Aquests dies s’ha enderrocat l’edifici al carrer des Migjorn Gran que va acollir l’estudi de gravació musical impulsat per Bep Cardona i Pere Marí, que durant més d’una dècada va enregistrar gairebé 60 treballs musicals
Moltes vegades les excavadores són les que giren pàgines de la història. Quan una màquina enderroca un edifici s’esfonsa també tot allò que hi ha passat a dins. A vegades són petites històries de persones individuals, a vegades són grans històries de grans personatges. I a vegades, són petites històries que semblen tenir poca importància, però que han format part d’un poble. És el cas del Taller de Somnis, que aquests dies s’ha enderrocat.
Per si algú no sap de quin edifici estem xerrant, és l’estudi de gravació que hi havia al carrer des Migjorn Gran, poc abans de la plaça Menorca. El seu propietari ha decidit esbucar l’edifici existent fins ara, i de moment emprarà el solar per a tasques d’emmagatzematge de material, amb la idea de més endavant construir pisos. És una decisió clarament legítima, que suposa el final físic d’una iniciativa que va acabar fa uns mesos, i que havia començat l’any 1992. De fet, una mica abans.
L’any 1986, Bep Cardona Truyol i Pere Marí Pallicer van decidir que els feia falta un espai per poder experimentar amb la música, i van començar a una habitació petita d’una cotxeria del pare den Pere, a l’avinguda Son Morera. Allà començava el Taller de Somnis, un petit estudi de gravació i experimentació. Era un espai reduït, massa reduït, i no prou acondicionat. Tant és així, que van decidir canviar d’ubicació «perquè molestàvem als veïns i no hi podíem anar a segons quines hores», explica en Bep. Va començar llavors una recerca que els va dur fins al carrer des Migjorn Gran nombre 4, a un edifici que abans havia estat un galliner. «Estava aïllat, no tenia cap casa al costat a qui molestar, el podíem insonoritzar una mica…», comenta en Bep. Així que l’any 1992 va començar el canvi de lloc, que es va culminar el 1993.
El local era estrany, però a la vegada perfecte: «No era quadrat ni rectangular, tenia una forma curiosa, i açò era bo per muntar la sala de gravació, ja que convé que les parets no siguin paral·leles per evitar resonàncies i altres efectes», comenta en Bep. Passar d’un antic galliner a un estudi de gravació, com es pot suposar, implica hores i hores de feina, que majoritàriament es van fer els dissabtes entre en Pere i en Bep. Una vegada llest, l’estudi va quedar acabat i dividit en tres part: la sala de màquines (on hi havia tots els aparells de gravació), la peixera (on es posaven els músics) i una espècie de rebedor.
Ja al nou local, el primer disc que es va acabar d’enregistrar fou «Estela de 15 anys», del grup folklòric Es Castell de Sant Felip. Aquest és un disc curiós, ja que es va començar a la cotxeria de Son Morera, i es va acabar al carrer des Migjorn Gran. I és que el petit taller que havia començat com un espai per experimentar, jugar amb la música i crear a nivell intern, es va convertir en un estudi de gravació que abastava més que Ferreries. Durant la seva existència, es van enregistrar quasi 60 treballs. Explica en Bep Cardona que açò no era una cosa cercada: «Ho teníem molt per gust, per fer l’estona noltros i de pas, quan venia algun grup per gravar, ho fèiem i si aconseguíem quatre duros, ens ajudava a pagar el lloguer, l’electricitat, i també a comprar algun material».
Aquest Taller de Somnis ha vist passar des de músics totalment aficionats, persones a qui els venia de gust provar de cantar i enregistrar, fins a personalitats i grups que formen part de la història de la música de Menorca. Des dels propis Somnis Blaus, dels que formaven part en Pere i en Bep, fins a l’Orquestra Huracán, Cris Juanico, Guiem Soldevila, els Sis de Ponent, S’Albaida o Los Parranderos, entre molts altres. «Han passat músics molt bons i músics molt flacs», confessa Bep Cardona. «Record que es va posar en contacte amb noltros un senyor sudamericà, i es va presentar a l’estudi amb un Mercedes blanc llarg, molt llarg. Va sortir del cotxe tot vestit de blanc de dalt abaix, dient que volia gravar un disc. Vam fer unes quantes proves, va dur un munt d’aparells nous, coses que no havíem vist mai, i a més tocava molt bé la guitarra, però d’una manera molt especial, ja que se la posava a l’inrevés, de tal manera que les cordes primes estaven dalt, i les gruixudes baix. Si algú va veure aquell personatge al nostre estudi i el Mercedes aparcat a fora, deuria quedar ben sorprès», relata.
