la propietat totes les reivindicacions. A vegades, les accions que un du a terme quan reivindica posen l’altra part més en contra teu del que el fons del tema motiva. Tal vegada aquest assumpte no donava per muntar aquestes reivindicacions. Noltros plantejam reprendre la negociació amb la propietat, i resoldre també els altres trams de camí pendents. Ens hem centrat molt en Binimoti, però no tenim aclarit Terra Rotja, ni Santa Rita, ni Binissuès… I moltes vegades, acordant els altres trams, és més fàcil després arribar a un acord amb els punts que queden, com va passar amb el Camí de Cavalls. Llavors la pressió fa que s’hagi d’arribar a un acord. S’ha de negociar, i negociar també vol dir cedir.
– Creu que seria possible una negociació així com han anat les coses?
– Així com està ara, és difícil. Per açò dic que s’han de tancar acords ferms amb Terra Rotja, Santa Rita, Binissuès… I a mesura que es faci, intentar xerrar amb la propietat. També és cert que, des del nostre punt de vista, tal vegada haurà de ser un altre equip de govern qui intenti tornar a xerrar amb la propietat. Aquest equip ha lligat massa el seu destí al recurs i a esgotar la via judicial, i crec que aquesta opció té poc recorregut.
– Com a grup, han xerrat amb la propietat de Binimoti?
– No, directament no. Pensam que aquesta és una relació que ha de tenir l’Ajuntament com a institució. És cert que avui dia és una situació que està molt enquistada. Per açò noltros plantejàvem l’alternativa de renegociar amb la propietat a la vegada que es fa feina amb altres trams i es va a cercar el Consell de Menorca per a què ens ajudi. De fet, els hauríem d’haver anat a cercar molt abans.
– Quan parlo amb un representant polític de Ferreries, sempre intento recordar-li l’època en que tots els partits anaven a una, i fins i tot es feien governs on tots participaven. A un poble com Ferreries, hi ha tanta diferència entre els diferents partits?
– No, a nivell local, no. A la campanya electoral de 2019, vaig participar en cinc debats amb les altres dues candidates, i realment vam xerrar pràcticament del mateix. El 80 per cent de les propostes que duem les compartíem els tres grups. Dalt l’Ajuntament, pràcticament tot ho treim per unanimitat. Per tant, grans diferències a nivell local no en tenim.
– Per no haver-hi diferències, si un revisa les seves xarxes socials –i és un denominador comú de la gran majoria de partits quan són a l’oposició-, veu que allò que vostès destaquen són les crítiques, i no aquest gran gruix de temes que surten per unanimitat…
– Segurament sí, les xarxes socials són un altaveu molt potent, que arriba molt ràpidament a molta gent, però segurament aquesta immediatesa a vegades no ajuda. Els acords els treim per unanimitat i segurament no els donam prou a conèixer. És la nostra obligació fiscalitzar l’acció de l’equip de govern, i açò implica un cert nivell de crítica constructiva, que s’ha de saber assumir per l’altra part. I segurament és aquesta part la que més fas servir a l’altaveu de les xarxes socials, i la resta ho dones per sobreentès. Fas servir les xarxes socials per jutjar allò que fan o, en el cas de Ferreries, la manca d’accions per al poble.
– Serà vostè candidat a les eleccions de 2023?
– Som el portaveu de l’oposició, estic fent una cosa que m’agrada i crec que hi ha molta feina per fer, i una feina sense acabar. I aquí ho deixo.
