Conocerte a versos és el primer llibre de Biel Pons López. L’autor es despulla i comparteix la seva intimitat, servint-se de la poesia, per tal d’acompanyar-nos en un viatge d’auto coneixement i creixement interior, molt personal. L’Auditori de Ferreries va acollir la presentació de l’obra el passat mes de març, i en Pons López va estar envoltat d’amics i coneguts;des de llavors diferents espais de la nostra illa han servit com a escenari a Biel per apropar sensacions i sentiments comuns al gènere humà; compartir vivències i fer-nos sentir que despullar-nos d’ànima no ens fa vulnerables.
– Qui és Biel Pons López?
– El definiria com una persona somiadora i alegre, sempre amb ganes de cercar dins ell mateix les respostes a les petites i grans incògnites de la vida. Crec que és una persona amb un bon tarannà, sociable i de tracte fàcil, però que alhora necessita el seu espai íntim, personal i solitari per poder autogestionar-se, sobretot emocionalment, per avançar diàriament sense que li falti el somriure, com una estratègia permanent en la recerca de sentir-se bé i feliç. Si saps entendre tot el que es mou al teu interior i aprens a gestionar-ho sempre és més fàcil crear el camí per on desitges anar.
– Quan i com comences a escriure?
– Doncs les meves ganes d’escriure neixen de la necessitat d’auto comprensió. Escriure sempre ha estat la meva manera de gestionar emocions i treure de mi mateix tot el que necessitava expressar; també quan necessitava transmetre sentiments que per vergonya, per emoció o per por no podia en aquell moment expressar.
– En certa manera et despulles: comparteixes les teves vivències, i ho fas d’una manera molt personal a través de la poesia. És un llibre de poesia i d’auto ajuda? Quina ajuda has trobat/cercat per arribar a sanar les vivències personals?
– Sí, crec que és molt sa despullar-se emocionalment, crec que és la gran errada de la societat: creure que et fa vulnerable obrir el cor, i precisament compartir el que et passa per dins pot provocar sentir-te comprès i no jutjat; pot unir-te més a qualcú estimat. Només despullats d’ànima poden connectar verdaderament les persones. Vergonya, societat i pors són principalment les barreres a sentir-nos més lliures. I tot i que jo, com tots, estic marcat per aquestes tres coses, estic sempre lluitant per sentir-me el més lliure possible, per ser el més jo possible a cada moment. I això, és el que em sana. El llibre és simplement la descripció personal del meu procés d’aprenentatge focalitzat de tal manera que cadascú se’l pugui fer propi a través de la seva història personal.
– Conocerte a versos em sembla un nom rodó. Com se’t va ocórrer? Parla’ns una miqueta del llibre, què trobem a Conocerte a versos, i a qui va dirigit?
– A mi també, amb tres paraules defineix tot el que volia transmetre. El títol del llibre em va venir al cap mentre m’estava ja adormint, així que vaig fer un bot del llit per deixar-ho escrit al mòbil. El llibre està enfocat cap a un creixement interior. Ens vol fer reflexionar sobre com aconseguir la millor versió de nosaltres mateixos. Va dirigit a tothom, perquè el creixement interior és necessari durant totes les etapes de la vida; si hagués de triar un grup diria que és ideal per a adolescents. Estic molt content de la resposta dels lectors: he rebut molt més del que m’esperava, i això m’ha animat a seguir disfrutant de l’escriptura.
– Dius sentir-te animat a seguir disfrutant de l’escriptura, estàs treballant ja en un segon llibre?
– Sí, estic amb un segon projecte; no s’assembla res al primer. De moment, la intenció és escriure una novel·la.
– Quines són les teves lectures habituals?
– M’agraden diferents estils, però els darrers que he llegit són els de Juan del Val, RistoMejide, Kutxi Romero, Joan Pons, Damià Rotger i ara tinc entre mans en Josep P.Sansaloni i el d’un amic, Premi Poesia Letrame 2021, Javi Guillamón.
– Podem ser sempre optimistes? Més tenint en compte tot el que hem viscut aquests dos últims anys. Com perceps a la gent?
– ‘Sempre’ és massa definitiu; podem triar tenir una actitud optimista. La gent la percebo encara tocada per la pandèmia dels darrers anys, amb una sensació general de desmotivació i incertesa.
– Ha estat un plaer saber més de Conocerte a versos i de tu, Biel… Qualsevol coseta que vulguis afegir… serà molt benvinguda.
– Com dic al final del meu llibre: “si has llegit fins aquí ja em sentp valorat, si estàs dins la meva vida ja em sento agraït, si sents desesperança o soledat, mai oblidis que aquí sempre tindràs per acompanyar-te els versos d’un amic. Gràcies!