El Taller de Somnis es convertia en punt de trobada de músics de Ferreries. Joves que aspiraven (aspiràvem) a fer alguna cosa a nivell musical, grups que donaven forma a les seves pròpies cançons, formacions que volien assajar… Aquell fou un epicentre cultural de primer ordre. Sense pretensions, sense aspiracions, amb l’única norma de la música com a llenguatge universal i com a forma d’entreteniment. Aquell estudi ha vist i escoltat moltes coses, i a nivell personal, recordo la màgia que es desprenia quan, després de pujar aquelles escales estretes i arribar fins a la porta, entraves a aquell rebedor. Era un espai de llibertat, de la de debò, de reunió, de xerrades, d’aprenentatge i de gaudi.
La darrera feina de gravació que es va fer allà fou l’enregistrament de tot el repertori del grup Calypso, una feina que acabà el 2005. Des d’aquell moment, el Taller – com a estudi de gravació – morí de finor. Explica en Bep Cardona que hi intervingueren sobretot dos factors: la família i la tecnologia. La família, perquè el Taller implicava moltes hores de feina, que no es podien gaudir amb els més propers. I la tecnologia, perquè a principis del segle XXI, la tecnologia canvià de manera molt ràpida i s’implantà la digitalització. «Noltros gravàvem amb analògic, amb una taula de 16 pistes, i fèiem el màster en digital. Vam estar dubtant de si ens passàvem al digital, i vam decidir no fer-ho», comenta. A partir de llavors, a partir de 2005, el Taller de Somnis tancà la seva etapa d’enregistrament, i es convertí en un punt d’assaig per a grups musicals. Amb l’excepció de l’any 2016, quan Melilotus va tornar a enregistrar un treball al local, però sense el material de l’anterior Taller de Somnis, sinó amb els mitjans tecnològics actuals. El material del Taller de Somnis, algun es va vender, algun altre es va guardar (un magnetòfon descansa al porxo d’un músic ferreienc).
L’actual regidora de Cultura de l’Ajuntament de Ferreries, Maria Pons, valora l’enderrocament de l’antic Taller de Somnis com «una pena, pel que suposava un local tan emblemàtic com aquest, on tant grups hi van iniciar la seva experiència musical. Per altra banda, emperò, hem de recordar que aquest és un local privat i que l’ajuntament no hi podia fer res per conservar-lo». Pons afegeix que la tasca que feia el local de punt d’assaig «està cobert per les aules del centre de formació de l’auditori, és a dir, que aquesta necessitat queda coberta».
El procés d’enderrocament i la història del Taller de Somnis ha motivat que el ferrerienc Albert Mir estigui enregistrant un documental. Un treball que segurament veurà la llum a finals d’any, i que recollirà testimonis de les persones que han donat vida al Taller, i a diferents músics que han passat per allà. Aquells que algun dia hi vam fer hores i fins i tot vam gosar enregistrar alguna cosa, recordam aquell espai com un indret màgic, una espècie d’oasi enmig del poble. Jo, que el tenia molt a prop de casa, reconec que vaig fer-hi algunes hores de més, fins i tot quan no em tocava gravar. Allà es feia música, se sentia música, es respirava música.
Per en Bep Cardona, «aquella va ser una etapa molt polida de la vida. Al final vam gravar un munt de grups, i va morir de finor, tot i que de manera conscient. Vaig fer moltes hores a l’edifici que ara s’ha enderrocat, però és una etapa passada». El Taller ha tancat i ha desaparegut. Els somnis, però, segueixen volant.
