El novembre és el mes dels esclata-sangs per antonomàsia, i l’esclata-sang és un paradigma del que ens està passant. I el que passa és que esteim sortint -almenys ho sembla- d’una crisi sanitària mundial però que els efectes econòmics de la pandèmia es comencen a notar. Factors com el Brèxit i la crisi mundial del transport podrien afectar-nos de ple amb el desproveïment de diferents productes. I hem de tenir en compte que com que el preu de dur les matèries primeres puja, també puja el producte final que nosaltres, les famílies, consumim.
Els menorquins ja esteim avesats a superar entrebancs i crisis vàries, i d’una manera o altra sempre ens en sortim. I és que els illencs tenim una cosa que ens defineix: estimam la nostra terra i creiem en ella. Aquest amor pel nostre territori ha fet que hi confiem, que en tinguem cura i que en treguem el màxim profit possible, sempre respectant l’equilibri mediambiental. I a canvi Menorca ens dóna els fruits de la terra i de la mar, els millors productes dels nostres horts i camps. I ara, a les portes d’una crisi energètica i de subministraments, podem deixar de dependre tant de la conjuntura econòmica mundial si apostam pel nostre producte local, el que no contamina, el que no du envasos innecessaris, el que no ha de menester ser transportat per grans camions ni avions amb la despesa de combustible que comporta…i no parlem de la contaminació! Aquí tenim el millor producte local, cada temporada els seus, el producte de proximitat o, com deia Josep Pla: el producte poc viatjat. I producte local és el producte agroalimentari, però també és la cultura local, els productors d’aquí, els nostres artesans, els nostres creatius, els empresaris locals, el comerç de proximitat, la premsa de proximitat…
La paraula “crisi” significa oportunitat, i ara en tenim una per tornar a confiar en nosaltres mateixos. Som com els esclata-sangs que passi el que passi (tramuntanades, aiguats, sequeres…) surten d’any en any aliens a les tribulacions de la macroeconomia mundial. Idò, ben segur que, com els esclata-sangs, si apostam pel nostre producte local tornarem a sortir d’entre la fullaca.
