Tenir un fill és una experiència única. Diuen que el meu fort són les paraules, però em costa molt definir la transformació que implica la paternitat. Des del moment que neixen les criatures, neix l’amor que durarà per sempre. Els fills sempre són estimats pels seus pares i/o mares, i fins i tot gosaria dir que sempre se’n senten orgullosos, amb alts i baixos. És amb aquesta base que valoro el fet que tot un poble decideixi –de manera figurada- fer fill seu una persona, i no només fill, sinó fill il·lustre. Puc pensar que l’orgull que ha de sentir la persona triada és immens, i en conseqüència, l’orgull dels pares figurats també. Ferreries designarà aquest mes un nou Fill Il·lustre, el segon de la seva història: Llorenç Huguet Rotger.
En molts casos, quan algú és designat per aquesta categoria, els mèrits són coneguts per tothom. És el cas de Llorenç Huguet. Tot i així, la tramitació administrativa diu que s’ha de muntar un expedient per justificar el títol, i l’Ajuntament de Ferreries ha complert amb aquest tràmit, i serveix per veure, un rere l’altre, els mèrits que han duit a la concessió del títol. D’entrada, hi ha unes xifres que demostren la categoria de la persona escollida.
Hores d’ara, quan escric aquestes línies, 262 persones s’han adherit al nomenament a títol particular. Les entitats de Ferreries, de forma conjunta, també donen suport a la distinció, com ho han fet els altres set ajuntaments de Menorca, el Consell i el Govern de les Illes Balears. Diverses universitats i la conferència de rectors de les universitats d’Espanya també se sumen al reconeixement, que reunirà a l’Ajuntament a les màximes autoritats polítiques de l’illa i també a la presidenta del Govern balear.
Què diu l’expedient que ha tramitat l’Ajuntament de Ferreries? Bàsicament, que Llorenç Huguet Rotger, nascut el 18 de novembre de 1952, “ha desenvolupat al llarg de la seva trajectòria una tasca exemplar i poc comuna, i ha contribuït a difondre el nom del poble de Ferreries”. En destaca sobretot la seva doble etapa com a rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB). L’expedient diu el següent:
“El doctor Llorenç Huguet Rotger ha dedicat setze anys de la seva vida a dirigir la Universitat de les Illes Balears en el que suposaria el 40 per cent de l’existència de la primera institució acadèmica de la nostra Comunitat. Ha presidit la venerable institució durant dos períodes (del 1995 al 2003 i posteriorment del 2013 al 2021), períodes que han suposat l’etapa més fructuosa i de més llarga durada d’ençà la seva creació el 18 de març de 1978. (…) Dirigir, coordinar, impulsar i incentivar una comunitat universitària que gestiona cent catorze milions d’euros anuals, formada per gairebé dotze mil alumnes, mil set-cents docents, vint departaments, quatre instituts d’investigació i més de sis-centes persones adscrites a serveis, presidint un claustre de catedràtics, professors, alumnes i personal administratiu amb reivindicacions pròpies, exigeix, si més no, una actitud de guaita i d’escolta permanent, capacitat d’empatitzar, personalitat contrastada i un veritable esperit negociador”.
També es destaca en aquesta memoria de mèrits la creació de l’extensió universitària de Can Salort, a Alaior, l’any 1997. El catedràtic ferrerienc aconseguí fer valer la seva menorquinitat i descentralitzar la universitat i atracar-la als menorquins i, per tant, també als ferreriencs i ferrerienques. D’aquest fet, l’expedient diu el següent:
“Ha estat una preocupació constant del rector ferrerienc la transferència del coneixement al conjunt de la societat, perquè la ciència i el saber s’han d’universalitzar per a ser veritablement útils als ciutadans, i també l’esforç per a potenciar el vessant internacional de l’activitat universitària i, al mateix temps, oferir una projecció cultural i social que arribi a totes les Balears a través de la Universitat Oberta de Majors, que en només set anys ha passat de tenir 1.277 a 2.497 estudiants entre les quatre illes.”
Més enllà de la seva tasca com a rector de la UIB, la memòria de mèrits també esbossa altres etapes de la vida d’Huguet que el porten a aquesta “trajectòria exemplar i poc comuna” que li val la distinció. La seva etapa al capdavant de la ja extinta Caixa d’Estalvis “Sa Nostra”, la presidència del Consell Social de les Illes Balears, la presidencia de la xarxa d’universitats de parla catalana Joan Lluís Vives, també de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles… Realment, l’expedient és ampli, i és recomanable llegir-lo per fer-se una idea de la dimensió de la persona.
En resum, es podria dir que Llorenç Huguet, ara que va camí dels 70 anys, ha aconseguit, amb la seva feina i la seva vàlua, una cosa que és molt difícil d’aconseguir: saber que, quan parla, allò que dirà valdrà la pena. Des d’aquí, la nostra més sincera enhorabona.
Text: Llorenç Allès ; Fotos: LL.Huguet
