A Ana Marquès Hidalgo la llegim cada mes a Pàgines D Ferreries: La cuina d’Ana s’ha convertit en una de les seccions imprescindibles de la publicació; en ella no només trobem receptes noves, també anècdotes al voltant dels aliments i de la mateixa Ana. Però aquesta inquieta ferrerienca, com ella mateixa es defineix, té altres facetes interessants en les que la gastronomia i el producte local són els protagonistes. Seiem una estona per parlar de totes elles; i que ens expliqui què hi ha darrera de Divina Xauxa, el seu, fins ara, darrer projecte.
Ana Marquès Hidalgo és una ferrerienca afincada a Mercadal “ quan em vaig casar vam anar a viure allà, al meu fill li agrada molt Mercadal, però estic desitjant tornar a viure aquí a Ferreries, el meu poble.” Són molts els lectors que esperen, mes a mes, la publicació de la seva nova recepta a Pàgines D Ferreries; ella es confesa amant de la cuina, la fotografia i la decoració “m’encanta cuinar, m’encanta decorar els plats i m’encanta fer fotos; així que un dia vaig decidir, amb un plat que tenia (ja ho havia vist fer a altra gent per Instagram) provar a fer jo el mateix: cuinar, presentar els plats d’una manera cuidada i fer fotos per a compartir a xarxes socials. Va ser així com vaig començar amb tot això; jo faig feina d’administrativa, que m’agrada molt, però m’encanta, si tinc una estona, posar-me a cuinar. El simple fet de cuinar ja em sembla un art, si a més li afegim la presentació i plasmar-ho tot en una fotografia! De vegades estic una setmana pensant no només en el plat, també en la presentació que faré del mateix.” I és al seu Instagram on aquestes tres aficions queden plasmades per a delit de qualsevol amant de la bellesa i el plaer.
Moltes de les seves receptes ens transporten a indrets llunyans, les fotografies són plenes de color, i els aliments es barregen sense un ordre preestablert “una altra cosa que m’agrada molt és viatjar; si haig de viatjar el primer que miro és on he d’anar a menjar, què mengen allà i com ho fan. Menjar és un gran plaer. He anat per Àsia i Sud-Amèrica: Tailandia, Singapur, Malasia, Indonesia. Mêxic, Brasil, Perú, Cuba; tinc pendent Àfrica i el seu menjar. Sempre trio llocs que pel menjar em criden l’atenció. Ssóc fan del menjar callejero, em posen a un resort i crec que em moriria.” Dintre de la gastronomia menorquina i dels molts llocs que podem triar, ella escull dos “tant Sa Llagosta com Sa Pedrera d’es Pujol em semblen llocs fascinants.” Amb tot el que ja sabem d’aquesta amant del bon menjar, no és d’estranyar que s’hagi plantejat obrir el seu propi negoci al voltant de la restauració “sí que m’agradaria dedicar-me, però el que no m’agrada són els horaris. La meva feina com a administrativa, amb un sou fixe i un bon horari, em permet dedicar molt de temps al que, de moment, és molt més que un hobby.”
Li preguntem quins són els seus plats preferits, quines són també les seves especialitats i quin ingredient ben nostre no hi pot faltar: “habitualment cuino per al meu fill, els amics i per a mi. Diria que el sushi el tinc molt encertat, també els tacos mexicans. I un ingredient de la gastronomia menorquina que no hi pot faltar és la sobrassada, dóna molt de joc. Faria uns tacos amb sobrassada, uns calamars a la brasa amb sobrassada; la sobrassada li puc posar a tot, millor si és picant! Inclús sushi amb sobrassada, que encara no l’he provat, però m’atreviria a investigar.”
Està clar que mengem pels ulls: és el primer sentit que ens fa triar un restaurant o un plat en concret; no en va l’expressió primer ha d’entrar pels ulls. Tant d’èmfasi ha posat Ana en aquest aspecte que algunes de les fotografies de les seves receptes han donat peu a un nou projecte “ Bosses Divina Xauxa és un projecte que hem engegat Silvia Pons Martí, periodista al Cinc dies d’IB3, i jo. En Mingo Martí de Nauko també hi està al darrera. Amb la Sílvia, tot i ser les dues de Ferreries, no ens vam conèixer fins als 30 anys i, com se sol dir, se juntó el hambre con las ganas de comer: cap de les dues sabem estar quietes! La primera de les bosses va venir arran d’una publicació meva, una fotografia d’un plat de raons; així va sorgir la idea. Són bosses dissenyades a partir de fotos de plats que jo publico, a la Sílvia i a mi se’ns en va molt s’olla -i riu!-. Ella agafa una foto meva, llavors s’inspira amb una frase i ja tenim la bossa! Per Nadal de l’any passat vam fer com a 100 i es van esgotar. Les Bosses Divina Xauxa, les venem a Nauko i per Instagram; recentment una amiga que té una botiga a Barcelona també se les ha emportat. Ens agradaria que botigues per tota la illa, que tinguin a veure amb la manera nostra manera de fer, les puguin posar a la venda.”
Ana diu que a ella la pandèmia li ha donat ales, i no descarta nous projectes. Quan li preguntem si sol explicar els seus secrets de cuina es posa seriosa, i diu que no “a mi em passa amb la meva mare, li pregunto:¿ mamá cómo haces esto? i encara que m’ho expliqui, al final no em surt igual.” Potser un dels secrets és la copeta de vi amb la que li agrada cuinar; també amb qui ho fa “a casa de sa mamà sempre he vist cuinar. És una tradició que no m’agradaria que es perdés; amb el meu fill i els nebots l’estem continuant, ens reunim tots i cuinem junts.”
